Coromina Isern Jordi

En general, i afortunadament, els pacients que tenen acúfens s’adapten paulatinament a ells. Un 10 % d’ells, en canvi, pateixen repercussions importants, com la pèrdua de la concentració, la dificultat per conciliar el son o una severa angoixa emocional que, en alguns casos, pot dur fins a la depressió. En tals casos s’entra en un cercle complicat de controlar, ja que com més s’obsessiona el pacient amb l’acufen, més excitació cerebral es produirà a les zones implicades, i així s’empitjorarà la situació. Així, doncs, en aquestes situacions, el pacient emprèn una llarga recerca de qualsevol tractament que ofereixi alguna esperança, amb l’agreujant que el normal és que es trobin amb poques respostes a favor seu. És una situació que desanima encara més el pacient.

En un 40 % dels casos també hi haurà una major sensibilitat de cara als sons externs, la tolerància envers els quals serà pitjor. És la denominada hiperacúsia.

El tractament per als acúfens dependrà de la causa. En el cas que es tractin i persisteixin com a seqüela, es procedirà a aplicar un o diversos dels tractaments disponibles. En destaquen:

En el cas que el tractament no tingui èxit, passarem a les opcions següents:

• Medicació. La norma general, que és la utilització de vasodilatadors cerebrals. Aquest tractament se segueix utilitzant, ja que de vegades s’aconsegueix una disminució de la intensitat de l’acufen o fins i tot la seva desaparició. Quan no funciona, es recorre a utilitzar altres alternatives que estan dirigides a un control de l’activitat d’excitació cerebral. Per a això utilitzarem melatonina, sulpirida, hidroxizina, Lyrica, etc. A més, si les circumstàncies ho necessiten, es poden associar ansiolítics com alprazolam o amitriptilina. En el cas que el tractament no tingui èxit, procedirem a les opcions següents:
• TRT (Tinnitus Retraining Therapy). Consisteix en el tractament més utilitzat actualment. El seu objectiu és l’habituació del pacient al seu acufen, que aconsegueix que deixi de ser percebut d’un mode conscient. Consta de consell terapèutic (explicació detallada del problema) i de teràpia sonora (per disminuir la percepció del so). Aquesta teràpia sonora pot aconsellar requerir els denominats "generadors de so" que, en cas de pacients amb una pèrdua important d’audició associada, s’acoblaran als audiòfons convencionals.
• Rehabilitació. Es derivarien a rehabilitació aquells casos en què es localitza una contractura muscular o bé un mal hàbit postural.
• Emmascarador d’acúfens. Consisteix en un dispositiu que es col·loca com un audiòfon, emetent sons a un nivell baix directament a l’oïda. D’aquesta manera, emmascara o dissimula el so de l’acufen, així aconsegueix invertir la seva ona sonora. Així, doncs, provoca que durant un temps variable (minuts, hores o fins i tot dies), l’acufen desaparegui.
• Audiòfon. Si el pacient pateix una disminució d’audició, en molts casos, alguns acúfens poden desaparèixer o bé atenuar-se amb la col·locació d’un audiòfon. Això s’aconsegueix perquè el pacient sent els sorolls de l’ambient en comptes del seu propi acufen.