Biòpsia del gangli limfàtic: quan s'ha de realitzar?

En aquells pocs casos en els quals els passos descrits no permetin l'establiment d'un diagnòstic i, molt especialment, en aquells en els quals se sospiti d'una malaltia neoplàsica, s'ha de practicar una biòpsia ganglionar. La importància de la biòpsia ganglionar, en aquest context queda emfatitzada per la seva inclusió com a maniobra diagnòstica major, en les recents recomanacions de la European Shcool of Medical Oncology i també de l'americana National Comprehensive Cancer Network per al diagnòstic de les malalties limfoproliferatives.

Per assegurar la "rendibilitat" diagnòstica de la biòpsia ganglionar és fonamental la col·laboració entre el clínic, el cirurgià i el patòleg. Això permetrà decidir quina adenopatia s'ha de biopsiar, que no sempre coincideix amb la més fàcil de biopsiar; en aquest sentit, són preferibles les adenopaties a les foses supraclaviculars de les axil·lars i les inguinals. Un cop realitzada la biòpsia, que preferiblement ha de ser excissional, el gangli ha d'enviar-se en fresc al Departament d'Anatomia Patològica, on el patòleg, prèvia obtenció de material per a cultius microbiològics, si arriba el cas, processarà la mostra. El processament consistirà en:

  1. Obtenció d'empremtes ganglionars, útils per realitzar estudis citològics, citoquímics i també d'hibridació in situ per a l'estudi, per exemple, de translocacions cromosòmiques.
  2. Fixació en formol d'una secció ganglionar que posteriorment s'inclourà en parafina, cosa que permetrà portar a terme els estudis morfològics i immunohistoquímics necessaris per arribar al diagnòstic. Idealment, en cas que es disposi de més material, una altra secció ganglionar s'utilitzarà per obtenir suspensions cel·lulars per realitzar anàlisis citofluoromètriques i guardar-les en un Banc de Teixits i emprar-les, previ consentiment del pacient, amb finalitats d'investigació i, arribat el cas, també diagnòstiques, ja que dels teixits congelats així se n'obté material genètic d'alta qualitat que en un futur proper es podrà utilitzar en el diagnòstic de les malalties limfoproliferatives a través de microarrays d'ADN.