Tractament amb làser: obstrucció nasal

Quines són les causes que ho provoquen?

La causa principal és un engrandiment de les adenoides o vegetacions que en la majoria dels casos s’associa a una mida engrandida (hipertròfia) de les amígdales. (Vegeu els apartats "El nen roncador" i "Tractament am làser").

En el cas de l’adult, trobem dues causes principals que quasi sempre van associades a:

  • La mida exagerada o hipertròfia de les conques nasals inferiors.
  • La desviació del septe nasal o la paret que separa les dues conques nasals o costats del nas.
  • També pot ser per la rinitis al·lèrgica, la sinusitis i els pòlips nasals.

Com es diagnostica?

El diagnòstic es porta a terme mitjançant endoscòpia nasal en el mateix moment de la consulta. Pràcticament no causa molèsties. Durant el procés, visualitzarem totes les estructures del nas i la gola, és a dir, boca, faringe i laringe. En reproduir-se les imatges a la pantalla, tant el pacient com els seus acompanyants podran entendre de manera clara les explicacions.

En casos concrets, i especialment si hi ha sinusitis, procedirem a sol·licitar un TAC de nas i sins paranasals.

Tractament:

Com és lògic, el tractament dependrà de la causa:

Si es tracta d’hipertròfia a les conques nasals, l’aconsellable serà dur-ne a terme una reducció. Per fer-ho, podrem utilitzar dos tipus de tècniques:

  • Quan l’augment de mida de les conques nasals és moderat, podem reduir-les mitjançant radiofreqüència, que és una tècnica que s’aplica amb anestèsia local a la mateixa consulta.
  • Quan l’augment de mida de les conques nasals és important, l’aconsellable és dur-ne a terme una reducció amb làser CO2, una tècnica que se sol aplicar amb anestèsia general. A diferència d’altres tècniques, el resultat d’aquesta acostuma a ser definitiu.

Si es tracta d’una desviació del septe nasal, es durà a terme una operació quirúrgica del septe (septoplàstia), associant-se o no a una reducció de les conques nasals mitjançant làser CO2. Quan la respiració estigui disminuïda pel creixement excessiu de les conques nasals, en aquests casos, el làser CO2 reduirà les conques nasals amb anestèsia local o general.

Cas clínic

Gràcies a la tècnica de l’endoscòpia podem tenir accés a l’interior del nas i veure’n a la perfecció tot l’interior.

En la imatge de l’esquerra, que correspon a les conques nasals inferiors abans de la intervenció (observeu l’absència de pas). En la imatge de la dreta, que correspon a les conques nasals després de la intervenció, es pot veure que ja no apareix cap tipus d’obstrucció i que l’espai per respirar és més gran.

A l’esquerra podem veure amb claredat una conca nasal molt augmentada de mida que pràcticament no deixa espai per a la respiració, amb la qual cosa es produeix una obstrucció.

Hi ha moltes tècniques per reduir les conques nasals. Per exemple, la radiofreqüència, tot i que en casos en què la mida és tan gran, l’ideal és reduir la conca nasal amb el làser.

Després de l’operació (vegeu la imatge de la dreta), fixem-nos en l’espai tan gran que queda. Es presenta com una autèntica "autopista" per respirar. Òbviament, aquesta reducció és per a sempre. Les conques nasals mai més no tornaran a créixer.