Dr. Xavier Ruyra,

Per funcionar correctament, el cor necessita l'energia (oxigen i nutrients) que li arriba a través de les artèries coronàries.

Hi ha dos grans troncs coronaris que es converteixen en tres grans branques: l'artèria descendent anterior, l'artèria circumflexa i l'artèria coronària dreta, des de les quals milers de ramificacions fan arribar la sang fins a tots els racons de l'estructura cardíaca.

Hi ha diferents factors que poden afectar aquestes artèries: tabac, diabetis, hipertensió arterial, augment del colesterol, obesitat, estrès… Aquests són els factors de risc de la malaltia coronària. Els antecedents familiars també poden ser importants.

Dins d'aquestes artèries coronàries es van acumulant els dipòsits de greixos (ateroma), la qual cosa fa que la sang circuli cada vegada amb més dificultat. Quan demanem al nostre cor un treball suplementari (exercici, ansietat, digestió...) i aquest flux de sang no pot augmentar per les obstruccions, apareix l'angina de pit o l'infart de miocardi.

A més, la manca d'una irrigació adequada fa que el cor pugui perdre capacitat de contracció.

Hi ha diverses possibilitats de tractament per a aquest problema:

1. La medicació antianginosa
2. Les tècniques per obrir les obstruccions des de l'interior de les mateixes coronàries amb un catéter (angioplàstia i stent)
3. Intervenció quirúrgica (ponts coronaris o by-pass coronari)

Les intervencions quirúrgiques per tractar la malaltia coronària intenten fer arribar la sang a les zones del cor on no n'arriba prou per les obstruccions de les artèries coronàries.

Hi ha dues possibilitats:

1. Desobstruir les artèries afectades (cas menys freqüent).
2. Sobrepassar aquestes lesions i portar la sang mitjançant nous conductes (canonades) més enllà de les obstruccions. Aquesta és la solució més habitual i efectiva.

Aquests nous conductes els obtenim del mateix pacient i són trossos d'artèries del pit (artèria mamària), del braç (artèria radial) o venes de les cames (safenes).

Cada malalt necessita un nombre variable de ponts coronaris o by-pass segons les artèries coronàries que tingui afectades.

Els objectius de la cirurgia coronària són:

• Alleugerir o eliminar l'angina de pit
• Disminuir al màxim la possibilitat d'infart
• Millorar i allargar la qualitat de vida

Actualment, la cirurgia del by-pass coronari pot realitzar-se amb garanties utilitzant la màquina de circulació extracorpòria, els sistemes de mini-CEC o amb el cor bategant. Cada pacient necessitarà una intervenció a la seva mida segons les seves característiques.

Les 4 vàlvules del cor són estructures molt complexes i delicades. El seu funcionament ha de ser perfecte perquè la sang circuli en la direcció correcta i amb la velocitat adequada.

Bàsicament, poden afectar-se de dues formes:

• Estenosi: la vàlvula queda estreta i dificulta el pas de la sang a través seu
• Insuficiència: el tancament de la vàlvula és imperfecte.

Ambdues situacions sobrecarreguen el cor i el fan treballar per sobre de la normalitat. Per intentar adaptar-se, aquest cor es fa més gran (cor dilatat) o més gruixut (cor hipertròfic), però, a la llarga, pot arribar a fallar (insuficiència cardíaca).

Les vàlvules poden estar afectades des del naixement (defecte congènit) o començar a donar problemes en edats adultes o en la vellesa (febre reumàtica, degeneració, calcificació, traumatisme…) i també es poden infectar (endocarditis).

En alguns casos, especialment si va patir febre reumàtica, és habitual que es puguin afectar diverses vàlvules a la vegada. La válvula pulmonar rares vegades s'afecta.

La moderna cirurgia cardíaca li ofereix un ampli ventall de possibilitats per poder solucionar el seu problema valvular.

La situació ideal és poder reparar la seva pròpia vàlvula (cirurgia reconstructiva, reparadora o plàstia). Els avantatges de la reparació són que mantenim l'arquitectura i estructura del seu cor i, a més a més, moltes vegades evitem haver de prendre medicació anticoagulant de per vida.

Avui podem reparar quasi el 100% de les insuficiències de les vàlvules mitral i tricúspide, i aproximadament un 30% de les de la válvula aòrtica.

Quan les vàlvules estan molt engruixides o calcificades i han perdut totalment el seu aspecte i funció inicial, hem de substituir-la per una vàlvula nova. El substitut valvular podrà ser una pròtesi artificial (mecànica o biològica), un empelt humà de banc (homoinjert) o –en algunes ocasions– la pròpia vàlvula pulmonar del pacient (operació de Ross).

En cada cas, i segons les característiques del pacient i la seva edat, es decidirà quina és l'opció més adequada.

Les pròtesi mecàniques tenen una duradail·limitada llevat que s'infectin (no es "trenquen" mai). Només, en poquíssimes ocasions, pot ser necessària una substitució si s'infecten, es taponen per una trombosi o si falla el teixit d'implantació. D'altra banda, perquè funcioni correctament necessiten un tractament anticoagulant (Sintrom) de per vida.

Les pròtesi biològiques no necessiten Sintrom (tret dels primers tres mesos després de la intervenció en alguns casos), però tenen una durada limitada (entre 8 i 15 anys). Això representa que hi ha la possibilitat d'haver de tornar a operar al cap d'uns quants anys per tornar-les a canviar.

Cap dels dos tipus de pròtesi provoca rebuig en el pacient.

Pot ser que en el seu cas no estiguin afectades ni les artèries coronàries ni les vàlvules cardíaques.

Hi ha altres malalties del cor que poden requerir una operació per intentar resoldre el problema:

• Un orifici o comunicació entre les diferents cavitats cardíaques. Acostumen a ser problemes congènits, que es tenen des del naixement i que es manifesten en edat juvenil
• Un augment desproporcionat de la mida del cor o de les grans artèries que en surten (aorta)
• La dissecció o trencament de l'aorta
• Un engreixament o acumulació de líquid en les membranes que envolten el cor (pericardi)
• Una alteració del ritme dels batecs del cor que faci necessària la col·locació d'un marcapassos o una cirurgia d'ablació de l'arítmia
• Una massa o tumor cardíac
• Etcètera

El seu cardiòleg, metge de capçalera o metge d'empresa sol ser el primer que detecta o sospita del problema.

El següent pas és fer les primeres proves per arribar a un diagnòstic exacte de la seva malaltia.

El seu cas s'estudiarà en una sessió mèdico-quirúrgica on s'avaluarà:

1. La necessitat de l'operació
2. La solució quirúrgica més adient
3. El grau d'urgència i prioritat
4. El risc de la intervenció, la dificultat i el temps estimat de recuperació

Els cirurgians li explicaran, a vostè i a la seva família, els motius de l'operació, el tipus d'intervenció, com funciona tot el procés, els riscos que pot comportar i els plaços d'ingrés i de recuperació.

Si vostè ha de ser operat per un problema valvular, a vegades serà necessari realitzar un cateterisme previ per valorar l'estat de les seves artèries coronàries.

La coordinadora assistencial del nostre equip estarà a la seva disposició en tot moment per a qualsevol dubte o problema que tingui.

És cert que totes les operacions de cor tenen un risc, però també és cert que aquest risc pot ser molt baix i que cada pacient és diferent.

Quan els metges li aconsellem una solució quirúrgica sempre valorem que el benefici (més temps de vida o millor qualitat de vida) superi el risc de l'operació.

Tingui present que, en contra del que molta gent pensa, actualment moltes intervencions cardíaques tenen un risc similar o fins i tot més baix que moltes operacions més habituals.

El risc d'una operació de cor dependrà de 4 factors principals:

1. Edat del pacient
2. Tipus de problema cardíac
3. Com s'ha afectat la funció cardíaca al llarg del temps
4. Altres malalties o antecedents que puguin dificultar l'operació i la recuperació: diabetis, hipertensió, embòlies prèvies, alteracions del ronyó o del fetge, problemes respiratoris, etc.

És important que sàpiga que el risc es refereix a l'operació en si mateixa (anestèsia i cirurgia) i al postoperatori.

Vostè i la seva família seran informats extensament pels cirurgians. Ells li explicaran com serà la seva operació, quin risc representa, quines possibles complicacions pot tenir i quant temps trigarà a recuperar-se.

Quan tingui tota la informació que vostè cregui adient, haurà de signar un full de consentiment informat perquè el puguem operar.

Com ja hem comentat, el risc d'una operació de cor es refereix al procés operatori (anestèsia i cirurgia) i al període postoperatori.

L'anestèsia per a una operació de cor no és molt diferent a la d'altres intervencions de cirurgia major.

El treball dels anestesiòlegs comença molt abans de la intervenció, perquè participen en les sessions preoperatòries del seu cas. Abans de l'operació parlaran amb vostè per repassar totes les dades (al·lèrgies, medicacions, problemes respiratoris...) i estudiar les seves característiques físiques. També el premedicaran perquè descansi adequadament i entri relaxat a la sala d'operacions el dia de la intervenció.

Li faran una anestèsia general i durant el procés quirúrgic vostè estarà completament adormit i estretament vigilat mitjançant monitorització.

Una vegada finalitzi la intervenció, el prepararan perquè desperti ben aviat i en les condicions més confortables. A vegades podrà ser extubat en el mateix quiròfan.

En certs casos, pot aplicar-se una tècnica anestèsica anomenada anestèsia toràcica epidural.

L'anestesiòleg li col·locarà la tarda abans de la cirurgia un petit catèter a l'esquena que ens permetràpoder controlar el dolor i despertar-lo més aviat i millor. Això pot avançar la seva recuperació.

La gran majoria dels pacients ingressen a l'hospital el mateix dia o un dia abans de la intervenció. Això és necessari si està prenent Sintrom o si falta alguna prova diagnòstica prèvia a l'operació.

Des de la Unitat d'Admissió de l'hospital passarà a la planta d'hospitalització de cirurgia cardíaca (habitualment plantes 2a i 3a).

Una infermera l'acollirà, valorarà les seves necessitats bàsiques i planificarà les seves cures. Un cirurgià de l'equip revisarà el seu historial i li aclarirà els seus dubtes.

Li demanaran un estudi preoperatori consistent en una analítica, un electrocardiograma i una radiografia de tòrax i se li reservarà sang per si fos necessària una transfusió. Per tant, si vostè ingressa el mateix dia de la intervenció ho haurà de fer en dejuni.

També rebrà la visita d'un anestesiòleg de l'equip qui valorarà l'estudi preoperatori, tornarà a revisar el seu historial i li explicarà la tècnica anestèsica escollida en el seu cas.

És molt important que practiqui la manera més adient per respirar, tossir i expectorar. Per això, serà fonamental el Tri-flow, un aparell amb tres boles que estimularà el seu treball respiratori.

Per evitar infeccions, se li rasurarà el pèl de la zona d'intervenció quirúrgica. Després del rasurat cal dutxar-se amb un sabó bactericida.

A partir d'aquella nit, haurà d'estar en dejuni complet. Si s'opera a la tarda, al matí li donaran un esmorzar molt lleuger.

Si la seva intervenció és la primera del matí, haurà d'estar en dejú des de la nit anterior.

Abans de baixar a la sala d'operacions, s'haurà de dutxar un altre cop amb un sabó antibacterià i quedarà preparat per al trasllat.

La seva família estarà amb vostè i l'acompanyarà fins que entri a la zona quirúrgica.

Si porta dentadura postissa, ulleres o lents de contacte, doni-les a la família.

No es tregui els audífons.

A la sala d'operacions serà rebut per les infermeres i per l'anestesiòleg, el qual li administrarà medicació perquè s'adormi lentament i no pateixi cap dolor durant tota la intervenció.

La major part de les operacions de cor tenen una durada d'entre 4 i 6 hores.

Per arribar al cor, en la gran majoria dels casos, hem de fer una incisió a la part central del pit

De la mateixa manera, si a vostè l'operen de les artèries coronàries, tindrà altres incisions a les cames (safenes) i als braços (artèria radial).

Si vostè ja ha estat operat de cor abans, és possible que calgui treballar a la zona engonal i també hi tindrà una petita cicatriu.

• Les primeres hores després de la intervenció

Les primeres hores després de l'operació són les més importants per encarar el postoperatori de forma satisfactòria. Per això, vostè serà traslladat des de la sala d'operacions a una unitat de cures intensives (UCI), on serà vigilat i controlat de manera constant.

Una vegada ingressat, el cirurgià i el metge responsable del postoperatori informaran la família del resultat de l'operació i de les característiques del postoperatori immediat.

Recordi que:

Cada pacient es recupera de forma diferent

• Cada operació del cor té una velocitat de recuperació diferent
• Les operacions urgents poden necessitar més temps de recuperació
• Normalment, la major part del pacients passen de 24 a 48 hores a la Unitat de Cures Intensives.
• Els horaris de visita i d'informació per als familiars els seran facilitats pel personal del Centre Mèdic Teknon.
• Recordi que, per a una bona recuperació del malalt, les visites seran restringides i de durada limitada.
• A la sortida del quiròfan

En certs casos arribarà de la sala d'operacions ben despert i respirant vostè mateix, però habitualment encarà estarà massa adormit i necessitarà un respirador.

En aquests casos, notarà un tub dins la boca que passa a través de les cordes vocals i que va fins a la tràquea. Serveix per respirar però no podrà parlar mentre el tingui col·locat. No s'angoixi, els metges i les infermeres li faran preguntes que podrà contestar movent el cap o les mans.

Quan estigui ben despert i no necessiti el respirador l'hi retiraran, normalment, a les poques hores de finalitzar l'operació.

També portarà una sonda que entra pel nas i arriba fins a l'estómac per tal d'evitar possibles vòmits.

No es preocupi per orinar. Portarà una sonda que evacuarà la diüresi sense problemes.

Durà connectats al cos una sèrie de catèters i cables per controlar totes les constants vitals. Intenti no moure's gaire.

A més, sortirà de la sala d'operacions amb uns tubs de drenatge que li seran retirats normalment en 24 hores.

• Tindrà dolors o molèsties després de l'operació?

És normal que en les primeres hores del postoperatori pugui tenir molèsties a les ferides i allà on té col·locats els tubs de drenatge.

Habitualment, tots els malalts porten algun tractament per al dolor, a part de la medicació de rutina. Tanmateix, cada pacient tolera de forma diferent el dolor. No sigui més valent del que pertoca. Si té molèsties, demani més calmants. Els seus metges i infermeres s'encarregaran que estigui el més confortable possible.

• Quan podrà menjar?

Normalment, el tub per respirar es retira poques hores després del final de l'operació.

Aproximadament 3 hores després, començarà a beure petits glops d'aigua. Si la tolerància és bona, podrà beure altres líquids (sopes, sucs) i aliments sòlids.

És normal que en les primeres hores tingui molta set. Recordi que els moviments intestinals es recuperen poc a poc i que si beu massa tindrà nàusees i vòmits.

• Mobilització precoç

Si tot va bé, passades 24 hores després de l'operació podrà estar assegut i començar a fer passeigs per la planta d'hospitalització.

Des del moment en què li retirin el tub per respirar, començarà a fer exercicis de fisioteràpia respiratòria per tal d'expandir bé els pulmons i afavorir la sortida de secrecions. El Tri-flow serà fonamental.

Normalment a les 24-48 hores passarà a la planta d'hospitalització convencional.

Si no hi ha complicacions, un o dos dies després de l'operació ja estarà a la planta d'hospitalització convencional.

Estarà a la planta d'hospitalització fins el moment de poder marxar cap a casa. Normalment, l'alta es produeix 5 o 8 dies després de la intervenció.

Durant aquests dies, estarà controlat i atès en tot moment pels metges i infermeres de l'equip.

Cada dia es passarà visita, moment en què s'informarà la família de l'evolució de la seva recuperació.

Són dies en els quals vostè s'anirà recuperant progressivament, reiniciarà la medicació per via oral i començarà a caminar i mobilitzar-se de forma autònoma.

Es vigilarà especialment l'estat i evolució de les seves ferides.

Vostè haurà de participar activament en la cura d'aquestes (veure Cura de les ferides).

Si li han col·locat un catèter per a l'anestèsia epidural, li retiraran 3 o 4 dies després.

Abans que li donin l'alta, li faran controls analítics, radiografies i estudi amb ecocardiograma per assegurar que vostè pugui marxar en les millors condicions.

Si pren tractament amb Sintrom, li hauran d'ajustar la dosi abans de l'alta.

L'alta domiciliària es produirà quan vostè estigui en condicions físiques prou bones i totes les proves siguin satisfactòries.

Encara se sentirà cansat i tindrà molèsties a les ferides i a la caixa toràcica. Pensi que després d'una intervenció de cor sempre queda una anèmia residual i que els calmants són necessaris durant les primeres setmanes.

Abans de marxar, li retiraran els cables i els punts o grapes de les ferides.

Els metges que passen visita revisaran les constants i les proves i confirmaran la decisió d'alta domiciliària. Normalment, se'n podrà anar per poder dinar a casa. Si està pendent d'alguna prova o d'ajustar el tractament amb Sintrom, podrà marxar a la tarda.

En el moment de l'alta, el metge responsable i la infermera li explicaran com fer les cures de les ferides, com prendre els medicaments i quin règim de vida podrà portar en aquests primers dies a casa.

Tindrà un informe clínic amb una còpia per al seu cardiòleg de referència amb la següent informació:

• El seu historial clínic
• La intervenció que li han fet i el curs postoperatori
• El tractament que ha de prendre
• Les citacions per a les visites de control postoperatòries

El transport idoni per anar cap a casa després de l'alta és el cotxe de la família. Si no en tenen, posarem a la seva disposició una ambulància.

Com ja hem comentat, la major part dels pacients operats del cor porten una cicatriu al pit (esternotomia) i una o més cicatrius als braços o cames si han estat operats de coronàries.

• Ferida d'esternotomia

La incisió més habitual per poder treballar al cor és just a la part mitjana del pit. Després cal separar les dues meitats de l'os de l'estèrnum. Això fa que les molèsties de la ferida es puguin trobar no només a la zona de la cicatriu sinó també a les zones laterals, les espatlles i l'esquena.

Després de finalitzar l'operació, l'os esternal es tanca amb uns filferros especials que mantenen la ferida unida fins que l'os es torna a soldar per si mateix. Aquests filferros no s'han de treure després, ja que no generen rebuig i és molt estrany que donin molèsties.

És molt important saber com s'ha de mobilitzar i respirar en els primers dies després de l'operació:

• Tots els pacients de sexe masculí portaran una faixa toràcica a sobre de la ferida esternal.
• Les dones hauran de portar un sostenidor que no quedi fluix.
• Cal evitar aixecar-se del llit o de la butaca fent força amb els braços. Demani ajut si en necessita.
• Per tossir, cal abraçar-se el pit o col·locar-se un coixí per estrènyer entre els braços.

Per curar la ferida del pit només haurà d'aplicar una tintura iodada dues vegades al dia les primeres dues setmanes.

Les ferides no han de mullar-se gaire durant la dutxa i després han d'estar ben seques. És relativament normal tacar lleugerament els apòsits de la ferida amb un líquid serós (com aigua) els primers dies. Si la secreció és purulenta o molt abundant, avisi el seu cirurgià.

Recordi que haurà de dormir de panxa enlaire durant 2 mesos. Si dorm de costat, la seva ferida esternal pot patir. No s'amoïni! Li donarem algun consell per tal d'estar més confortable.

No podrà conduir fins passats 2 mesos de l'operació. Sí podrà anar en cotxe, però com a passatger amb el cinturó de seguretat.

Ferides de les cames i braços
Les ferides de les cames també han de curar-se dues vegades al dia amb povidona iodada i deixar-les a l'aire. És normal que s'inflin una mica les cames ja que si s'han utilitzat les venes safenes per a la intervenció, el drenatge venós triga un temps a recuperar-se. Els peus també poden inflar-se per acumulació de líquid. Això millorarà en pocs dies a mida que vagi orinant.

Procuri tenir les cames elevades quan estigui assegut i utilitzi benes poc compressives, mitjons de descans o mitjons tipus executiu per caminar.

Aquestes ferides també poden tacar una mica els primers dies amb un líquid aquós, sobretot si vostè té les cames gruixudes.

La recuperació serà progressiva. Recordi que vostè és un pacient únic i que es recuperarà a la seva pròpia velocitat.

La família serà fonamental per ajudar-lo físicament i emocionalment a superar aquests primers dies i a reincorporar-se poc a poc a una vida normal.

Aixequi's del llit i posi's roba còmoda. Una passejada diària és el millor exercici. Intenti augmentar la distància dia a dia, primer a casa i després, si el temps és agradable, a l'aire lliure. Pot pujar escales, però li caldrà fer petites parades a cada pis.

Poc a poc podrà realitzar algunes feines casolanes. No es cansi excessivament. Ja recuperarà les forces a mesura que passi el temps.

Al principi no tindrà gaire ganes de menjar. És totalment normal. Segueixi les seves indicacions de dieta i mica en mica anirà recuperant la gana.

També és normal tenir dificultat per dormir. Intenti mantenir els horaris i no dormir durant el dia.

Vigili les seves emocions.Tindrà dies més bons que altres i canvis d'humor. Parlar amb la família o els amics de les seves sensacions pot ajudar-lo. Alguns pacients noten dificultat per concentrar-se o recordar coses concretes. No s'atabali: solen ser molèsties transitòries.

En dos mesos podrà reprendre l'activitat sexual.

Prengui la medicació tal com la té pautada en el seu informe.

Les primeres setmanes poden aparèixer una sèrie de molèsties que són passatgeres i que milloren amb el temps.

És normal que noti:

• Molèsties al pit, espatlles i esquena que augmenten amb els moviments bruscos i la tos i que milloren amb els calmants
• Edemes a les cames després de caminar o ala tarda
• Dificultat per dormir
• Sensació de suro o falta de sensibilitat a les zones amb cicatrius
• Dificultat per anar de ventre que podrà tractar amb una dieta rica en fibra o amb laxants prescrits pel metge
• Manca de gana
• Sensació de cansament

Totes aquestes molèsties milloraran durant el primer mes

Motius d'alarma

Si té qualsevol dels següents símptomes parli amb el seu cirurgià o cardiòleg:

• Temperatura per sobre de 38° C o calfreds
• Pus, inflamació o molt dolor a les ferides
• Pols molt ràpid que no es normalitza amb el descans
• Dificultat per respirar o manca d'aire
• Molts edemes a les cames i a les mans amb augment de més de 2 kg. de pes en un dia
• Soroll o fregament dolorós a la ferida esternal
• Pèrdua de coneixement o de força en alguna extremitat
• Dolor al pit semblant al de l'angina

En el moment de l'alta li serà lliurat un informe clínic complet que inclourà les dates per a les visites postoperatòries de control.

És molt important que no falti a les seves visites.

La primera visita postoperatòria es farà 1 mes després de l'alta. Es revisaran les ferides, l'evolució de les primeres setmanes i la medicació.

Segons la seva evolució, hi haurà una segona visita el segon mes de l'operació. Si no hi ha cap problema serà donat d'alta pels cirurgians.

A partir d'aquests moment serà controlat pel seu cardiòleg habitual, cardiòleg de zona o pel seu metge de capçalera.

Naturalment, si cal fer més visites de control postoperatori o de la seva intervenció, serà citat periòdicament.

Totes les visites de control postoperatòries es faran a la consulta de cirurgia cardíaca Despatx 190 (Consultoris Vilana) de Centro Médico Teknon.

Al cap de 2 o 3 mesos després de l'operació vostè ja estarà en disposició de realitzar una vida normal.

En aquest temps, el cos i el cor s'hauran recuperat de l'operació i del postoperatori i la ferida esternal estarà ben soldada.

Naturalment, segons el tipus de treball que vostè tingui, la seva incorporació laboral podrà ser més o menys gradual.

Els treballs més sedentaris on no calgui realitzar una gran força física com ara feina d'oficina, impartir classes, dibuixar... es poden reprendre més aviat.

Si realitza feines més pesades, com són carregar pesos, estar moltes hores dempeus o exercitar molt la caixa toràcica, trigarà més temps a començar.

Les feines de casa també es faran de forma progressiva. Per tant, és fonamental l'ajut de la família les primeres setmanes.

Com que cada pacient és diferent, serà vostè i els seus metges els qui marquin els terminis de la seva recuperació.

Fumar està totalment prohibit. Ha de ser conscient que és un factor de risc coronari fonamental. No només pot haver causat la seva malaltia, sinó que també pot afectar els nous conductes o by-pass que se li han posat a l'operació.

Cada pacient tindrà unes pautes de nutrició determinades, sempre basades en les reconegudes virtuts de l'anomenada dieta mediterrània:

• La dieta ha de ser equilibrada
• Sempre amb poca sal o sense
• Intenti no menjar greixos i cuinar amb oli d'oliva
• Procuri fer menjars poc abundants per afavorir la digestió
• Sigui prudent amb el cafè i el te
• Alguns pacients tindran dietes més específiques com, per exemple, els diabètics o els malalts amb obesitat
• Controli la tensió arterial i el colesterol. Sigui conscient que els valors normals indiquen que està controlat per la medicació, no que pugui deixar de prendre-la
• Faci exercici lleuger-moderat per controlar el pes i la tensió arterial. Caminar cada dia una estona és una bona mesura
• Intenti controlar l'estrés

Pràcticament tots els pacients operats de vàlvules hauran de prendre, durant uns mesos o de per vida, tractament anticoagulant amb Sintrom. Altres pacients operats amb problemes de les coronàries també el necessitaran si tenen arítmies o el cor molt dilatat.

El Sintrom és un medicament anticoagulant que intenta evitar que la sang s'espesseixi.Això beneficia el cor i és fonamental per al bon funcionament de les noves vàlvules implantades (pròtesi), però hi haurà d'haver sempre un equilibri entre no tenir la sang massa líquida (existeix un major risc de sagnat), ni massa espessa (risc de trombosi i embolia). Per això, els controls analítics periòdics seran fonamentals.

Cada pastilla de Sintrom es pot trencar fàcilment en 4 o 8 trossos. Això l'ajudarà a prendre la dosi exacta de cada dia.

És molt important que recordi:

• El tractament amb Sintrom s'ha de prendre cada dia i, preferentment, a la mateixa hora. Molt sovint és de per vida
• Si un dia, per qualsevol circumstància, no pren el Sintrom, no n'ha de prendre el doble el dia següent, sinó que haurà de continuar amb la mateixa dosi habitual
• Prengui cada dia la dosi exacta que li toqui i vagi als controls periòdics
• No prengui aspirina, antiinflamatoris ni similars. Hi ha altres fàrmacs recomanats
• Si té diarrees, vòmits o es torna groc consulti el seu centre de control del Sintrom
• En cas d'accident, intervenció quirúrgica o visita al dentista, comuniqui que segueix tractament amb Sintrom
• Si té algun dubte, truqui al centre de control del Sintrom

Hi ha una sèrie de medicaments que augmenten i d'altres que disminueixen l'efecte del Sintrom. Abans de començar qualsevol nova medicació consulti amb el seu metge.

Si vostè està prenent Sintrom, avisi al metge...

• Si l'orina és de color vermellós
• Si sagna abundantment pel nas o la boca
• Si fa les deposicions de color negre o amb sang
• Si s'ha quedat embarassada
• Si té urticària i febre
• Si té dolor abdominal agut important

• Recomanats (cada dia)

Pa, arròs, pasta, farina, cereals (millor integrals), llegums, peix blanc, pollastre sense pell, oli d'oliva i oli de gira-sol, brou vegetal, vi (amb moderació), llet i iogurts descremats, peix blau, aigua mineral, infusions, clara d'ou, marisc (fresc o llauna), conill, fruits secs, sucs, cafè, te.

• Limitats (màxim 2 o 3 cops per setmana)

Pasta italiana amb ou, patates fregides (amb oli d'oliva o gira-sol), formatge, llet i iogurts semidescremats, calamars, gambes, llagostins, sardines o bacallà salat, vaca, bou, vedella, porc, pernil, salsitxes, begudes ensucrades, alvocat, olives, ou amb rovell, margarina, rebosteria, mel.

• Desaconsellats (procurar evitar-los)

Croissants, ensaïmades, magdalenes, galetes, ganxets, patates xips, patates o verdures fregides amb olis no recomanats, coco, peix fregit amb olis no recomanats, cansalada fumada, hamburguesa, patés, mantega, llard, xocolata i pastisseria, formatge gras, embotits en general, cacauets, cafè irlandès.

Si vostè és portador d'una o més vàlvules cardíaques artificials hi ha coses fonamentals que ha de recordar:

• Sempre que necessiti atenció mèdica comuniqui que és portador de vàlvula cardíaca. Això inclou les visites al dentista.
• Segueixi les dosis i els controls del tractament amb Sintrom.
• Haurà de fer profilaxi o prevenció de l'endocarditis bacteriana o infecció de la vàlvula amb antibiòtics en les següents situacions:
  • Qualsevol manipulació dentària o infecció de la cavitat bucal
  • Extirpació d'amígdales o d'adenoides
  • Avortament o exploracionsginecològiques amb risc sèptic
  • Exploracions de vies urinàries, com ara la cistoscòpia, la dilatació uretral o la cirurgia prostàtica
  • Intervencions de l'aparell digestiu
  • Proves complementàries per via endoscòpica
  • Infeccions cutànies, furóncols i abscessos

Pautes antibiòtiques:

• Per a procediments dentals, amigdalars o respiratoris:
  • Amoxicilina 2 g per via oral una hora abans del procediment. Si no pot menjar, li administraran per via intramuscular o via endovenosa.
  • Si és al·lèrgic a la penicil·ina: Clindamicina 600 mg per via oral o via endovenosa una hora abans del procediment.
• Per a la resta de situacions de risc:
  • Ampicilina 2 g + Gentamicina 100 mg per via intramuscular o per via endovenosa 30 minuts abans del procediment i 6 hores després.
  • ·En cas d'al·lèrgia a la penicil·lina: Vancomicina 1 g + Gentamicina 100 mg per via intramuscular o per via intravenosa 30 minuts abans del procediment.

Això és més freqüent en malalts que tenen anèmia prèvia, els que tenen problemes de coagulació de sang o els que estan en situació molt greu i requereixen una operació de risc.

La disponibilitat de sang per a les intervencions quirúrgiques és limitada i depèn de les donacions voluntàries.

El nostre equip de cirurgians cardíacs ha desenvolupat un agressiu protocol d'estalvi de sang en cirurgia cardíaca, per tal que la possibilitat que vostè necessiti sang sigui la mínima posible

Naturalment, mai se li transfondrà sang sense informar-lo àmpliament de la situació clínica ni sense el seu consentiment.