Colomé Calafí Maria

Què és l'apnea del son?

L'apnea del son és una amenaça per la vida que és molt més comú del que la gent es pensa. L'apnea és un desordre de la respiració que es caracteritza per una breu interrupció de la respiració durant el son. Hi ha dos tipus d'apnea del son: la central i l'obstructiva.

L'apnea central, que és la menys comuna, es dóna quan el cervell deixa d'enviar els senyals apropiats perquè els músculs de la respiració iniciïn els moviments respiratoris.

L'apnea obstructiva és molt més comuna i es produeix quan l'aire no flueix pel nas o la boca del pacient, mentre continuen els esforços per respirar. En una nit, el nombre d'interrupcions respiratòries poden arribar a ser entre 20 i 60 o més per hora. Aquestes interrupcions de la respiració van quasi sempre acompanyades de ronquera entre els episodis d'apnea, si bé no tothom que ronca mentre dorm pateix d'apnea. L'apnea del son també es caracteritza per la sensació d'ofec. Les freqüents interrupcions del son profund i restaurador, provoquen somnolència durant el dia i es pot associar amb els mals de cap en el moment de llevar-se.

El diagnòstic i el tractament de l'apnea del son és important ja que pot anar associada amb taquicàrdies, pressió arterial elevada, atacs de cor i atacs fulminants.

Qui pateix l'apnea del son?

L'apnea del son es dóna en qualsevol edat i sexe, però és més comuna en el sexe masculí, si bé, a vegades, és infradiagnosticada en el sexe femení. Un 4% dels homes de mitjana edat i un 2% de les dones de mitjana edat pateixen apnea acompanyada de somnolència durant el dia. Les persones que solen patir d'apnea són aquelles que respiren amb dificultat, tenen sobrepès, són hipertenses o tenen alguna anormalitat en el nas, coll o altres parts de les vies respiratòries. L'apnea del son, sembla tenir algun component genètic, ja que s'observa en diferents persones de la mateixa família.

Quina és la causa de l'apnea?

Alguns problemes estructurals i mecànics localitzats en les vies respiratòries causen les interrupcions de la respiració durant el son. En algunes persones, l'apnea ocorre quan els músculs del coll i la llengua es relaxen durant el son i bloquegen parcialment el pas de l'aire cap als pulmons. Quan els músculs del paladar tou es relaxen i es troben amb la base de la llengua i la úvula (popularment coneguda com la campaneta), la via aèria es bloqueja, fent la respiració més costosa i sorollosa, aturant la respiració. L'apnea del son és freqüent també en persones obeses que, a causa d'un excés de teixit en les vies aèries, estrenyen el pas de l'aire. En una via aèria estreta, la persona continua fent esforços per respirar, però l'aire no flueix fàcilment a través del nas o la boca. Aquesta circumstància, desconeguda per qui la pateix, es converteix en una ronquera pesada, períodes de bloqueig de la respiració, i despertar freqüent, causant canvis sobtats entre el son profund i el son lleuger. La ingesta d'alcohol i de somnífers incrementen la freqüència i la durada de les pauses respiratòries en les persones que pateixen l'apnea del son.

Com es restableix la respiració normal durant el son?

Durant el succés apneic, la persona no pot inspirar oxigen i espirar el diòxid de carboni de la respiració, provocant una disminució del nivell d'oxigen i un increment del diòxid de carboni a la sang. Aquest fet, alerta el cervell per a recuperar la respiració i fa que el pacient es desperti. Cada cop que es desperta, el cervell envia un senyal als músculs de la respiració per a que obri les vies respiratòries. Despertar-se contínuament per a recuperar la respiració impedeix al pacient el son profund i reparador que necessita per descansar.

Quins són els efectes de l'apnea del son?

Les serioses alteracions en els patrons normals del son, provoquen que les persones que pateixen l'apnea del son tinguin freqüents episodis de somnolència durant el dia i que afecten seriosament al seu grau de concentració i activitat. Les conseqüències de l'apnea del son van des de sentir-se incòmode fins a veure la seva vida amenaçada, incloent símptomes de depressió, irritabilitat, disfuncions sexuals, dificultats per aprendre, problemes en la memòria i quedar-se dormit a la feina, al telèfon o conduint un vehicle. Està demostrat que un 50% de pacients amb apnea del son pateixen hipertensió arterial. El risc d'un atac de cor i d'aturada cardíaca es pot incrementar en les persones que pateixen apnea del son.

Quan es pot sospitar que es pateix apnea del son?

Per a molts pacients amb apnea del son, els membres de la família o les persones que dormen amb ell seran els primers en sospitar que alguna cosa no va bé, principalment per la ronquera i els esforços per a mantenir la respiració. Els companys de feina o els amics de la víctima de l'apnea noten que durant el dia i en els moments més inapropiats, com en la conducció, en una reunió, treballant o en una conversa, s'adorm. El pacient no sap que pateix el problema i no vol creure el que li diuen. És important que el pacient consulti a un metge per a què avaluï el problema.

Com es diagnostica l'apnea del son?

A més dels metges de medicina general, altres especialistes estan involucrats en el diagnòstic de l'apnea del son: pneumòlegs, otorinolaringòlegs, i altres metges reeducadors en les alteracions del son. El diagnòstic de l'apnea no és fàcil a primera vista, ja que hi poden haver diferents raons per a destorbar el son. Diverses proves estan a l'abast per avaluar i diagnosticar l'apnea del son.

• Polisomnografia. És una prova que enregistra les diferents funcions del cos durant el son, com l'activitat elèctrica del cervell, el moviment dels ulls, l'activitat muscular, les pulsacions del cor, l'esforç respiratori, el flux de l'aire, i els nivells d'oxigen a la sang. Aquest test ens determina el diagnòstic de l'apnea i el seu grau de severitat.

Tractament de l'apnea del son

La teràpia específica per a l'apnea del son es dissenya a mida per a cada pacient, basada en el seu historial mèdic, el reconeixement mèdic, i els resultats de la polisomnografia. Els medicaments, en general, no són efectius per al tractament de l'apnea del son. L'administració d'oxigen pot resultar beneficiosa per a determinats pacients, però no elimina l'apnea ni la somnolència diürna. A més, el paper de l'oxigen en el tractament de l'apnea és molt controvertit, i és difícil de predir quins pacients respondran bé. És molt important que l'eficàcia del tractament seleccionat estigui contrastada i això, habitualment, ens ho dóna la polisomnografia.

• Teràpia dels hàbits. Els canvis en els hàbits de vida són una part important del programa de tractament, i en molts dels casos, només els canvis d'hàbits són tot el que cal fer. El pacient ha d'evitar el consum d'alcohol, tabac i les pastilles per dormir, que fan que les vies aèries es col·lapsin durant el son i es prolonguin els períodes d'apnea.
• Teràpia física o mecànica. La pressió positiva d'aire continu (CPAP) és el tractament més comú i eficaç per a l'apnea del son. El pacient es col·loca una mascareta damunt del nas durant la nit, i la pressió força l'entrada de l'aire a través de les foses nasals. Aquesta pressió s'ajusta de manera que sigui suficient per a prevenir el col·lapse de les vies respiratòries durant el son. La pressió és constant i contínua, i prevé que les vies aèries es tanquin mentre s'usa l'aparell, però els episodis d'apnea retornen si el CPAP es para o es col·loca incorrectament.
• Cirurgia. Alguns pacients amb apnea del son necessiten cirurgia. Diversos procediments quirúrgics es fan servir per incrementar el pas de l'aire de les vies respiratòries. Cap d'ells garanteix l'èxit absolut ni tampoc està exempta de riscos. Alguns dels procediments més comuns inclouen l'extirpació dels adenoides i les amígdales (especialment en els infants), pòlips nasals, alguns teixits de la via aèria i la correcció de deformitats estructurals, com el tabic nasal. Els pacients joves sembla que són més beneficiats d'aquests procediments quirúrgics que no pas els pacients de més edat.
  • Uvulopalatofaringoplàstia +Amigdalectomia. És una intervenció quirúrgica destinada a eliminar l'excés de teixit de la part posterior de la gola (amígdales, úvula i part del paladar tou). Moltes vegades s'associa a amigdalectomia quan les amígdales són obstructives. L'èxit d'aquesta tècnica depèn del diagnòstic acurat per seleccionar aquesta tècnica quirúrgica.
  • Uvulopalatoplastia assistida per làser. És un procediment quirúrgic per a eliminar la ronquera, si bé no s'ha demostrat eficaç en l'apnea del son. El làser es fa servir per a eliminar el teixit de la part posterior de la gola. Com els procediments anteriors, poden eliminar o reduir els roncs però, per sí sols, no eliminen l'apnea del son. L'eliminació de la ronquera, símptoma primari de l'apnea del son, pot comportar el risc de demorar un diagnòstic i el possible tractament de l'apnea del son en aquells pacients que hagin elegit aquestes tècniques. Per identificar una possible apnea del son encoberta, els estudis del son són necessaris abans de practicar una cirurgia.
  • Radiofreqüència. La radiofreqüència o somnoplàstia és el procediment per reduir la dimensió d'algunes estructures de la via aèria com la úvula i la part posterior de la llengua, les amígdales, i el paladar tou.
  • Traqueotomia. La traqueotomia es fa servir en persones amb un grau d'apnea del son que posa en perill la seva vida. Un petit forat practicat a la laringe permet la inserció d'un tub que està tancat mentre el pacient està despert i permet que la persona pugui parlar i respirar amb força normalitat. S'obre quan va a dormir, i permet que l'aire passi directament als pulmons, sense passar per les vies aèries superiors que s'obstrueixen quan dorm. És una mesura altament efectiva, però s'usa només en casos extrems i en rares ocasions.
  • Altres procediments. En aquells pacients que l'apnea el son prové de deformitats en el maxil·lar inferior es poden beneficiar d'una reconstrucció quirúrgica com avançaments mandibulars. Finalment, els procediments quirúrgics per a tractar l'obesitat algunes vegades es recomanen per als pacients amb apnea del son, sobretot amb una obesitat mòrbida.