Qualsevol intervenció quirúrgica, per mínima que sigui, sempre suposa un risc. Per això, els equips de cirurgians s’esforcen a reduir les complicacions al mínim, preocupats per la seguretat dels pacients. Per aquest motiu, recentment, els cirurgians de Quirúrgica Cirujanos Asociados, del Centro Médico Teknon, han començat a fer servir la neuromonitorització del nervi vague durant les cirurgies mínimament invasives antireflux i de l’hèrnia de hiat.

Gràcies a l’estimulació del nervi vague a nivell de l’esòfag inferior, és possible, mitjançant la col·locació d’uns elèctrodes posicionats a nivell de la part inferior gàstrica o dins d’una sonda localitzada a l’esòfag i l’estómac, rebre el senyal que produeix. D’aquesta manera, s’ajuda a localitzar-lo i identificar-lo, assegurant la seva integritat i evitant que es lesioni. "Això no reemplaça la visualització del nervi per part del cirurgià, però ho complementa i fa que la cirurgia tingui menys riscos de complicacions", explica el Dr. Alberto Díez-Caballero, especialista en cirurgia laparoscòpica d’alta complexitat i membre de Quirúrgica Cirujanos Asociados, que afegeix que el benefici més evident d’aquesta neurestimulació és en cirurgies de més risc, com ara grans hèrnies de hiat o reintervencions en pacients operats prèviament per reflux o hèrnia de hiat.

Una solució quirúrgica per al reflux gastroesofàgic

El reflux gastroesofàgic (MRGE) es produeix quan l’esfínter que es troba a la part inferior de l’esòfag es relaxa en un moment inadequat i permet l’ascens de l’àcid gàstric a l’esòfag. Això es tradueix en un símptoma típic conegut mèdicament com a pirosi (cremor o coïssor). Moltes vegades, associat al reflux, el pacient també presenta una hèrnia de hiat o un ascens de l’estómac cap al tòrax, a través de l’orifici natural de pas de l’esòfag del tòrax a l’abdomen. La presència d’una hèrnia de hiat altera els mecanismes antireflux naturals de la unió de l’esòfag amb l’estómac i pot ser la causant d’un empitjorament de l’MRGE, a més de produir altres símptomes derivats de la distensió gàstrica dins el tòrax o la presència d’úlceres gàstriques .

El tractament mèdic en alguns casos millora els símptomes, però en d’altres recorren quan se suspèn la teràpia. "El tractament quirúrgic del reflux sorgeix com una alternativa eficaç, que no ha de ser d’última elecció, i està indicada en els pacients que requereixen dosis progressives de medicaments, que són joves, que no es poden adherir a teràpies llargues, que presenten esofagitis complicades, esòfag de Barrett, o tenen símptomes atípics que no responen a l’ús mèdic", explica el Dr. José Sáez Hernández, especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, membre de Quirúrgica Cirujanos Asociados. La cirurgia també pot estar indicada en pacients amb hèrnia de hiat simptomàtica, independentment de l’associació que tinguin amb el reflux gastroesofàgic.

La lesió de nervi vague –anterior i posterior– és un dels riscos que es corren en el procediment de dissecció del hiat esofàgic, per aconseguir una reducció completa de l’estómac herniat, si és que ho estigués, i en la dissecció de la part superior de l’estómac per fer una nova vàlvula que compensi el defecte en l’esfínter esofàgic inferior. "La seva lesió inadvertida pot condicionar un retard posterior en el buidament gàstric, que pot ocasionar distensió abdominal, digestions pesades i mal estat general en el pacient", afegeix el Dr. Luis Aguilar Blasco, especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, també de Quirúrgica Cirujanos Asociados, per a qui l’èxit d’aquestes cirurgies depèn en gran mesura d’una avaluació preoperatòria adequada del pacient, i ara, gràcies a la neuromonitorització, també es poden reduir els riscos durant les intervencions quirúrgiques mínimament invasives que es fan al centre.