Dr. Joan Ramon Garcés,

Els factors de risc coneguts es basen en una constitució determinada del pacient i en agressions exteriors conegudes com a nocives. Les persones que:

• tenen poca melanina (pigment que protegeix del sol)
• tenen ulls clars i cabells rossos o pèl-roigs
• es cremen amb facilitat en prendre el sol

compten amb més probabilitats, entre 20 i 30 vegades més, de tenir un càncer de pell en la seva vida que les morenes que es bronzegen amb facilitat.

• Les persones amb nevus atípics (pigues de forma irregular i una mica més grosses de l'habitual) o que en tenen gran quantitat (més de 20) han de consultar la possibilitat d'aparició de càncer de pell. Aquesta mena de pacients poden tenir, a més, una història familiar o personal de càncer de pell, factors que, per ells mateixos, indiquen un risc més elevat.
• Els pacients que tenen un sistema immunitari deficient ("les defenses"), bé per malaltia o per la presa de medicaments per evitar un rebuig d'un trasplantament, per exemple, estan "debilitats" davant l'aparició d'un tumor cutani.
• L'agressió més estudiada és la radiació solar. És coneguda la influència de la cremada solar (sobretot durant la infantesa) en el futur desenvolupament del càncer de pell. Com més cremades, més probabilitats (pot consultar l'apartat que s'hi dedica al llibre Cuando calienta el sol)

Depèn molt del tipus de tumor, la localització, la grandària, la profunditat, les condicions del pacient, etc.

És obligat fer una biòpsia (mostra) prèvia. Algunes vegades, fins i tot, no necessitarem de tractament posterior a la biòpsia, ja que amb la mostra haurem extirpat tota la lesió. La majoria de tractaments utilitzats es fan amb anestèsia local de manera ambulatòria.

Les tècniques emprades es basen en dos supòsits: destruir o extirpar el tumor.

• Les tècniques destructives tenen l'avantatge que són més simples i algunes no necessiten anestèsia local. El gran inconvenient és que no "obtenim" tumor per analitzar posteriorment (ja que es destrueix) i d'aquesta manera no podem controlar els marges de destrucció que hem efectuat. En conseqüència no podem saber del cert si hem acabat amb el càncer tractat. Es fan servir en casos superficials, quan una recidiva tumoral (que torni a créixer el tumor) no suposi cap problema i en pacients amb condicions difícils per a l'extirpació quirúrgica. Aquestes tècniques sempre ens obliguen a controls periòdics. Els mètodes destructius més utilitzats són: la crioteràpia (congelació), el làser, el curetatge, la radioteràpia, l'imiquimod tòpic (immunoteràpia) i la teràpia fotodinàmica.
• L'extirpació del tumor mitjançant cirurgia és la tècnica recomanada sempre que sigui possible. És curativa i podem analitzar els tumors amb tendència a la disseminació (melanoma), l'amplitud dels marges s'efectua segons la profunditat del tumor i, a vegades, també s'han d'analitzar els ganglis més pròxims cercant una possible extensió. En els tumors sòlids d'invasió local (carcinoma basocel·lular), els marges quirúrgics poden ser els mínims necessaris més enllà del tumor. Com menys marge, menys defecte, i com menys defecte, millors resultats estètic i funcional. La cirurgia microgràfica de Mohs és una tècnica especial que consisteix a extirpar el tumor per etapes, analitzant els marges al microscopi, en el mateix moment de la intervenció. D'aquesta manera s'extirpa la totalitat del tumor alhora que es respecta el màxim de pell sana del voltant. Els resultats obtinguts pel que fa a la curació del tumor tractat són superiors als de les altres tècniques. La complexitat que requereix la seva utilització la reserva per a indicacions específiques.

Encara que els diferents tipus de càncer de pell es manifesten de maneres diferents, qualsevol lesió (gra, crosta, cicatriu, ferida, protuberància, piga...) que aparegui, canviï, sagni o creixi sense motiu aparent i no tendeixi a la curació o guariment i empitjora de manera alternativa, ha de ser controlada pel seu dermatòleg. El dolor és un signe poc important, ja que el càncer de pell rarament fa mal.

Carcinoma basocelular. La manera més típica és una petita cicatriu protuberant i dura que sembla una gota de cera, una mica més translúcida, amb petites venes a la superfície, que no fa mal i que pot arribar a sagnar espontàniament, guarir-se amb una petita crosta i tornar a sagnar novament. Fa un creixement lent que s'aprecia en mesos. Es localitza gairebé sempre a la cara i sobretot a la zona del nas, encara que pot afectar qualsevol part del cos. Si es deixa evolucionar, pot arribar a ser molt destructiu. Al tronc se sol manifestar com una zona de pell rasposa d'aspecte "brut", ben delimitada, amb una lleugera picor i creixement lent.

Carcinoma espinocel·lular (escatós) Se sol presentar com a lesions nodulars tipus "berruga", "pastilla" o "banya" de creixement més ràpid, vermelloses, consistència dura, opaques i amb una lleugera inflamació al voltant. Es localitzen habitualment a zones "solars", com el dors de la mà, el llavi inferior, l'escot, les orelles, el front i el cuir cabellut en els pacients calbs. A vegades, les cèl·lules canceroses es limiten a l'epidermis (la capa més superficial de la pell) durant un temps, mostren una evolució més lenta, sense invasió. Aquests carcinomes espinocel·lulars in situ es coneixen amb el nom de malaltia de Bowen o d'eritroplàsia de Queyrat (quan apareixen al gland).

Altres lesions planes, amb descamació, vermelloses, amb espícules, localitzades a les mateixes zones en persones de pell clara, poden ser precursores d'aquest tipus de càncer i es coneixen com a queratomes actínics o solars (QA). Considerats per alguns autors com verdaders carcinomes espinocel·lulars superficials, la seva incidència és molt elevada i tenen una evolució altament recidivant. Amb un comportament benigne, la seva importància com a lesions precursores de carcinomes espinocel·lulars els posiciona com a diana i blanc de proves de múltiples tractaments que busquen tractar el càncer de pell en l'origen: abans que aparegui.

Melanoma. Una piga irregularment pigmentada (marró, negra, vermella, blanca, grisa, blava...), asimètrica, plana o protuberant, de vora irregular, habitualment amb més de 0,6 cm de diàmetre, que pot sagnar o canviar de forma, créixer, etc.També l'aparició d'una lesió nova "que sembla una piga", creix i canvia de forma o textura a qualsevol part del cos. La regla més coneguda per reconèixer un melanoma és l'ABCD:

A= Asimetria
B= Bandes o vores irregulars
C= Color variable
D= Diàmetre generalment més gran de 6 mm

A d'asimetria
Els melanomes adquireixen forma asimètrica

B de banda
Els melanomes mostren les vores irregulars i habitualment dentades

C de color
Els melanomes solen tenir diferents tonalitats de color:
marró, beix, negrós, blavenc, etc.

D de diàmetre
Els melanomes habitualment fan més de 6 mm de diàmetre

Important. La gran majoria de canvis i lesions a la pell NO són un càncer. Si té sospites fonamentades que posseeix una lesió que pugui ser un càncer de pell, no dubti a consultar-ho amb un metge o dermatòleg, ja que el diagnòstic de certesa és afortunadament fàcil i indolor. Recordi que el diagnòstic precoç, en aquests casos, representa la curació total.

Exposició a la radiació solar

Podem disminuir la incidència del càncer de pell si aprenem a relacionar-nos amb la radiació solar de manera racional (seny solar) i ens autoexaminem de manera regular.

Autoexploració de la pell

El millor moment per a l'autoexploració cutània és el moment del bany o la dutxa. Es requereixen un mirall gran i un altre de petit amb augment. Cal tenir presents les lesions existents a la nostra pell i observar-hi qualsevol canvi o aparició de lesió nova.

Els passos que cal seguir són:

1. Mirar-se la cara i el cos amb els braços enlaire, per davant, per darrere i pels costats.
2. Examinar-se els avantbraços i braços; les mans i les ungles.
3. Darrere de les cames i, en posició asseguda, mirar-se els peus, especialment la planta i entre els dits.
4. Amb el mirall de mà, i davant del mirall gran, examinar-se el clatell i l'esquena. També el cuir cabellut, amb l'ajuda d'una pinta, ratlla per ratlla.
5. Amb el mirall de mà, examinar la part de baix de l'esquena, les natges i els genitals.