Glàndules salivals

Què són les glàndules salivals?

Són les glàndules productores de la saliva vitals per mantenir el correcte estat de la humitat a la boca. Hi ha tres tipus de glàndules salivals majors: la paròtida, la submaxil·lar i al sublingual. Estan situades en els dos costats de la cara i de la boca. A més d’aquestes, també hi ha unes 1.000 glàndules salivals menors que es troben a la boca.

Glándulas salivares

Tumors de les glàndules salivals

La majoria d’aquests tumors, al voltant del 80 %, té origen en la glàndula paròtida, i un 15 % en la submaxil·lar. En la majoria dels casos els tumors són benignes.

El símptoma inicial de tots ells és l’aparició d’un bony o una inflor. Davant d’això cal anar a l’otorinolaringòleg, tant si detectem un bony a la galta, la boca, el coll o davant l’orella com si notem dolor quan mengem o masteguem.

Com es diagnostiquen?

En aquests casos, l’otorinolaringòleg realitzarà una palpació completa mitjançant una punció-aspiració. Per fer-ho utilitzarà una agulla fina anomenada PAAF, totalment indolora i que servirà per extreure i analitzar algunes cèl·lules.

Finalment, el procés es completarà amb un estudi radiològic (TC, ressonància magnètica) i, si és precís, amb una biòpsia.

Quins són els dos tipus de tumors de les glàndules salivals?

a) Benignes: el més comú (el 70 % dels casos) és el denominat tumor mixt o adenoma pleomorf, que en la majoria dels casos se situa en la glàndula paròtida. Si no s’extirpa pot convertir-se en un tumor maligne. Un altre tipus de tumor benigne menys freqüent és l’anomenat tumor de Warthin i els adenomes. Tots ells creixen lentament.

b) Els més comuns són els carcinomes (mucoepidermoide, adenocarcinoma, adenoide quístic). Per sort tan sols representen un 15 % de tots els tumors de les glàndules salivals. A més de manifestar-se en inflor o bony, poden causar dolor i paràlisi facial.

Quin tractament té?

En el cas dels tumors benignes el tractament sempre serà l’extirpació.

D’altra banda, en el cas dels malignes, s’extirparà la glàndula afectada i els ganglis limfàtics de les zones adjacents del coll. Cal dir que, en funció del tipus i l’extensió del tumor, es completarà el tractament amb radioteràpia i, en casos excepcionals, amb quimioteràpia.

Durant la cirurgia de la paròtida, en extirpar-la, deixarà un buit o un enfonsament a la galta. Per evitar-ho, usarem diverses tècniques per impedir que quedin seqüeles:

a) Farciment de col·lagen de la zona afectada per evitar-hi un buit.

b) Incisió tipus lífting igual que la que practiquen els cirurgians plàstics, per evitar la visibilitat de la cicatriu.

c) Control del nervi facial mitjançant monitoratge (control electrofisiològic), per evitar danyar-lo.