Com es diagnostica un limfoma?

  • Biòpsia ganglionar. La biòpsia ganglionar és la tècnica que s’utilitza per diagnosticar un limfoma. Es tracta d’estudiar microscòpicament el teixit del gangli implicat. Per això és necessari extreure'n una mostra o, millor, l’adenopatia sencera. Això es fa mitjançant una petita intervenció, generalment amb anestèsia local. No produeix molèsties importants, sobretot si el gangli és extern. Només, molt estranyament, s’han de biopsiar ganglis interns o altres òrgans del cos com l’estómac o el fetge. La biòpsia és l’única manera de diagnosticar el limfoma i de conèixer el tipus exacte. Així doncs, resulta absolutament imprescindible per determinar quin tractament s’ha de seguir.
  • Estudi d’extensió. Un cop fet el diagnòstic, s’han de realitzar altres exploracions per conèixer quina és l’extensió de la malaltia. És el que es coneix com a estudi de l’extensió del limfoma i consisteix, habitualment, en les següents proves:

- Anàlisi de sang complet

- Radiografies de tòrax

- Tomografia axial computaritzada (TC), també coneguda com a scanner de tòrax, abdomen i pelvis

- Biòpsia de la medul·la òssia

I en determinats casos:

- Ressonància magnètica nuclear

- Gammagrafia

- Fibrogastrocòpia, fibrocolonoscòpia o fibrobronscoscòpia

Amb la biòpsia i les proves complementàries, el metge coneix el grau d’afecció dels òrgans, l’estudi de la malaltia i pot establir el tractament que s’ha de seguir.

Per quantificar l’extensió de la malaltia, s’utilitza la classificació d’Ann Arbor, que defineix quatre graus d’afecció o estadis (de l’I al IV).

I. Un sol territori ganglionar o zona amb ganglis.

II. Dos o més territoris ganglionars al mateix costat del diafragma.

III. Dos o més territoris a ambdós costats del diafragma.

IV. Afecció a distància d’altres òrgans (és el que en altres tipus de càncer s’anomena metàstasi).