El prof. Hernández Alfaro i el seu equip de recerca dissenyen i validen la ‘Barcelona Line’, una referència absoluta en estètica facial en l’actualitat
- El professor Federico Hernández Alfaro, director de l’Instituto Maxilofacial Teknon i catedràtic de Cirurgia Maxil·lofacial de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), juntament amb el seu equip de recerca, acaba de publicar en diverses revistes científiques internacionals d’alt impacte un estudi que demostra que aquesta eina pot ajudar els pacients a comprendre millor el seu perfil facial, i els cirurgians a diagnosticar i planificar una cirurgia facial.
- La Barcelona Line ja l’està adoptant la comunitat mèdica internacional com a guia per planificar cirurgies facials i ortognàtiques.
- Té una doble aplicació, estètica i funcional: per aconseguir més harmonia facial i, alhora, una expansió suficient de les vies aèries per combatre l’apnea del son.
- En el seu treball també examinen els patrons canviants de la bellesa i com els han influenciat grups culturals i socials al llarg de la història
Els estàndards de bellesa han canviat al llarg de la història, ja que hi influeixen múltiples factors. Tot i això, i malgrat que sempre hi pot haver cert grau de subjectivitat, també és cert que hi ha alguns criteris objectius que a cada moment poden ajudar a definir el que és bonic. Estudis pioners del prof. Federico Hernández Alfaro i el seu equip de l’Instituto Maxilofacial de Barcelona, que ofereix els seus serveis al Centro Médico Teknon, recullen la concepció, el desenvolupament i la validació de la Barcelona Line, una referència que ajuda a definir els estàndards de bellesa actuals.
La Barcelona Line és una línia vertical que parteix de l’arrel del nas i discorre perpendicular a terra. L’últim estudi del prof. Hernández Alfaro, que s’ha publicat en diverses revistes d’alt impacte, entre les quals Maxillofacial Clinics of North America
i British Journal of Oral and Maxillofacial Surgery, planteja que qualsevol cara que avui es consideri harmoniosa s’ha de col·locar davant d’aquesta línia, que es pot considerar un nou referent en l’estètica facial. "La línia es pot traçar fàcilment en una fotografia de l’individu en una posició relaxada, mirant lluny, i somrient, cosa que la converteix en una referència simple i accessible per a l’anàlisi facial", explica el prof.. Hernández Alfaro, que afegeix que la Barcelona Line ha estat adoptada per la comunitat mèdica internacional com a guia per planificar cirurgies facials i ortognàtiques.
Aquesta investigació del prof. Hernández Alfaro i el seu equip ha ofert una nova perspectiva sobre l’evolució de l’estètica facial i ofereix als pacients una nova eina per a l’anàlisi facial immediata. "Amb la Barcelona Line poden comprendre millor el seu perfil facial i prendre decisions informades sobre els seus objectius estètics", assenyala el Prof. Hernández Alfaro.
Aplicacions més enllà de l’estètica
De la mateixa manera, els autors han comprovat en una investigació paral·lela que aquesta mateixa referència també serveix per tractar pacients amb apnea del son, ja que permet decidir on recol·locar el complex maxil·lomandibular en pacients amb apnea obstructiva del son. "Aquesta cirurgia d’avenç bimaxil·lar és l’únic tractament potencialment curatiu per a aquest tipus de problemes", afegeix l’expert.
Per tant, la Barcelona Line compleix un doble objectiu: com a referència per aconseguir una harmonització de la cara en pacients amb motivació estètica i, en el camp funcional, com a guia per fer avançar els ossos de maxil·lar i mandíbula en pacients amb apnea obstructiva del son, un trastorn que afecta una bona part de la població adulta. "La bona notícia és que, després de la cirurgia d’avenç maxil·lomandibular, els pacients que s’han operat per motius estètics descobreixen que poden respirar molt millor, i els que s’han sotmès a cirurgia per motius funcionals per combatre l’apnea del son desperten amb un rostre molt més harmoniós", comenta el Prof. Federico Hernández Alfaro.
Canvis al llarg de la història
L’estudi publicat també ha descobert coneixements nous de l’evolució de l’estètica facial al llarg de la història. Així, doncs, en aquest treball es destaca com els estàndards estètics de bellesa han evolucionat i canviat, i com s’han vist influenciats per grups culturals i socials.
En el passat, per exemple, les cares rodones i voluminoses amb excés de greix es consideraven indicadors de grups socials rics, saludables i ben alimentats. Tot i això, al segle XX, les tècniques d’anàlisi facial, com la cefalometria, van intentar determinar normes estètiques mitjançant l’avaluació de grans grups de persones. Amb tot, aquelles anàlisis se centraven en poblacions caucàsiques i van considerar cares retrusives o planes amb poca projecció com a estàndard de bellesa, diferenciant-les de les cares no caucàsiques (llatins, asiàtics, negres).
Al segle XXI, els estàndards estètics de bellesa s’han desplaçat cap a un mestissatge o barreja de diferents trets facials. Les cares més atractives ara són les que incorporen característiques de rostres no caucàsics, com ara llavis projectats, rostres convexos, pòmuls prominents i nassos més grossos. "Aquest canvi es pot observar fàcilment mirant les plataformes de xarxes socials", conclou l’expert.
