Quines tècniques de reconstrucció mamària existeixen?

La reconstrucció mamària es pot realitzar mitjançant:

  • Pròtesis

La reconstrucció mamària es pot realitzar mitjançant una pròtesi, que s'haurà de col·locar sota el múscul pectoral. En cas que no hi hagi pell suficient per a la reconstrucció, el cirurgià col·locarà una espècie de globus inflable (expansor) sota la pell i el múscul de la mama, que s'anirà omplint periòdicament de sèrum salí per estendre la pell i col·locar, de forma posterior, la pròtesi definitiva. Entre la col·locació de l'expansor i la col·locació de la pròtesi han de passar com a mínim tres mesos.

Actualment existeixen expansors que es poden mantenir com a implants definitius. En el cas de les pròtesis, actualment es col·loquen pròtesis de silicona d'alta cohesivitat, que assegura que en cas de ruptura la silicona no es dispersarà.

Els resultats estètics són inferiors als d'una reconstrucció amb teixit de la pròpia pacient, però són cirurgies menys complexes i més ràpides.

En cas que hi hagi complicacions, una de les més comunes és la contractura capsular, que es produeix quan es forma una càpsula cicatricial interna a la zona de la pròtesi, de manera que la mama que ha estat reconstruïda té una consistència més dura.

Aquesta tècnica no es pot utilitzar en cas que la pacient s'hagi de sotmetre a un tractament de radioteràpiaEste enlace se abrirá en una ventana nueva.

  • Teixits autòlegs

La reconstrucció mamària es pot realitzar mitjançant teixits propis de la pacient, de manera que la mama queda més natural. En aquesta intervenció el cirurgià utilitza teixit d'altres zones del cos (com pot ser l'abdomen, l'esquena o les natges) per reconstruir la mama.

Aquests teixits es poden separar de la zona original i utilitzar els vasos sanguinis propis de la zona (requereix tècniques de microcirurgia), o poden mantenir una vascularització original i es deriva a la mama a través d'un "túnel" intern.

Les tècniques en les quals s'utilitzen teixits autòlegs són mes complexes, incrementen el temps de recuperació i la cicatriu és més gran que en el cas de les pròtesis. Tot i això, el resultat estètic és superior i evita complicacions associades a l'ús de les pròtesis, com per exemple la contractura capsular.

  • Tècnica mixta

Actualment es pot utilitzar un teixit autòleg, com el greix del propi cos, en combinació amb una pròtesi per aconseguir un resultat estètic bo en pacients irradiades però amb els avantatges d'una cirurgia menor (menor temps quirúrgic, menys complicacions, etc.).