Medicina Psicosomàtica

Enfront del reduccionisme dels diagnòstics mèdics i psiquiàtrics clàssics, la medicina psicosomàtica integra els factors biològics, psicològics i socials del pacient en el diagnòstic, tractament i prevenció de la malaltia.
Se sap, des de fa molts anys, que les experiències vitals, els estats emocionals que comporten i els processos cognitius que es desencadenen, segons la personalitat de cada individu, exerceixen una considerable influència sobre el funcionament biològic del cos humà. La medicina psicosomàtica pretén valorar les relacions entre tots aquests aspectes, considerant al pacient i les seves circumstàncies en la seva globalitat. És, per tant, un camp mèdic fonamentalment interdisciplinari.
Podem afirmar que gairebé tots els trastorns "físics" posseeixen factors emocionals que, en major o menor grau, afecten al seu inici o al seu manteniment. De la mateixa manera, gairebé tots els trastorns "emocionals" posseeixen certa base biològica que predisposa o manté el problema.
Si és possible, hem de buscar aquesta base biològica, encara que hem de tenir en compte que la medicina posseeix uns mitjans diagnòstics limitats i el pacient es troba freqüentment amb la desafortunada frase: "Vostè no té res". En realitat, el que el metge vol dir és alguna cosa així com: "Amb els mitjans que disposem, no podem trobar la base biològica del seu trastorn".
La medicina només pot buscar on té llum, que és en el limitat nombre de proves diagnòstiques que cada especialitat posseeix. Però queda encara una gran superfície a les fosques, que, o bé ens és desconeguda o, encara coneixent-la, no podem fer-la visible. Aquí és on la medicina psicosomàtica pot il·luminar, de vegades de forma insuficient, però sempre amb una major amplitud que la que ens aporta, avui dia, un criteri estrictament biologista.
La relació de trastorns en els quals resulta més evident el pes dels factors emocionals dins de l'entramat biològic i psicosocial és amplíssima i concerneix a gairebé totes les especialitats mèdiques. Alguns dels exemples més coneguts són els següents:
  • Gastroenterologia: Síndrome de l'intestí irritable, dispèpsies, úlcera gàstrica.
  • Cardiovascular: Taquicàrdies, hipertensió, opressió toràcica.
  • Pneumologia: Dificultats respiratòries, asma,
  • Neurologia: Marejos, vertígens, inestabilitat, cefalees, trastorns de la son, trastorns de la memòria.
  • Otorinolaringologia: acúfens, tos psicògena.
  • Reumatologia: Fibromialgia, síndrome de fatiga crònica, dolor crònic.
  • Dermatologia: Èczemes, psoriasis, alopècia.
  • Urologia: Disfuncions sexuals masculines, incontinència urinària d'urgència.
  • Ginecologia: Disfuncions sexuals femenines, vulvodinia, incontinència urinària d'urgència.
Aquests trastorns han de tractar-se incloent un abordatge dels factors emocionals, al que alguns pacients es resisteixen amb l'argument de "jo no estic boig". Ha de quedar clar que la "bogeria" (terme popular que no té significat mèdic) no guarda cap relació amb el fet de cuidar la nostra salut emocional, igual que cuidem de la nostra salut física.