Cirugia Laparoscopica teknonCirugia Laparoscopica teknon

Actualment, la tècnica, anomenada bypass metabòlic amb raigs infrarojos, és una línia de recerca de la Unió Europea.


Dilluns passat, el doctor Carlos Ballesta, cirurgià bariàtric, pioner en cirurgia laparoscòpica i director del Centre Laparoscòpic Dr. Ballesta, ubicat al Centre Mèdic Teknon de Barcelona, ha realitzat amb èxit una nova cirurgia per laparoscòpia, amb raigs infrarojos, a una pacient diabètica i amb obesitat mòrbida.

Actualment, la tècnica, anomenada bypass metabòlic amb raigs infrarojos, és una línia de recerca de la Unió Europea. A Espanya, el Dr. Ballesta i el seu equip van fer per primer cop la cirurgia de la diabetis fa poc més d'una dècada. "Els raigs infrarojos permeten valorar, d'una manera més òptima, la vascularització de l'estómac, aportant més seguretat a la cirurgia", explica l'especialista.

En aquest cas concret, segons el reconegut cirurgià bariàtric, la pacient patia "diabesitat", és a dir, diabetis i obesitat, "llavors, calia fer un bypass metabòlic, cosa que comporta que perdrà els quilos que li sobren i curarà la diabetis, per la qual cosa impedirà que el pàncrees es continuï deteriorant i afectant".

Tal com ha destacat el Dr. Ballesta, els bypass són modificacions de l'anatomia interna que exigeixen anastomosi, és a dir, empalmaments. "L'anastomosi és la unió de dos teixits perquè estiguin ferms mentre cicatritzen i la cicatrització va en funció de tres paràmetres. En primer lloc, que el pacient estigui ben nodrit, és a dir, que tingui proteïnes; en segon lloc, que l'especialista sàpiga fer correctament la tècnica i, en tercer lloc, i el més important, perquè cicatritzin o deixin de cicatritzar, independentment que sàpigues fer bé la tècnica i que la persona estigui ben nodrida, és important la vascularització del teixit, és a dir, que arribi la sang als microvasos".

El gran avenç d'aquest procediment és que l'especialista pot saber si hi ha microvasos i com arriba la sang. Per tant, quan realitzen "la cirurgia normal, per laparoscòpia, veiem allò que veu la nostra vista, però, amb l'ús dels raigs infrarojos i el làser, com va per dins de la vena, ens permet veure fins on arriba". En aquest sentit, assenyala que els raigs infrarojos són una irradiació electromagnètica que té una longitud d'ona determinada i que és invisible a l'ull humà, però "si la barregem amb un colorant especial que existeix, determinem que aquest vas sigui visible".

Es tracta del verd d'indocianina, una substància colorant que s'utilitza en medicina des de fa anys i que, gràcies al desenvolupament d'aquestes noves tecnologies i en disposar de sistemes làser i de raigs infrarojos, l'ús actualment és cada vegada més gran. "Juga un paper important al quiròfan, ja que la utilitat dels raigs infrarojos en conjunt amb el verd d'indocianina és molt àmplia al nostre camp i rau en la seguretat dels resultats per als nostres pacients", destaca el director del Centre Laparoscòpic Dr. Ballesta.

A més, cal destacar el terme fluorescència, que fa referència a la capacitat que té una substància d'absorbir energia en forma de radiacions electromagnètiques i, posteriorment, emetre part d'aquesta energia en una longitud d'ona diferent. "Juntament amb l'ús de noves tecnologies a les torres de laparoscòpia i processadors de vídeo amb filtres especials, podem incloure aquests avenços a les nostres cirurgies", sosté el Dr. Ballesta.

En definitiva, assegura que el bypass metabòlic aporta una seguretat que fins ara els experts no tenien. "És un avenç tecnològic molt important. Som pioners i ho serem encara més. Serà el futur, d'aquí 10 o 15 anys, tothom ho haurà d'aplicar".

Pel que fa al postoperatori del bypass metabòlic, el cirurgià bariàtric assegura que és senzill, ja que el pacient se'n va a casa a les 48 hores de l'operació amb medicació per al possible mal de cap i pràcticament no necessita calmants. Als set dies li retiren els punts i, dues setmanes després, està menjant amb normalitat.

Diabetis, "l'assassí silenciós"

Segons el Dr. Carlos Ballesta, a la diabetis se la coneix com "l'assassí silenciós" perquè és una malaltia microvascular, és a dir, "que va atacant els microvasos de la retina, per això els pacients es queden cecs; del ronyó, per això entren en diàlisi; de les extremitats més distals, per això els han d'amputar un dit o una cama…, etc. En definitiva, et va matant lentament i ataca el cor, produint infarts de miocardi, perquè obstrueix aquest vas".

En el cas dels pacients que tenen diabetis tipus 1, el cirurgià assegura que, avui dia, no es cura amb l'operació laparoscòpica amb raigs infrarojos: "Estem investigant la modificació de les cèl·lules de greix mitjançant cultiu per transformar-les en cèl·lules beta , que són les que produeixen la insulina i les que fan que funcioni el pàncrees. Per això dic que, actualment, la diabetis tipus 1 no es cura, però no cal perdre l'esperança perquè es curarà d'aquí uns anys", conclou.