Dr. Luis Cecchini,

Els avantatges són diversos:

1. Recuperació més ràpida i sense grans ferides. El fet que la incisió de la pell i musculatura sigui molt més petita (només per col·locar els tubs) fa que la recuperació sigui molt més ràpida i sense grans ferides.

2. Pèrdua de sang gairebé nul·la. La necessitat de transfusions de sang és molt baixa. Això és degut a diversos factors. La pròpia pressió de gas de l'insuflador evita bona part del sagnat venós. D'altra banda, per mantenir una bona visió és necessari un gran control del sagnat, així la pèrdua de sang és gairebé nul·la.

3. Precisió amb lesió interna mínima. La magnificació de la imatge a través d'una càmera d'alta tecnologia que ofereix el sistema de vídeo permet la realització de la tècnica quirúrgica amb gran detall anatòmic i precisió i amb la mínima lesió interna.

Els abordatges quirúrgics mitjançant aparells externs existeixen des del segle passat amb la creació del primer cistoscop (aparell que s’introdueix per via de la uretra i serveix per visualitzar des de l’exterior del cos l’interior de la bufeta de l'orina). Des d’aleshores ha anat evolucionant la cirurgia endoscòpica en el camp de la Urologia, permetent intervencions a través de la uretra (transuretrals), dels urèters (transureterals) i del ronyó des de l’exterior (via percutània). Altres especialitats, com la Ginecologia i la Cirurgia Digestiva, han desenvolupat les seves tècniques específiques. La laparoscòpia ginecològica com a tècnica diagnòstica va ser desenvolupada per a l’exploració de la pelvis femenina i com a terapèutica per a la lligadura de trompes. En el camp de la Cirurgia Digestiva, la colecistectomia laparoscòpica s’ha establert com a tractament de primera opció, apareixent diverses tècniques en altres òrgans. xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx En el camp de la Urologia, es va iniciar als anys noranta amb alguna indicació, com la limfadenectomia iliobturatriu o el diagnòstic del testicle intrabdominal.

El 1992 es va descriure la primera nefrectomia (extirpació del ronyó), feta pel Dr. Clayman als Estats Units. Des d’aleshores s’ha anat estenent la tècnica, incorporant-se als diferents serveis d’Urologia de forma lenta.

La prostatectomia radical laparoscòpica, descrita el 1998 a França, va revolucionar la laparoscòpia en la Urologia. Va créixer l’interès de molts professionals per aquesta tècnica quirúrgica extremadament detallada, degut al gran nombre de pacients amb càncer de pròstata. Des de la primera prostatectomia laparoscòpica al 1997 s’han realitzat més de 3.000 procediments d’aquest tipus a tot Europa. Els Estats Units han començat a incorporar la tècnica tardanament i han contractat uròlegs laparoscopistes francesos i alemanys per poder implementar la tècnica de forma immediata.

A Espanya la primera prostatectomia radical laparoscòpica es va fer al 2002, a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona per l'equip dels Drs. Saladié, Cecchini i Areal, amb la col·laboració del Dr. Roques de Perpinyà.

Des d'aquell moment, el Dr. Lluís Cecchini ha anat realitzant aquesta i altres intervencions per via laparoscòpica en la seva activitat hospitalària, en la pràctica privada i en directe en diversos congressos.