Leucèmia aguda

Les leucèmies agudes són aquelles que s’instauren ràpidament en el temps, generalment en qüestió de setmanes. En funció del tipus de cèl·lula que proliferen parlem de dos grans grups de leucèmia aguda: la mieloblàstica quan proliferen mieloblast o precursors mieloides, i la leucèmia aguda limfoblàstica, quan ho fa limfoblast o precursors limfoides. Dins d’aquests dos grans grups de leucèmia aguda es distingeixen diferents entitats clínico-patològiques individualitzables i diferents entre si pel que fa referència al pronòstic i al tractament. Independentment del tipus de leucèmia aguda que parlem, la presentació clínica és pràcticament constant, és a dir, el pacient presenta en poc temps cansament, a causa de l’anèmia, algun tipus de sagnat, a causa de la disminució de la xifra de plaquetes i infeccions, a causa dels descens de glòbuls blancs. Aquesta simptomatologia, juntament amb l’observació de cèl·lules immadures a la sang perifèrica i a la medul·la òssia, fan que el diagnòstic de leucèmia aguda no sigui, en general, massa difícil. Actualment, les tècniques diagnòstiques de les quals disposem (citogenètica, biologia molecular, citometria de flux) permeten establir amb molta precisió a quin tipus específic de leucèmia aguda ens enfrontem. Un cop establert el diagnòstic de leucèmia aguda, el tractament quimioteràpic més adequat s’ha d’instaurar ràpidament.