Les malalties vasculars a Catalunya (Dr. Eusebi Sala-Planell)

Les malalties de l'aparell circulatori constitueixen la primera causa de mort en totes les regions sanitàries de Catalunya. La mortalitat per aquesta causa -diu el Pla de Salut de Catalunya- augmenta amb l'edat i és la primera a partir dels 65 anys en les dones i dels 75 anys en els homes. A més, aquestes malalties constitueixen la primera causa d'anys potencials de vida perduts, darrera dels tumors.

Entre les malalties de l'aparell circulatori, la malaltia cerebro-vascular i la malaltia isquèmica del cor són la primera i la segona causa de mort, respectivament, en ambdós sexes.

Això s'interpreta en que malgrat l'espectacularitat de l'infart i que sembla que aquest és l'accident vascular més temut, la incidència és més gran en l'accident vascular cerebral.

El Pla de Salut de Catalunya es plantejava (maig 1993) l'adopció d'unes línies d'actuació fins a l'any 2.000 per tal de disminuir la incidència de les malalties de l'aparell circulatori: controlant els factors de risc d'aquestes malalties: hipertensió, hipercolesterolèmia i tabac.

Entre les mesures a adoptar: augmentar la taxa d'hipertensos tractats fins al 50% i els controlats fins al 75% i fer mantenir un baix consum de sal a la dieta que no superés els 6gr/dia, detecció dels casos d'hipercolesterolèmia i augmentar el consell antitabac.

Això se suposava que s'havia d'assolir amb: l'educació sanitària de la població, la promoció dels hàbits saludables a l'escola i l'impuls de fòrmules de treball amb participació dels professionals per a la incorporació i operativitat en els serveis mèdics d'atenció primària dels criteris comuns d'abordatge de la hipertensió arterial.

Seria bo de saber, a l'actualitat, la incidència del treball educatiu de la població portat a terme pel Servei Català de la Salut i els seus resultats, sobretot atesa la manca de pressupostos a la Sanitat, la qual cosa pot haver incidit desfavorablement en la planificació de recursos dedicats a l'educació sanitària de la població que, en definitiva, és una forma de prevenció.

Aquesta és una conclusió molt important com per passar desapercebuda per la classe mèdica i els responsables de la planificació sanitària, perquè pot ser decissiva en una prevenció acurada dels accidents vasculars cerebrals. Ja que sabem que l'any 1996 les malalties de l'aparell circulatori suposàven el 24,7% i eren la primera causa d'internament de llarga durada, junt amb la malaltia cerebro-vascular que suposava el 17,8%.

Per diagnòstics, els de malalaties vasculars cerebrals suposàven el 32,3%, essent el 39,1% de demències, moltes d'elles d'origen vascular per deteriorament intel.lectual i cognitiu produit per insuficiència vascular cerebral crònica.

Davant de tot això, xoca que el Pla no prevegui cap actuació respecte de la detecció precoç d'arteriopaties perifèriques que puguin estar lligades a l'accident vascular cerebral, com tampoc no ha desenvolupat cap treball en el sentit de detecció i seguiment d'aquest grup de malalties.

L'estudi recent més proper al respecte que tenim a l'abast és el de Comunitat d'Astúries, segons el qual les arteripaties perifèriques afecten clínicament a l'1% de la població menor de 50 anys i al 5% de la més gran d'aquesta edat i la pateixen 1 de cada 10 varons més gran de 70 anys.

Els estudis de la Comunitat Asturiana precisen que les autòpsies i la moderna tecnologia de l'eco-dopler han posat de manifest la subsistència quasi constant d'una afectació, en més o menys grau, de les bifurcacions carotídees cervicals, a partir dels 50 anys. Aquestes lesions són significatives i potencialment responsables de les isquèmies cerebrals vasculars en una cinquena part de la població de més de 60 anys, ja que entre un 3 i un 5% del col.lectiu d'aquesta edat les lesions estenosants suposen que l'artèria ha perdut fins i tot un 75% de llum o pas, el que suposa un alt risc i que és la causa directa de la isquèmia cerebral vascular.

Els especialistes asturians precisen que aquesta informació cal passar-la als metges d'atenció primària perquè la tinguin en compte en l'exploració de pacients d'aquesta edat i canalitzar, si cal, els malalts suspitosos cap als especialistes que hauran de detectar precoçment lesions d'aquest tipus i tractar-les.

Un estudi elaborat per l'Organització Mundial de la Salut i per l'Escola de Salut Pública de Harvard demostra que, l'any 1990, la segona causa de mort arreu del món van ser els accidents vasculars cerebrals. A Catalunya les malalties de l'aparell circulatori constitueixen la primera causa de mort en totes les regions sanitàries de Catalunya. Això no obstant, a Catalunya no hi cap estudi que relacioni les arteriopaties perifèriques i la seva incidència en els accidents vasculars, estudi que seria molt profitós i indicatiu per tal d'incidir en una prevenció més acurada. Estudis d'aquest tipus n'hi ha molt pocs. És de destacar la publicació recent del que s'ha portat a terme a la Comunitat d'Astúries i que obra una via d'atenció, en aquest sentit.

Segons dades d'una enquesta realitzada pel Servei Català de la Salut, més del 90% dels pacients internats en centres sociosanitaris de Catalunya pateixen malalties de l'aparell circulatori, trastorns mentals o malalties degeneratives del sistema nerviós central. L'estudi, elaborat amb les dades de l'any 1995, demostra que el 66% de la població internada eren dones i que el 34% restant eren homes. Pel que fa a l'edat, els pacients més grans de 64 anys representaven el 86% del total, els majors de 75 anys suposaven un 65% i els de més de 85 anys un 28%. La mitjana d'edat era de 71,11 anys en els homes i de 80,1 en les dones.

De l'estudi elaborat per l'Organització Mundial de la Salut i per l'Escola de Salut Pública de Harvard se'n desprèn, d'altra banda, que els infarts de miocardi, considerats fins fa poc com una malaltia derivada de l'abundància, s'han convertit en la primera causa de mort a la majoria de països pobres. Els infarts cerebrals també s'han extès a aquests països, la qual cosa fa pensar als tècnics de Harvard i de la OMS que és conseqüència d'haver adoptat els estils de vida poc saludables dels països rics: dietes riques en greixos, alt conum de sal i de sucre, tabaquisme, etc.

Xoca el fet de trobar que la Sida, que a l'actualitat és una de les màximes prioritats de la salut pública, mata molt menys (312.000 persones arreu del món durant l'any 1990) que els accidents vasculars cerebrals (4.381.000 persones durant el mateix any).