Quines exploracions poden efectuar-se per establir l'origen de les adenopaties?

Una vegada establerta l’orientació diagnòstica basada en la història clínica i en l’exploració física, en alguns casos serà d’utilitat realitzar algunes exploracions complementàriesque permetin confirmar el diagnòstic (cultius, serologies, radiografia de tòrax). S’ha de fer una especial menció de l’hemograma i, en especial, de l’estudi morfològic de la sang perifèrica, una exploració que, malgrat la seva senzillesa, pot aportar informació rellevant, com per exemple l’observació de cèl·lules limfoides reactives –que suggerirà una síndrome mononucleòsica- o la de limfòcits neoplàsics circulants –que permetrà diagnosticar, en ocasions sense necessitat de portar a terme una biòpsia ganglionar, una síndrome limfoproliferativa crònica (freqüentment una leucèmia limfàtica crònica i, més estranyament, un limfoma fol·licular, un limfoma de cèl·lules del mantell o una tricoleucèmia)-.