Xumet: com i quan s'ha de treure?

El reflex de succió es troba present en el fetus ja, dins del pit matern, i persisteix fins aproximadament als dos o tres anys de vida. Durant el primer any aquest reflex està relacionat íntimament amb la nutrició i és bàsic per alimentar el bebè durant els primers mesos. En el període fetal i durant els primers anys de vida la succió també compleix una funció d'autoregulació, de plaer i de tranquil•litat davant de les dificultats o sensacions no agradables. Així doncs, el bebè buscarà qualsevol objecte per complir aquesta funció: alguns utilitzen un o més dit, altres, el xumet, i altres objectes com ninots o, fins i tot, llençols o altres objectes tèxtils per xuclar.

La prolongació de l'ús del xumet més enllà dels dos anys pot comportar en molts nens alteracions dentals, principalment en l'oclusió del maxil•lar superior, i pot produir l'anomenada "mossegada oberta", que, a banda dels problemes ortodòntics associats, pot implicar una tendència en avançar la llengua i que aquesta perdi tonicitat, afectar la respiració bucal i associar-se a algunes dificultats posteriors en la parla, derivades de l'anomenada "deglució atípica".

Alguns estudis han associat, també, l'ús continu del xumet durant tot el dia a un augment en el nombre d'episodis d'otitis en nens predisposats.

L'ús del dit com a alternativa al xumet, a partir de l'any de vida, s'associa gairebé inexorablement a alteracions dentals i del paladar i afegeix un altre problema: que l'hàbit del xumet es pot treure i desapareix però el dit no es pot fer desaparèixer.

Però, com es pot treure el xumet?

No existeixen fórmules infalibles ni d'aplicació universal. És un hàbit vinculat només a connotacions de satisfacció personal i no a l'alimentació després dels dos anys, edat que permet que la negociació verbal amb el nen sigui positiva, però quan arriba el moment de treure'l, la seva resposta acostuma a ser de decepció i oposició i es resisteixen a perdre el seu preuat objecte, per la qual cosa, generalment, a la pràctica la situació es fa innegociable en la majoria de nens.

Algunes accions ens poden ajudar a fer aquest moment més fàcil. És aconsellable que a partir del primer any de vida només s'utilitzi el xumet en situacions i moments concrets i no durant tot el dia ni cada cop que el nen plora. A partir de l'any o any i mig és aconsellable utilitzar-lo ocasionalment durant el dia i reservar-lo per al moment de conciliar la son i situacions especials.

Quan arribi el dia marcat, i després d'haver informat el nen amb anterioritat, es farà desaparèixer. Un bon sistema seria utilitzar un personatge fantàstic (Pare Noel, els Reis Mags, etc.) com a artífex de la desaparició i a qui no li podrà reclamar personalment. Mai s'ha de tornar enrere i tornar-li un cop presa la decisió, perquè el nen sabrà que el seu final no és definitiu i que després encara serà més difícil retirar-lo.

Les substàncies amargants, el tall progressiu del xumet i altres moltes i enginyoses peripècies de la saviesa popular també poden funcionar ocasionalment.

La resposta del nen davant la desaparició, tot i que sigui anunciada, acostuma a ser la de reivindicar el seu retorn. Tenir paciència dos o tres dies acostuma a ser suficient per superar aquest moment.

Dr. Jordi Sapena Grau –Unitat de Pediatria de Centro Médico Teknon