Preguntes freqüents

Si bé és cert que la majoria dels pacients (el 60%) que demanen el tractament pateixen halitosi d’origen oral, la proporció d’halitosi amb origen a la boca ha disminuït en els últims anys. Això significa, per tant, que la proporció de pacients que acudeixen a la consulta per una causa diagnosticada no oral cada vegada és més elevada.

Les causes extraorals (aparell respiratori, tub digestiu o sistèmic) són responsables de prop d’un 17% dels casos diagnosticats i requereixen d'una tecnologia més avançada, ja que només poden ser detectades en una consulta especialitzada d’halitosi.

Tot i que hi ha la creença generalitzada que l’halitosi d’origen estomacal és una de les més habituals, els últims informes mostren que el percentatge de pacients amb aquest tipus de halitosi no sol superar el 3% del total de persones que demanen el tractament.

No obstant això, les halitosi amb origen a l’estómac existeixen i solen ser detectades a la consulta. I s’ha demostrat, a més, que hi ha diverses patologies de l’àmbit gàstric i digestiu que predisposen la manifestació d’halitosi.

En primer lloc, cal tenir en compte que actualment s’han descobert més de 3.000 compostos diferents presents en l'alè humà. El biosniffing o "nas electrònic" i la cromatografia gasosa són aparells d’origen molecular que permeten identificar qualsevol gas present en l’alè humà.

En qualsevol cas, una de les indicacions més importants per als nostres pacients a l'hora d'esbrinar l'existència o no de mal alè és preguntar a un familiar o amic proper (el "confident"). Si efectivament hi ha mal alè, caldrà acudir a una consulta especialitzada que utilitzi aquest aparell de cromatografia gasosa.