El sol i la pell: una relació inevitable

portada_libroportada_libro

Probablement aquest llibre no existiria sense la moda del bronzejat, sense la percepció que identifica "estar moreno" amb un aspecte més saludable, agradable i fins i tot atractiu. D'altra manera no s'explica com els humans de pell blanca insistim de jeure al sol precisament quan més escalfa i durant els mesos de més calor, envellint prematurament la nostra pell i incrementant la incidència del càncer cutani dia rere dia fins a convertir-lo en l'actualitat en el tumor maligne més freqüent de tots. És l'esperança de l'anhelat bronzejat el que ens permet patir fins i tot amb orgull un vermell intens i dolorós que esperem i desitgem que es converteixi en l'anhelat color que provoca comentaris d'admiració o enveja; en definitiva, d'acceptació social.

Si no existís aquesta tendència estètica, les cabines de raigs UVA s'utilitzarien únicament per a tractaments dermatològics d'alteracions cutànies com la psoriasi, entre d'altres. Els filtres solars servirien per protegir la pell descoberta de les persones que, per motius diversos, no tinguessin més remei que estar sota el sol i no com a excusa per estar més temps "torrant-se" sense cremar-se, el que es coneix equivocadament com el "bronzejat segur". També és cert que el càncer de pell disminuiria de manera significativa, així com el deteriorament cutani, les taques, les arrugues i tot el negoci muntat al voltant. Àmpliament coneguda és la relació directa existent entre aquestes alteracions cutànies i l'excés de radiació solar.

Les diferents campanyes de conscienciació sanitàries insisteixen any rere any a explicar l'evidència d'aquesta relació. Per què fracassen? Si ho comparem amb l'hàbit de fumar veurem que en aquest cas s'estan aconseguint avenços notables de manera objectiva en resposta a cada una de les campanyes iniciades. És menys addictiva la nicotina que prendre el sol? És més fàcil deixar de fumar que deixar de bronzejar-se? Per descomptat que no, però socialment està molt més acceptat no fumar que fer "mala cara" o "estar pàl·lid". Dit d'una altra manera, l'"aspecte saludable" es premia de la mateixa manera que "deixar de fumar". Però la radiació solar és realment comparable al fum del tabac? No, ja que el fum del tabac és sempre perjudicial i la radiació solar és ni més ni menys que necessària, imprescindible, per a l'existència de la vida. En aquest cas, l'eslògan enverinat que Tabacalera espanyola va promocionar fa uns anys: "fume menos, sabe mejor", funcionaria per als hàbits d'exposició solar. La importància rau principalment en què significa concretament "menys" i quan la podem catalogar de "massa".

El més semblant al sol és el vi. Quan he d'explicar als meus pacients la quantitat, com i quan han de prendre el sol, acostumo a posar el símil del vi. Beure una mica de vi durant els àpats és bo, recomanable. Beure massa en poc temps emborratxa i beure més del recomanable durant molt de temps pot no emborratxar, però destrossa el fetge i produeix altres efectes col·laterals greus. Es pot afirmar que qui s'emborratxa sovint durant un cert temps accedeix abans a la fase de canvis irreversibles. La borratxera solar seria la cremada, l'enrogiment agut, intens, que gairebé tots hem patit alguna vegada; i els efectes a llarg termini, les taques, les arrugues i el càncer de pell.

L'objectiu d'aquest llibre és aportar informació suficient, de manera entenedora, perquè cada lector pugui aprendre segons les seves circumstàncies individuals (tipus de pell, antecedents personals o familiars, etc.) a tenir un seny solar que li permeti viure plenament. En aquest sentit es revisarà l'espectre de la radiació solar, els seus beneficis, l'absorció de vitamina D, la seva relació amb la mineralització dels ossos, la capa d'ozó, l'ozó bo, el dolent, etc. Explicarem què són la llum ultraviolada, els UVA i els UVB, així com els filtres solars, quina protecció aporten, quins tipus n'hi ha, com s'apliquen, quan i per què.

Aquesta és la història d'un contacte, d'una relació inevitable: la dels raigs solars amb la pell. Com tots els enllaços, consta de dos elements, una trobada i unes conseqüències. En els capítols següents coneixerem més detalladament les dues parts implicades: la radiació solar i la nostra estimada pell. Posteriorment ens dedicarem a la seva interacció i al que podem esperar d'aquesta relació, les coses bones, les no tan bones i les dolentes. Finalment ens centrarem en les mesures que cal adoptar per tal que la relació prosperi i puguem obtenir-ne els màxims beneficis amb el menor perjudici, sempre utilitzant el sentit comú.

L'edició d'aquest llibre inclou disset làmines a color de l'insigne artista xilè Fernando Krahn. Posseïdor d'una llarga i reconeguda trajectòria internacional en publicacions, diaris i revistes, és autor de més de quaranta llibres publicats als EUA, Espanya, Veneçuela i Xile.