Colomé Calafí Maria

El pacient haurà d'observar un repòs relatiu durant els 7 dies posteriors a la intervenció, sense fer treballs o tasques que requereixin un esforç físic, durant 3 – 4 setmanes, encara que siguin petits. Tampoc podrà sotmetre's a canvis sobtats de pressió, i haurà d'evitar viatjar en avió, pujar ports de muntanya i activitats similars, abans de 3 setmanes.
Podrà realitzar la seva higiene personal habitual tenint cura de no mullar-se l'interior del nas o el tamponament mentre estigui col·locat.
El pacient començarà a notar una millora en la respiració un cop li siguin retirats els tamponaments nasals. Malgrat tot i a causa de coàguls i inflamació en l'interior de les foses nasals, aquesta millora s'anirà percebent millor amb el pas dels dies i de les setmanes.
Amb la tècnica quirúrgica emprada i la medicació prescrita, és habitual que el pacient no tingui excessives molèsties ni dolors forts a la cara ni al cap. Les molèsties provenen, més aviat, del fet de tenir taponat el nas.
Els dies posteriors a la intervenció és freqüent que es produeixi un petit sagnat ocasional pel nas. Solen cedir espontàniament o mitjançant un petit tap de cotó impregnat d'aigua oxigenada. Alguns pacients poden notar episodis transitoris de pèrdua de l'olfacte i/o de llàgrimes excessives. Normalment cedeixen un cop retirats els taps, i excepcionalment poden durar més.
Com a conseqüència de l'eliminació de grans desviacions o per dificultoses manipulacions en l'interior del nas pot resultar, com a seqüela, una perforació de l'envà nasal. Les seves repercussions solen ser imperceptibles per al pacient, si bé, a vegades, provoquen soroll al respirar i la formació de crostes. En aquest cas és possible que s'arribi a plantejar una nova intervenció per a la seva correcció tenint en compte que la cicatrització definitiva de les estructures operades no es produeix fins als sis o divuit mesos després de la intervenció.
És habitual que es produeixi una petita inflamació del llavi superior així com una sensació de tenir les dents superiors de "suro", molèsties que desapareixen en unes hores o en pocs dies.
En el postoperatori es pot aplicar un tractament homeopàtic per disminuir la inflamació, el dolor, el sagnat i els hematomes propis de la intervenció, remeis que ajuden a recuperar la força de l'organisme, que millorin el drenatge limfàtic, la cicatrització de les ferides si ha calgut fer una incisió externa. També es poden aplicar remeis homeopàtics per afavorir el drenatge de les mucositats i els coàguls, i al final del procés, podem utilitzar remeis que ajudin al procés de regeneració de les mucoses i els teixits implicats en la intervenció.
Un cop recuperat de la intervenció quirúrgica es prescriu un tractament de fons per evitar recidives si el procés pel qual ha estat intervingut tendeix a reproduir-se.
Determinats pacients i a causa de la naturalesa de la pell, creen el que anomenem fibrosi cicatricial, que no és més que un enduriment del teixit del nas, després d'una cirurgia. L'acupuntura millora ràpidament els processos fibrosants del teixit nasal.