Canvi de paradigma en el tractament de la leucèmia linfàtica crònica

El Professor Emili Montserrat, un dels experts internacionals que proposen un canvi de paradigma en el tractament de la leucèmia limfàtica crònica de mal pronòstic

El Grup Europeu per a l'Estudi de la LLC (European Research Initiative on CLL, ERIC), presidit pel Dr. Emili Montserrat, Director del Programa de Hematologia i Hemato-oncologia del Instituto Oncológico Teknon i el Grup Europeu per al Transplantament del Moll de l'Os (European Society for Blood and Marrow Transplatation, EBMT), encapçalat pel Dr. Peter Dreger, acaba de publicar a la revista Blood novas recomanacions pel tractament de la leucèmia limfàtica crónica (LLC) de mal pronòstic.

La LLC és la forma més freqüent de leucèmia als països occidentals i representa un 30-40% del total de leucèmies. Es tracta d'un càncer d'un tipus de glòbuls blancs anomenats limfòcits i es caracteritza per un augment lent i progressiu d'aquestes cèl·lules en la sang, medul·la òssia i altres òrgans. La seva causa es desconeguda i el pronòstic molt heterogeni, de tal manera que al costat de malalts dels quals la supervivència és de tan sols uns mesos, n'hi ha d'altres que la seva esperança de vida no es veu modificada per la malaltia. És per això que el seu tractament ha de fer-se en centres especialitzats i d'acord amb les característiques del malalt i el risc que la malaltia significa en cada cas.

Fins ara, el tractament per a pacients amb LLC amb pitjor pronòstic era el transplantament al·logènic de moll de l'os. Amb l'aparició de nous fàrmacs molt efectius per tractar la malaltia - inhibidors del senyal de BCR i antagonistes de BCL-2-, els especialistes (i els propis malalts) es plantegen quin és el millor tractament. Les recomanacions recollides a l'article que publica Blood aconsellen que a tots els pacients amb LLC d'alt risc se'ls hi ofereixi el tractament amb els nous fàrmacs. Si responen a aquest tractament, aleshores s'ha de plantejar o bé dur a terme el trasplantament del moll de l'os o bé continuar amb el tractament mèdic.

A l'hora de suggerir una via o una altra, s'han de tenir en compte quins són els riscs i beneficis que comporten tant el transplantament com les noves teràpies. Aquests són precisament els aspectes que s'analitzen en aquest treball que sens dubte significarà un canvi de paradigma en el tractament d'aquesta forma de leucèmia.