Glaucoma
El glaucoma és una malaltia caracteritzada per una lesió progressiva del nervi òptic, que es tradueix en una disminució del camp visual. El glaucoma pot provocar ceguesa si no es diagnostica i tracta correctament.
Qui pot afectar?
El glaucoma afecta aproximadament un 2% de la població. Té caràcter familiar, és a dir, és més probable en persones amb antecedents familiars de glaucoma i el risc de patir-ne augmenta amb l'edat. Entre els factors oculars de risc el més important és la pressió intraocular, associant-se en la majoria dels casos el glaucoma amb una pressió intraocular elevada. Un altre factor de risc ocular important és la miopia.
Què és el que succeeix?
En l'ull es produeix un líquid, l'humor aquós, que és el responsable de nodrir i netejar els elements interiors de l'ull. Quan té lloc una desproporció entre la producció de l'humor aquós i la seva eliminació, aquest es va acumulant en l'interior de l'ull, augmentant d'aquesta manera la pressió intraocular, que afectarà principalment la part més dèbil de l'ull, el nervi òptic, provocant-li mala irrigació i el seu progressiu deteriorament i atròfia.
Quin tipus de glaucoma existeixen?
Hi ha diferents tipus de glaucoma: el més típic és el que coneixem com Glaucoma Crònic d'Angle Obert. No és dolorós ni simptomàtic, és a dir, pot passar completament desapercebut fins arribar a fases molt avançades de deteriorament del nervi òptic. Això és així perquè aquest tipus de glaucoma normalment té de manera inicial pressions intraoculars entre 25-35 mmHg, que en la majoria de casos no acostuma a donar molèsties. Quan se superen aquest valors, en ocasions poden presentar-se dolors oculars i/o mal de cap.
L'altre tipus de glaucoma habitual és l'anomenat Glaucoma Agut, que es presenta per una disposició anatòmica especial del pacient. Es manifesta inicialment per un dolor brusc, intens, lacerant, generalment només en un ull. La pressió intraocular pot elevar-se en poques hores per sobre de 50 mmHg. Aquest tipus de glaucoma obliga a buscar assistència mèdica urgent i, un cop diagnosticat, el seu tractament consisteix en baixar el més ràpid possible la pressió intraocular i en solucionar i prevenir futurs atacs mitjançant una intervenció amb làser.
Quin és el tractament?
En el glaucoma l'objectiu del tractament hauria d'estar encaminat a disminuir la producció de l'humor aquós, facilitar la seva sortida i protegir el nervi òptic.
Avui en dia disposem de coliris (gotes oculars) i mètodes quirúrgics (làser i cirurgia) que ens permeten en la majoria de casos un bon control de la pressió intraocular.
I la cirurgia és efectiva?
En general, sí. Afortunadament, en la majoria de pacients, quan ja no és possible el control del glaucoma amb medicació, la cirurgia ens permet, per si mateixa o amb el suport de coliris, arribar a una pressió òptima.
Quina pressió intraocular podem considerar normal?
No existeix una pressió intraocular normal igual per a tots. Actualment parlem de la pressió objectiu i aquesta és diferent per a cada pacient, segons les seves condicions oculars i estat físic.
Podríem definir com pressió objectiu aquella pressió intraocular en la qual no es produeix dany del nervi òptic. La mesura del dany del nervi òptic tradicionalment l'hem anat estudiant amb la realització d'una prova més estandarditzada i universal feta servir per valorar la progressió del dany en el nervi òptic.
Una persona jove, sense problemes vasculars ni de salut i amb el nervi òptic sa, pot tolerar perfectament pressions intraoculars de per exemple 25 mmHg, que per a una altra persona serien massa elevades, sense patir danys en el nervi òptic ni en el camp visual. Aquesta mateixa pressió segurament és inacceptable per a una persona més gran o amb problemes com la diabetis o l'arterioesclerosi, o amb el nervi òptic ja fet malbé, i segurament l'hi produirà deteriorament continuat del camp visual.
Recomanacions
Com a recomanacions generals hauríem de recordar:
- Fer revisions oftalmològiques periòdiques. Això ens permet determinar la seva pressió intraocular i l'estat del seu nervi òptic.
- Els pacients de risc (antecedents familiars, miops, diabètics) haurien de seguir controls de la pressió intraocular almenys cada 6 mesos i del camp visual almenys un cop l'any.
- Les persones majors de 40 anys haurien de controlar-se la pressió intraocular almenys un cop l'any i el camp visual segons la pressió i l'aspecte del nervi òptic.
- Si ja està diagnosticat de glaucoma i li han receptat un tractament, és important complir-lo escrupulosament, ja que només així es pot realitzar una correcta valoració de la seva eficàcia o la necessitat de modificar-lo o incrementar-lo.
