Coromina Isern Jordi
- Nostres serveis
La nostra Unitat d’Acúfens està coordinada per la doctora Patricia Girauta i el doctor Jordi Coromina.
Què són els acúfens?
Els acúfens, coneguts també com a "sorolls dins el cap", "brunzits" o "tinnitus", són la sensació d’escoltar un so o soroll sense que hi hagi una font externa real que els origini. Es poden percebre de diferents formes: o bé com un xiulet, un soroll de grills, un brunzit, la remor del mar o un timbre, entre d’altres. Aquest so o soroll pot manifestar-se de manera continuada o intermitent. A més, també pot ser unilateral, bilateral o notar-se en tot el cap.
Malgrat que tots hem viscut l’experiència d’haver sentit algun cop algun soroll a les orelles o al cap esporàdicament, moltes persones els senten de manera permanentment. Això pot molestar i interferir (amb major o menor grau) en la seva qualitat de vida.
No en tots els casos, els acúfens estan associats a una pèrdua auditiva. Tampoc la seva aparició no indica que s’hagi de produir una sordesa. Al voltant del 30 % de les persones que pateixen sordesa important no té acúfens. No obstant això, aproximadament el 18 % de la població pateix algun tipus d’acufen.
- Quines són les causes?
Les causes que provoquen els acúfens poden ser moltes. Entre elles, en distingim tres de principals que són desencadenants d’acúfens:
- Lesions de la via auditiva que cursen amb pèrdua d’audició (presbiacúsia o envelliment de l’oïda; diferents malalties de l’orella externa, mitjana o interna; trauma acústic; infeccions òtiques, vertigen de Menière, etc.).
- Mals hàbits posturals que afecten principalment la musculatura temporomandibular i cervical (bruxisme o carrisqueig de dents a l’hora de dormir, així com altres mals hàbits craneofacials, artrosi cervical, contractures, variacions de la posició normal de l’esquena, etc.).
- Estrès (laboral, familiar, etc.). Respecte de l’estrès és important tenir en compte que està demostrat que els pacients amb acúfens presenten una major activitat cerebral en l’escorça cerebral auditiva i a l’àrea límbica, que és la part del cervell implicada en les emocions.
- Què senten els pacients que pateixen acúfens?
En general, i afortunadament, els pacients que tenen acúfens s’adapten paulatinament a ells. Un 10 % d’ells, en canvi, pateixen repercussions importants, com la pèrdua de la concentració, la dificultat per conciliar el son o una severa angoixa emocional que, en alguns casos, pot dur fins a la depressió. En tals casos s’entra en un cercle complicat de controlar, ja que com més s’obsessiona el pacient amb l’acufen, més excitació cerebral es produirà a les zones implicades, i així s’empitjorarà la situació. Així, doncs, en aquestes situacions, el pacient emprèn una llarga recerca de qualsevol tractament que ofereixi alguna esperança, amb l’agreujant que el normal és que es trobin amb poques respostes a favor seu. És una situació que desanima encara més el pacient.
En un 40 % dels casos també hi haurà una major sensibilitat de cara als sons externs, la tolerància envers els quals serà pitjor. És la denominada hiperacúsia.
- Diagnòstic dels acúfens
En primer lloc, per diagnosticar acúfens cal acudir a un otorinolaringòleg especialitzat per determinar, en la mesura del possible, quina n’és la causa i establir d’aquesta manera un tractament adequat.
En la nostra Unitat d’Acúfens, es durà a terme una exploració exhaustiva al pacient d’investigar la causa del seu acufen i se sol·licitaran les proves necessàries que cada cas necessiti:
- Otoscòpia
- Exploració de punts dolorosos craniofacials i cervicals
- Audiometria
- Acufenometria per identificar amb exactitud el tipus d’acufen del pacient
- Llindar de malestar
- Proves complementàries (analítica, TC, RMN, angio-RMN, Rx de cervicals, ECO-doppler)
- Qüestionari de severitat de l’acufen
- Com es tracten els acúfens?
El tractament per als acúfens dependrà de la causa. En el cas que es tractin i persisteixin com a seqüela, es procedirà a aplicar un o diversos dels tractaments disponibles. En destaquen:
En el cas que el tractament no tingui èxit, passarem a les opcions següents:
- Medicació. La norma general, que és la utilització de vasodilatadors cerebrals. Aquest tractament se segueix utilitzant, ja que de vegades s’aconsegueix una disminució de la intensitat de l’acufen o fins i tot la seva desaparició. Quan no funciona, es recorre a utilitzar altres alternatives que estan dirigides a un control de l’activitat d’excitació cerebral. Per a això utilitzarem melatonina, sulpirida, hidroxizina, Lyrica, etc. A més, si les circumstàncies ho necessiten, es poden associar ansiolítics com alprazolam o amitriptilina. En el cas que el tractament no tingui èxit, procedirem a les opcions següents:
- TRT (Tinnitus Retraining Therapy). Consisteix en el tractament més utilitzat actualment. El seu objectiu és l’habituació del pacient al seu acufen, que aconsegueix que deixi de ser percebut d’un mode conscient. Consta de consell terapèutic (explicació detallada del problema) i de teràpia sonora (per disminuir la percepció del so). Aquesta teràpia sonora pot aconsellar requerir els denominats "generadors de so" que, en cas de pacients amb una pèrdua important d’audició associada, s’acoblaran als audiòfons convencionals.
- Rehabilitació. Es derivarien a rehabilitació aquells casos en què es localitza una contractura muscular o bé un mal hàbit postural.
- Emmascarador d’acúfens. Consisteix en un dispositiu que es col·loca com un audiòfon, emetent sons a un nivell baix directament a l’oïda. D’aquesta manera, emmascara o dissimula el so de l’acufen, així aconsegueix invertir la seva ona sonora. Així, doncs, provoca que durant un temps variable (minuts, hores o fins i tot dies), l’acufen desaparegui.
- Audiòfon. Si el pacient pateix una disminució d’audició, en molts casos, alguns acúfens poden desaparèixer o bé atenuar-se amb la col·locació d’un audiòfon. Això s’aconsegueix perquè el pacient sent els sorolls de l’ambient en comptes del seu propi acufen.
- Circuit d’Unitat d’Acúfens
En una primera visita, l’especialista porta a terme diferents proves al pacient, entre les quals hi ha:
- Acufenometria, que permet valorar la freqüència i intensitat dels acúfens.
- Audiometria, l’objectiu de la qual és xifrar les alteracions de l’audició en relació amb els estímuls acústics.
- Otomicroscòpia, basada en la revisió de les orelles mitjançant un microscopi òptic.
- Un qüestionari.
Depenent dels resultats de les proves realitzades, el pas següent serà:
- En el cas que l’exploració de l’orella sigui anormal, es procedirà a avaluar si la molèstia està causada per un tap de cerumen o un tumor, entre d’altres, i es procedirà a la seva correcció.
- Si l’exploració de l’orella és normal, l’especialista li demanarà, en cas que sigui necessari, una TC, una RM i/o un Eco-doppler. Un cop fet el diagnòstic, es tractaran els acúfens amb medicació, un emmascarador d’acúfens, un audiòfon o una teràpia de reentrenament.
Matí | Tarda | |
---|---|---|
Dilluns | 9.00 - 13.30 h | 15.00 - 19.30 h |
Dimarts | 9.00 - 13.30 h | 16.00 - 19.30 h |
Dimecres | 9.00 - 13.30 h | 15.00 - 19.30 h |
Dijous | 9.00 - 13.30 h | 16.00 - 19.30 h |
Divendres | 9.00 - 13.30 h | 16.00 - 18.00 h |