Disfunció de sòl pelvià / Incontinencia d'orina

Moltes dones són reticents a parlar de la incontinència urinària, fins i tot amb els seus metges, perquè tenen vergonya i pensen que és una part inevitable del procés d’envelliment. Pateixen en silenci en comptes de buscar ajut i sovint es limiten pel que fa a les activitats físiques i a l’estil de vida.

Incontinència urinària d’esforç

Es produeix per una relaxació del sòl pelvià i a canvis anatòmics de la uretra (sovint com a conseqüència del part) que provoca pèrdues d’orina quan la pressió intraabdominal augmenta, per exemple en riure, esternudar, tossir o quan es fa exercici.

Incontinència de la bufeta hiperactiva

Ocorre quan els músculs de la bufeta es contrauen involuntàriament, i fan que la pacient senti una necessitat urgent d’orinar i perdi orina si no arriba a temps al vàter.

Síndrome de la bufeta hiperactiva

És com la bufeta hiperactiva, contraccions involuntàries de la bufeta que ocorren al llarg del dia, però a diferència de la bufeta hiperactiva, no s'arriba a perdre orina.

Diagnosticar els diferents tipus d'incontinència urinària és relativament senzill i consisteix a agafar un historial precís i detallat. Els casos més complicats poden ser avaluats mitjançant proves urodinàmiques.

Hi ha diversos tractaments, depenent del tipus d'incontinència, incloent-hi canvis en els hàbits i en la dieta, biofeedback, medicació, teràpia per làser per als casos més lleus i finalment, la cirurgia.

Cistitis intersticial

Una condició de la bufeta no infecciosa que causa dolor pelvià i de la bufeta, i que provoca una sensació de pressió i cremor, a més de símptomes similars als de la bufeta hiperactiva, la necessitat sobtada d’orinar. Hi ha diversos tractaments per a aquesta condició, incloent-hi la rehabilitació del sòl pelvià, pautes alimentàries, medicació i teràpia intravesical.

Prolapse d’òrgan pelvià (POP)

És un terme general emprat per descriure una relaxació i laxitud de les estructures que sostenen el sòl pelvià. Es pot manifestar amb l’envelliment, una predisposició genètica, múltiples parts, l’obesitat i altres condicions mèdiques (tos crònica, per exemple). Un prolapse dels genitals interns pot comportar que l’úter, les parets vaginals i/o la bufeta baixin, sovint a través de la vagina. Aquesta condició es pot associar a molèsties pelvianes considerables i a una sensació de pressió, incontinència urinària, i dificultats en les relacions sexuals i la defecació. El tractament consisteix en la rehabilitació del sòl pelvià i la correcció quirúrgica.