Fase intraoperatòria

  • Prevenció del descens de la temperatura. Al quiròfan és habitual el descens de la temperatura corporal del pacient. Aquest descens, per sota dels 36º, té efectes sobre la capacitat de les plaquetes per aturar la sagnia a escala dels petits vasos sanguinis. Per això és important que durant l’acte operatori es mantingui en valors normals la temperatura dels pacients, per evitar aquest efecte perniciós; per a això es poden utilitzar mantes tèrmiques i l’escalfament previ dels sèrums que s’administren al pacient.
  • Posició del pacient. L’anestesista és especialment acurat en el moment de posicionar el pacient a la taula de quiròfan perquè no es generin, per compressió, àrees de congestió venosa que condicionarien una sagnia més gran durant l’acte operatori.
  • Recuperadorsintraoperatoris. En aquelles intervencions en què es prevegi un risc més elevat de sagnia es disposarà de la possibilitat d’utilitzar els recuperadors de sang intraoperatoris. Aquests aparells funcionen aspirant la sagnia que es produeix dins del camp operatori i la sang és conduïda a un reservori especial, on es renta i centrifuga per separar-la de tots aquells elements que no puguin ser després administrats per via endovenosa (glòbuls de greix, petits fragments d’os o de teixit). La sang recol·lectada, rentada i centrifugada és reinfosa al pacient, i manté sempre la continuïtat del circuit. El sistema permet recuperar la sang a l’intraoperatori i postoperatori immediat, i es pot reinfondre la sang recuperada fins a un màxim posterior a la intervenció. Per això aquesta tècnica és admesa per aquells pacients que per motius religiosos rebutgen l’administració de sang. Existeixen diversos models de recuperadors intraoperatoris, adaptats al tipus de cirurgia que s’ha de fer. A vegades, per exemple, quan la intervenció quirúrgica es realitza sobre un territori infectat, no és possible utilitzar els sistemes de recuperació intraoperatòria.
  • Administració de fàrmacs intraoperatoris. A les intervencions de cirurgia ortopèdica amb sagnia intraoperatòria considerable (pròtesi de genoll, de maluc, etc.) s’ha demostrat que l’administració d’un fàrmac anomenat àcid tranexàmic redueix la sagnia quirúrgica en un 30%. L’àcid tranexàmic actua inhibint la destrucció del coàgul que es forma de manera fisiològica per aturar la sagnia.
  • Hemodilució aguda normovolèmica. L’hemodilució normovolèmica és una tècnica simple i segura que es duu a terme al nostre centre. La tècnica consisteix en l’extracció d’1 a 3 unitats de sang del pacient, a través d’una via arterial o venosa, cap a bosses col·lectores sanguínies abans o després de la inducció anestèsica, alhora que es reposa o es restaura el volum circulant amb col·loide o cristal·loides en la mateixa quantitat al volum extret. Les unitats de sang extretes es mantenen connectades a una altra via venosa del pacient sense solució de continuïtat, per això aquelles persones que rebutgen la transfusió de sang per motius religiosos poden utilitzar aquesta tècnica. L’hemodilució normovolèmica només es considera en aquelles intervencions quirúrgiques en les quals la pèrdua estimada sanguínia s’aproxima o pot superar els 1.000-2.000 ml. Requereix unes condicions prèvies del pacient i uns nivells d’hemoglobina preoperatòria de 14 grams/litre, almenys.