Deglució i disfàgia

La deglució consisteix en el pas dels aliments des de la boca cap a la faringe i posteriorment a l’esòfag. Es tracta d’un procés que implica una ràpida coordinació per part dels músculs i estructures implicades, ja que exigeix la realització de múltiples seqüències motores voluntàries i involuntàries controlades pel sistema nerviós central. Quan algunes d’aquestes parts implicades no responen correctament, direm que el pacient pateix un trastorn de deglució conegut com a disfàgia.

Les persones que el pateixen presenten dificultat o impossibilitat per engolir aliments o líquids. També senten que el menjar es queda a la seva boca o a la gola.

En molts d’aquests casos, l’aparició i evolució del problema és tan lenta que molts pacients no li atorguen la importància que mereix. Aquesta patologia empitjora amb el pas del temps, per això és tan important un diagnòstic precoç i iniciar el tractament al més aviat possible.

Tipus de disfàgia

Depenent d’on es localitzi la disfunció en el procés deglutori, distingirem:

  • Disfunció orofaríngia, si es produeix en la zona de la faringe.
  • Disfunció esofàgica, quan la dificultat és a l’àrea de l’esòfag.

En el primer cas, les dificultats sorgeixen a l’inici de la deglució. Això pot ocasionar aspiracions cap a la tràquea i causar tos, dolor, vòmits, sensació de pressió o estretor en engolir, així com acidesa d’estómac i regurgitació.

Quines són les causes relacionades amb els trastorns de deglució?

Els trastorns de deglució poden aparèixer relacionats amb diferents malalties, com ara:

  • Malalties de la faringe o de la cavitat bucal (amigdalitis, faringitis o infecció de fongs, com en el cas d’aftes)
  • Malalties de l’esòfag (diverticle esofàgic, acalàsia)
  • Malalties neurodegeneratives (esclerosi múltiple, Parkinson)
  • Hèrnia diafragmàtica (hernia de hiat)
  • Aspiració de cossos estranys
  • Demència
  • D’altres, com: neoplàsies d’esòfag, càncer d’esòfag, malalties neurològiques o ictus.

Com es diagnostica la disfàgia

Abans de res, és fonamental completar l’historial del pacient. Si se sospita que pot patir disfàgia, l’especialista portarà a terme una exploració mitjançant endoscòpia que haurà de completar mitjançant un test de disfàgia.

L’otorinolaringòleg preguntarà al pacient sobre les molèsties que pateix en engolir al llarg de la consulta. També li preguntarà sobre la seva alimentació habitual, quan va començar a notar els símptomes i si aquests han evolucionat amb el temps. És de vital importància que el pacient expliqui a l’especialista amb exactitud i detall tots els símptomes que pateix, fins i tot aquells que cregui que no poden tenir relació amb la malaltia.

Després de l’exploració de boca i faringe, es du a terme l’anomenat Test de Disfàgia, també conegut com a Test de Volum-Viscositat (MECV.V). Aquesta prova permet conèixer els volums i les consistències més adequades per a cada pacient.

Quin tractament hi ha per a la disfàgia?

En tots els casos de disfàgia, el tractament és personalitzat depenent de la història clínica i el causant de la malaltia.

La base del tractament són canvis en les maniobres posturals i un entrenament progressiu amb textures per reduir les molèsties i reestablir reflexos com el de la deglució i el reflex tussigen.