Ángel Rodríguez Jornet

ÁngelRodríguez Jornet

Especialidad:
Nefrología
Especialidades:
  • Angiología, Cirugía Vascular y Endovascular
Hospital / Centro:
  • Centro Médico Teknon
Información general

Colegiado nº 14.725

  • Licenciatura: Medicina y Cirugía (1972-1978) por la Facultad de Medicina de la Universidad Autónoma de Barcelona, en 1978. Unidad docente: Valle de Hebrón. Título: 7 de febrero de 1979.
  • Especialidad: MIR en Nefrología (1979-1984). Ciudad Sanitaria La Fe, Valencia (1979) y Ciudad Sanitaria Valle de Hebrón, Barcelona (1980-84). Título: 4 de marzo de 1985.
  • Doctorado: En Medicina y Cirugía en 1991 por la Facultad de Medicina de la Universidad Autónoma de Barcelona. Título: 10 de diciembre de 1991.

Experiencia
  • Médico Residente y Adjunto Interino de Nefrología de la Residencia Valle d ́Hebrón de Barcelona. Desarrollo de la Unidad de Nefrología (clínica y hemodiálisis) de un hospital comarcal.
  • Jefe de la Unidad de Nefrología del Hospital Comarcal Sant Andreu de Manresa
  • Jefe Clínico de la Unidad de Nefrología del Centro Hospitalario de Manresa • Médico Adjunto de la Unidad de Nefrología de la Corporació Sanitària Parc Taulí, de Sabadell, desde 1991.
  • Médico Senior del Servicio de Nefrología de la Corporació Parc Taulí, de Sabadell. Desde 1999.
  • Médico Consultor del Servicio de Nefrología de la Corporació Parc Taulí, de Sabadell, desde 2003.
  • Miembro del Comité de Ética Asistencial y del Comité Ético de Investigación Clínica de la Corporació Sanitària Parc Taulí, de Sabadell.
  • Presidente del Comité Ético de Investigación Clínica de este último hospital desde 1999 a 2008.
  • Participación en ponencias y mesas redondas en diversos foros en temas relacionados sobre todo con hipertensión arterial, nefropatía isquémica por arteriosclerosis, problemas éticos en Nefrología y Diálisis, accesos vasculares para hemodiálisis, glomerulopatías y biopsia renal percutánea.
  • Curso de Gestión de EADA, año 1993, para Jefes de Servicios, con elaboración de proyecto sobre una Unidad Nefrológica.
  • Corrector de revistas médicas científicas, nefrológicas especialmente, y revisor de trabajos en Congresos de Nefrología, actualmente en 2018.
  • Posgrado de Bioética y Calidad de vida por la Universidad de Barcelona, curso 2000-2001.
  • Miembro del Comité Editorial de la revista NEFROLOGÍA, editada por la Sociedad Española de Nefrología, actualmente en 2018.
  • Premio Hospal de Nefrología (Hemodiálisis) otorgado por la Sociedad Española de Nefrología, en el año 2000. Fondo para el Fomento y Ayuda a la Investigación en el campo de la Insuficiencia Renal. Otorgado por los trabajos sobre la protocolización acerca de la retirada de diálisis de pacientes tratados con tratamiento sustitutivo.
  • Premio "César Llamazares 2002 Fresenius Medical Care", otorgado por la revista NEFROLOGÍA por el trabajo "Pacientes con insuficiencia renal crónica terminal retirados de diálisis bajo protocolización".
  • Premio Hospal de Nefrología (Hemodiálisis) otorgado por la Sociedad Española de Nefrología, en el año 2003. Fondo para el Fomento y Ayuda a la Investigación en el campo de la Insuficiencia Renal. Otorgado por los trabajos sobre las bacteriemias en hemodiálisis por bacilos gram-negativos.
  • Premi Jaume Suñol i Blanchart de l ́Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (juny-2004) a la millora de la informació dels pacients pel projecte: "Pacientes con insuficiencia renal crónica terminal retirados de diálisis bajo protocolización. Documento sobre voluntades anticipadas en insuficiencia renal crónica tratada con diálisis".

* Premi Doctor Joan Costa Roma-2017, al treball Usefulness of questionnaires on advance directives in hemodialysis units.

>>> Última publicación en revista de gran factor de impacto: Nephrol Dial Transplant:
Usefulness of questionnaires on advance directives in hemodialysis units.
A Rodríguez Jornet, LA Betancourt Castellanos, MI Bolós Contador, JC Oliva Morera, JA Ibeas López. Nephrol Dial Transplant 2017; 32: 1676-1682.

SOCIEDADES CIENTÍFICAS

  • Miembro numerario de la Sociedad Española de Nefrología
  • Miembro numerario de la Societat Catalana de Nefrologia. Actual miembro de su Juntaen calidad de tesorero.
  • Miembro numerario de la Sociedad Europea de Diálisis y Trasplante

Titulación

Tesis Doctoral:

Utilización de heparina de bajo Peso Molecular en el circuito extracorpóreo de hemodiálisis.

Investigación y docencia

EXPERIENCIA DOCENTE

Profesor desde el año 1994-2010 de Cursos de Doctorado dentro del Programa de Médicos Residentes en Cursos de Nefrología y de Bioética.

Profesor dels Cursos de Postgrau d’Infermeria Nefrològica. Escoles Universitàries Gimbernat. Universitat Autònoma de Barcelona. A l'actualitat, darrer Curs:
Curs acadèmic 2017-18. 7a edició.

Tutor de residentes de Nefrología, del Hospital Parc Taulí, de Sabadell, años 2008 a 2015.

PROYECTOS DE INVESTIGACIÓN

1.- Participante en 2 proyectos de investigación de NEFROPATÍA VASCULAR Y NEFROPATÍA ISQUÉMICA.
2.- Participante en 6 proyectos sobre acceso vascular en hemodiálisis.
3.- Participante en 2 proyectos de investigación sobre tratamiento de glomerulopatías.

Campos de especial interés:

  • Hipertensión Arterial y nefropatía vascular e isquémica
  • Insuficiencia renal crónica
  • Glomerulopatías
  • Estudio metabólico de la Litiasis renal

FACTORES DE RIESGO VASCULAR OBJETIVO DEL ESTUDIO Y TRATAMIENTO DE LA UNIDAD DE PREVENCIÓN DE LOS FACTORES DE RIESGO VASCULAR.

1.- Hipertensión Arterial.

Principal factor de riesgo vascular causante del envejecimiento de las arterias del organismo, y por tanto, de la circulación de las personas.
Es importante separar la hipertensión arterial esencial (80% de las causas de hipertensión) de la hipertensión arterial secundaria (el restante 20% que puede tener un tratamiento específico).

Se pone énfasis en su diagnóstico y correcto tratamiento al ser el mayor causante de daño cardiovascular.

2.- Diabetes mellitus.

Segundo factor de riesgo cardiovascular sobre el que se insiste un correcto tratamiento para evitar las complicaciones compartidas con la hipertensión arterial sobre los órganos diana: corazón, riñón, circulación general y sistema nervioso central

3.- Tabaquismo.

Nuestra Unidad de tratamiento de los factores de riesgo vascular tiene como tercer punto el facilitar la retirada de este hábito revelado como el tercer factor patogénico de la enfermedad arteriosclerosa de los vasos sanguíneos.

4.- Dislipemia.

Aunque sea el cuarto factor patogénico de daño cardiovascular, no es menos dañino que los anteriores. El correcto tratamiento de las alteraciones del colesterol aminora el riesgo de complicaciones vasculares tales como las trombosis. Es un punto básico de tratamiento de nuestro Servicio.

5.- Obesidad.

Quinto factor sobre el que la Unidad de Prevención de Factores de Riesgo Vascular de nuestro Servicio incide de especial forma para evitar las complicaciones sobre la circulación cardíaca (coronarias), renal, extremidades inferiores y cerebral.

6.- Stress.

Factor sobreañadido pero no por ello menos importante sobre el que hay que incidir para intentar disminuir los riesgos de complicaciones cardiovasculares.

7.- Otras alteraciones que se estudian sistemáticamente son las alteraciones en el metabolismo de la homocisteína, ácido fólico, otras dislipemias y coagulopatías, etc. Su tratamiento correcto influye también en una mejor y más larga supervivencia de las personas.

8.- El evitar la insuficiencia renal crónica, la cardiopatía isquémica e hipertensiva, los accidentes vasculares cerebrales y la arteriopatía periférica son los claros objetivos que la UNIDAD DE PREVENCIÓN DE RIESGOS VASCULARES de nuestro Servicio persigue.

9.- El estudio nefrológico de dichas alteraciones y enfermedades también extiende el conocimiento sobre la insuficiencia renal crónica (la hipertensión arterial y la diabetes mellitus son sus principales causas), las glomerulonefritis (tercera causa de insuficiencia renal) y el estudio metabólico de la litiasis renal, causante aún de insuficiencia renal a pesar de los avances tecnológicos conseguidos (litotricia, cateterismo ureteral, etc.).


Publicaciones

11 PUBLICACIONES REMARCABLES DE TRABAJOS, FIRMADOS COMO PRIMER AUTOR, CON CONCLUSIONES RELEVANTES, INCLUYENDO RESPUESTAS DE GRAN ÚTILIDAD EN LA PRÁCTICA NEFROLÓGICA DIARIA

1.- Glomerulopaties:
a) Nefropatía por IgA. A Rodriguez Jornet, J Vila, E Ferrer, L Piera. Med Clin 1984; 83: 361-364.
Definició dels índexs histològics de mal pronòstic en la glomerulopatia
mesangial per IgA, basats en la revisió de 37 pacients diagnosticats en un
hospital de tercer nivell.

b) Glomerulonefritis mesangiocapilar idiopática. Estudio de 72 casos. M Valles Prats, E Espinel Garuz, JL Alloza Gascón-Molins, A Rodriguez Jornet, M Carrera Plans, E Ferrer Prevosti, L Piera Robert. Nefrología 1985; V: 17-24.

Glomerulonefritis membranoproliferativa y embarazo. A Rodríguez Jornet, M Valles, E Espinel, S Codina, E Ferrer, L Piera. Med Clin 1984; 82: 575-577.
Definició dels índexs pronòstics i terapèutics de la influencia del embaràs sobre el curs de la glomerulonefritis membranoproliferativa. Revisió de 18 embarassos en 14 dones. Estudi englobat en la més gran casuística de glomerulonefritis membranoproliferativa, en la que s’estableixen els índexs pronòstics clínics i histològics.

c) Vasculitis necrotizante con predominio de afección renal. A Rodriguez Jornet, JM Badal, A Munne, JM Marcos. Rev Clin Esp 1991; 188: 28-33. Revisió d’un hospital comarcal establint criteris de possibilitats diagnòstiques i terapèutiques de la Glomerulonefritis extracapil·lar associada a vasculitis sistèmica. Entitat clínica pròpia fins a la data d’hospitals de tercer nivell en el nostre país.

2.-Utilización de Heparina fraccionada en Insuficiencia renal crónica en Hemodiálisis periódica. A Rodríguez Jornet, J Monasterio Aspiri, B Millán, F Cordón, A Anglés, M Tossa, A García, J Soler, J Modol. Nefrología 1993; XIII: 336-345.

Estudio de la función plaquetar y del metabolismo lipídico en pacientes con insuficiencia renal crónica en hemodiálisis periódica tratados con heparina convencional o con heparina de bajo Peso Molecular. A Rodríguez Jornet, J Monasterio, P Chacón, B Millán, F Cordón, M Picó, A García, J Modol, J Soler. Nefrología 1994; XIV: 92-100.

Es defineix per primer cop, la dosi d’heparina de baix pes molecular, a administrar en la pràctica diària de la hemodiàlisi periòdica. A partir de llavors es generalitza l’estandardització en la utilització d’aquesta heparina a dosi de 2500 o 5000 unitats anti- Xa, o la seva equivalència en altres heparines de baix pes molecular, en 20 o 40 mg, ev en una única dosi.

3.- Manejo de los pacientes tras la práctica de la biopsia renal percutánea. A Rodríguez Jornet, X Andreu, M García, J Falcó, I Jurado, M Rué, E Ponz, J Almirall, J Puig, L Donoso. Nefrología 1999; XIX: 318-326.

Estudi a partir del qual queda clar quins pacients es poden beneficiar de l’indicació de la biòpsia renal, i quins no en trauran profit o benefici.

4.- Hipertensión arterial maligna e insuficiencia renal aguda por consumo de cocaína. A Rodríguez Jornet, FJ Andreu Navarro*, D de Mendoza Asensi**, A Carvajal Díaz**, M Sala Rodò***, M Cervantes García***, M García García. Unidad de Nefrología. Servicio de Patología*. Unidad de Diagnóstico por Imagen de Alta Tecnología (UDIAT)**. Unidad de Medicina Interna***. Corporació Parc Taulí, Sabadell. Nefrología 2000; XX: 501-509.

De les primeres sèries que establien la relació hipertensió arterial maligna i consum de cocaïna en el nostre país. Establia criteris per pensar en el seu diagnòstic, i posterior tractament.

5.- Pacientes con insuficiencia renal crónica terminal retirados de diálisis bajo protocolización. A Rodríguez Jornet, M García García, P Hernando, J Ramírez Vaca, J Padilla, E Ponz, J Almirall, M Rué, JC Martínez Ocaña, E Yuste, M Cañellas, JM Ciurana, C Royo, S García Moreno. Nefrología 2001; XXI: 150-159.

Experiència pionera en l’estat espanyol en la limitació d’esforços terapèutics en els pacients tractats mitjançant hemodiàlisi periòdica. El protocol ha estat capdavanter i referència per molts serveis de Nefrologia de Catalunya i Espanya.

6.- Brote epidémico de bacteriemias por bacilos Gram-negativos (BGN), especialmente Enterobacter cloacae, en una Unidad de Hemodiálisis, en pacientes portadores de catéteres permanentes tunelizados. A Rodríguez Jornet, M García García, D Mariscal, D Fontanals, P Cortés, P Coll, J Falcó, N Ramírez, S Mayor, N Mañé, X Miret, E Yuste. Nefrología 2003; 23: 333-343.
Exposició clara d’un brot infecciós per bacteris gramnegatius, sobretot Enterobacter cloacae, en pacients en hemodiàlisis periòdica. Es descriu clarament el paper del vector humà com transmissor de les infeccions.

7.- a) Nefropatía isquémica: ¿revascularización o tratamiento médico conservador? A Rodríguez Jornet, J Ibeas, L Ribera, J Real*, J Perendreu**, J Falcó**, J Vallespin***, N Allegué***, A Giménez Gaibar***, M García García. Servicios de Nefrología, Epidemiología*, Radiología Intervencionista**, Cirugía Vascular***. Corporación Parc Taulí, Sabadell. Nefrología 2005; XXV: 258-268.

b) Muray S, Martin M, Amoedo ML, Garcia C, Rodriguez Jornet A, Vera M, Oliveras A, Gomez X, Craver L, Real MI, Garcia L, Botey A, Montanyà X, Fernández E. Rapid decline in renal function reflects reversibility and predicts the outcome after angioplasty in renal artery stenosis. Am J Kid Dis 2002; 39: 60-66.

c) Editorial a MEDICINA CLÍNICA. Dr A Rodriguez Jornet. Tratamiento de la nefropatía isquémica. Med Clin 2007; 128: 572-574.

d) Resumen estructurado. Análisis crítico del artículo del N Engl J Med 2009; 361: 1953-1962. ¿Cuál es el mejor tratamiento de la nefropatía isquémica de origen arterioscleroso: la revascularización endovascular o el tratamiento médico conservador?
Análisis crítico: A Rodríguez Jornet

Servicio de Nefrología. Corporación Sanitaria Parc Taulí. Sabadell. NefroPlus 2010; 3: 57-60.

Amplia experiència en el diagnòstic i tractament d’aquesta patologia vascular i renal, definint clarament quins pacients se’n beneficien de la revascularització renal, i quins, no. El gran nombre de pacients recollits en el nostre Centre va permetre la publicació d’un treball multicèntric, dirigit des de l’hospital Arnau de Vilanova, de Lleida.

8.- a) Diagnóstico y pronóstico de la Enfermedad aterombólica. A Rodríguez Jornet, FJ Andreu, R Orellana, J Ibeas, M Vallvé, V Esteve, MP Valenzuela, M García Garcia. Nefrología 2005; XXV: 637-644.

b) Enfermedad renal aterombólica: un análisis de los factores clínicos y terapéuticos que influyen en su evolución. E Gutiérrez Solís, E Morales, A Rodríguez Jornet, FJ Andreu, F Rivera, C Vozmediano, E Gutiérrez, A Igarzábal, AB Enguita, M Praga. Nefrología 2010; 30: 317-323.

Producte de la línia de recerca clínica en nefropatia isquèmica, se’n deriva la descripció de la sèrie més nombrosa en el nostre país de la malaltia aterombòlica, amb les seves conseqüències pronòstiques i terapèutiques.

9.- a) Documento de Voluntades Anticipadas de pacientes con insuficiencia renal crónica terminal en tratamiento sustitutivo mediante diálisis. A Rodríguez Jornet, J Ibeas López, J Real Gatius, S Peña Cadierno, JC Martínez Ocaña, M Garcia Garcia. Nefrología 2007; 27: 581-592.

b) Evaluación de la opinión de los pacientes con enfermedad renal crónica en diálisis respecto al fin de la vida y la planificación anticipada de cuidados. JA Sánchez Tomero, A Rodríguez Jornet, S Balda, S Cigarrán, JC Herrero, F Maduell, J Martín, R Palomar, Grupo de Ética y Nefrología de la SEN. Nefrología 2011; 31: 449-456.

c) Usefulness of questionnaires on advance directives in hemodialysis units. A Rodríguez Jornet, LA Betancourt Castellanos, MI Bolós Contador, JC Oliva Morera, JA Ibeas López. Nephrol Dial Transplant 2017; 32: 1676- 1682.

Experiència també pionera en l’estat espanyol, referència per molts Centres de Nefrologia de Catalunya i d’Espanya, en qüestionaris sobre Limitacions d’esforços terapèutics en el nostre àmbit clínic. Eina important en la feina diària de les Unitats d’Hemodiàlisi periòdica.

10.- a) Fibrosis retroperitoneal: características clínicopatológicas. A Rodriguez Jornet, FJ Andreu Navarro*, R Orellana Fernández*, J Ibeas López, M Garcia Garcia. Servicios de Nefrología y Patología*, Corporació Sanitaria Parc Taulí, Sabadell. Nefrología 2009; 29: 298-303.

b) Fibrosis sistémica por gadolinio en insuficiencia renal avanzada.
A Rodríguez Jornet, FJ Andreu Navarro*, R Orellana Fernández*, J Ibeas López, JR Fortuño Andrés**. Servicios de Nefrología, Patología* y Radiodiagnóstico**. Corporació Sanitaria Parc Taulí, Sabadell. Nefrología 2009; 29: 358-363.

Posada al dia d’aquesta entitat clínica, incidint sobretot en la terapèutica a seguir, basada en la corticoteràpia, i en els cateterismes ureterals urològics.

Una entitat semblant, però d’etiopatogènia diferent, és el primer i únic cas descrit en l’estat espanyol, conseqüència de toxicitat per gadolini.

11.- A manera anecdòtica, a més a més de l’esmentada descripció del primer cas de Fibrosi sistèmica per gadolini, a Espanya, unes altres dues entitats he descrit per primer cop a l’estat espanyol: 1) Una síndrome de TINU; 2) Una afectació renal per síndrome de POEMS. Descrits a:

a) Nefritis tubulointersticial aguda y uveítis (síndrome TINU) con nefritis y Hepatitis granulomatosas. A Rodríguez Jornet, M Esquius, JM Badal. Med Clin 1987; 89: 554-557.

b) NefropatíaenelSíndromedePOEMS.RodríguezJornetA,Monteagudo Jiménez M, Andreu Navarro FJ, Martínez Pérez JM, Ponz Clemente E, Torremorell Balaguer D, García García M. Nefrología 1994; XIV: 499-503.

Comunicaciones y ponencias

Asistencia a congresos, reuniones y simposios

  • Participante en 105 comunicaciones orales, 98 posters y 54 conferencias.