Crioglobulina/ Crioglobulinèmia

Les crioglobulines són proteïnes que es precipiten amb el fred i es redissolen amb la calor. Les crioglobulines circulen pel torrent sanguini i en passar pel territori de la circulació exposats a temperatures inferiors a les del cos humà, es precipiten donant lloc a diferents alteracions. La majoria de les crioglobulines són immunoglobulines (vegi anticòs). Les malalties desencadenades per crioglobulines es denominen crioglobulinèmies, les quals, en funció del tipus de proteïna, es classifiquen en: 1. Crioglobulinèmia de tipus I: on la crioglobulina és una immunoglobulina monoclonal (és a dir, produïda per un únic clon de cèl·lules plasmàtiques) (vegi anticòs); 2. Crioglobulinèmia de tipus II: en la qual la crioglobulina és el producte de la unió de dues immunoglobulines, en general una IgM monoclonal dirigida contra una IgG policlonal (vegi anticòs) i 3. Crioglobulina de tipus III: en la qual la crioglobulina està formada per una o més immunoglobulines policlonals. Les manifestacions clíniques de les crioglobulinèmies vénen produïdes pel fet que les crioglobulines quan es dipositen en els vasos sanguinis i en els diferents teixits, obstrueixen el flux sanguini i tenen un efecte inflamatori. Així, els pacients afectats per crioglobulinèmia presenten amb freqüència: alteracions cutànies (per exemple, Síndrome de Raynaud), vasculitis (o inflamació dels vasos sanguinis), neuropatia (o alteració de la funció dels nervis perifèrics), nefropatia (deguda pel dipòsit de crioglobulines en la circulació renal) i trombosi i/o hemorràgies (per la interferència de les crioglobulines amb els processos de coagulació sanguínia). Les malalties més freqüents associades al desenvolupament de crioglobulines són: malalties neoplàsiques hematològiques (mieloma múltiple, limfoma, leucèmia limfàtica crònica, macroglobulinèmia de Waldenström, etc.), infeccioses (especialment l'hepatitis per virus de l'hepatitis C) i autoimmunes (lupus eritematós sistèmic, artritis reumatoide, etc.)