Quins tipus de limfoma hi ha?

Existeixen molts tipus de limfoma i és difícil classificar-los perquè són molt diferents entre si: per l’origen, per la localització o per la relació amb altres òrgans importants. Això és fonamental, ja que depenent del tipus específic, l’agressivitat del limfoma i les seves possibilitats de cura són molt diferents

Tot i això, una classificació simplificada podria ser:

Limfoma de Hodgkin: es caracteritza per l’aparició de ganglis limfàtics a diferents zones, sovint al tòrax. Amb el tractament adequat acostuma a tenir un bon pronòstic.

Limfomes no Hodgkin: engloba més de 30 malalties diferents que es poden agrupar de la següent manera:

  • Limfomes agressius: representen aproximadament la meitat de tots els limfomes no Hodgkin. Són limfomes de creixement molt ràpid. Típicament cursen amb inflamació dels ganglis limfàtics, però a més poden infiltrar altres òrgans en forma de metàstasi. Tot i la seva agressivitat clínica, són més sensibles al tractament que els limfomes indolents, de manera que una bona proporció d’aquests es pot curar amb el tractament oportú.
  • Limfomes indolents: representen aproximadament el 40% dels limfomes no Hodgkin. Són limfomes de creixement lent i escassa agressivitat, però sovint es troben molt estesos en el moment del diagnòstic. Sempre han d’estar sota vigilància mèdica perquè en una petita proporció es converteixen en agressius. Tot i que els pacients amb limfoma indolent poden viure molt anys amb el limfoma, paradoxalment resulta molt difícil de curar.
  • Limfomes molt agressius: suposen aproximadament un 10% de tots els limfomes no Hodgkin. La proliferació de les cèl·lules tumorals és rapidíssima, de manera que el nombre de cèl·lules (i, per tant, la massa del tumor) pot doblar-se en 24 hores. Són equivalents a les leucèmies agudes i com a tals, requereixen un tractament immediat i molt radical. A més de la inflamació de ganglis limfàtics, amb molta freqüència s’afecten altres òrgans amb la medul·la òssia i el sistema nerviós.

És molt important assenyalar que quan parlem d’agressivitat d’un limfoma fem referència a la malignitat intrínseca d’aquest i no necessàriament a l’extensió de la malaltia. D’aquesta manera, un limfoma indolent acostuma a estar estès i, no obstant, segueix tenint un pronòstic relativament favorable. També els limfomes considerats agressius sovint responen molt bé al tractament i poden curar-se.