El Centre Mèdic Teknon de Barcelona ha posat en marxa una nova unitat de cribratge de carcinoma anal per conscienciar sobre la necessitat d’un diagnòstic precoç per reduir la incidència i mortalitat d’aquest tipus de càncer. Impulsat pel Dr. Sebastiano Biondo i el Dr. Eloy Espín, juntament amb diversos especialistes en dermatologia i malalties de transmissió sexual i oncologia, aquesta unitat presenta una alta especialització i multidisciplinaritat, imprescindible per a abordar aquesta patologia, els pacients de la qual poden presentar diferents manifestacions i acudir a la consulta de diversos especialistes.

El protocol que s’activa en aquesta unitat aprofita que el càncer de coll uterí i el càncer anal comparteixen factors de risc per incorporar proves ja conegudes en revisions ginecològiques i hi destaca la importància de l’anoscòpia com a tècnica principal. Les tècniques del cribratge són fàcils de dur a terme, no requereixen cap tipus de preparació prèvia del pacient i presenten pocs efectes adversos més enllà de lleus molèsties passatgeres. Totes aquestes característiques fan d’aquestes proves una eina essencial per a detectar la presència de lesions anals. "Si aquestes es troben en fases primerenques de la malaltia només requereixen un seguiment o tractament quirúrgic local relativament senzill. D’aquesta manera s’evita l’ús de quimioteràpies o radioteràpies molt més agressives i augmenta de forma considerable la taxa de supervivència dels pacients", comenta el Dr. Eloy Espín.

El carcinoma de cèl·lules escamoses anal suposa menys d’un 2% de tots els tumors del tracte digestiu a Espanya. Malgrat que és un tumor poc freqüent, els darrers 25 anys el nombre de nous casos diagnosticats ha experimentat un augment. Aquest increment està molt associat a la pràctica de relacions sexuals anals i, com passa amb el càncer de cèrvix, a infeccions de transmissió sexual com el virus del papil·loma humà (VPH). La infecció per VPH és una de les més estretament associades al càncer anal, un 88% dels pacients d’aquest tipus de càncer en té.

Actualment, un 44% dels pacients amb càncer anal són diagnosticats ja amb la malaltia disseminada. El retard en el diagnòstic és un problema, ja que quan el càncer es detecta en una fase més invasiva el tractament és molt més agressiu i la taxa de supervivència es redueix de forma considerable. Per això cal establir un sistema de cribratge adequat i estès per poder detectar les lesions de grau baix i actuar per impedir l’avenç de la malaltia. El sistema de cribratge que serveix com a model és el de càncer de coll uterí, que es du a terme des del 1975 i des d’aleshores ha permès reduir la incidència d’aquest tipus de càncer a la meitat.

Mètode de cribratge de càncer anal

El cribratge per càncer anal posat en marxa pel Centre Mèdic Teknon es recomana cada 6 o 12 mesos a certs grups amb més risc, com ara pacients que tinguin antecedents de lesions per condilomes anals o genitals o càncer d’anus, homes que mantenen relacions sexuals amb homes, dones que practiquen sexe anal, pacients infectats amb VIH o pacients inmunosuprimits per tractament corticoide o associat a trasplantaments d’òrgans. En tots els casos, hi ha diverses modalitats de proves senzilles que permeten detectar la presència de lesions des de les primeres fases de la malaltia.

Alguns dels principals estudis que es duen a terme són un examen digital anal-rectal, un examen visual de la pell perianal i una citologia Papanicolau anal. La citologia es du a terme també en revisions ginecològiques i permet recollir mostres de cèl·lules per determinar, mitjançant l’anàlisi amb el microscopi, la presència d’una infecció per VPH. Igual que en les revisions de coll d’úter, detectar aquesta infecció permet saber si hi ha risc de desenvolupar càncer anal. Tot i això, per millorar la sensibilitat d’aquestes proves es recomana complementar l’estudi amb una anoscòpia d’alta resolució. L’anoscòpia permet visualitzar amb detall l’interior de l’anus, prendre mostres microbiològiques i fer biòpsies en cas que hi hagi lesions. És útil també per captar imatges que informin sobre les característiques i l’evolució de les lesions de cada pacient.