Roncs i apnea

Els roncs són els moviments de vibració a diferents nivells de la via aèria superior i s’associa a diferents graus d’obstrucció nasal. Una alteració nasal, com una desviació d’envà, hipertròfia de cornets o pòlips, pot precipitar o agreujar una síndrome d’apnea-hipoapnea del son (SAHS), que és quan periòdicament el pas de l’aire queda del tot bloquejat durant uns segons.

Entre un 20 i un 40% de les persones adultes són roncadores habituals i entre un 2 i un 4% pateixen SAHS.

Una de les causes dels roncs i les apnees és la relaxació de la musculatura de la boca i la gola, ja sigui per falta de to muscular general com per efecte de l’alcohol o pastilles per dormir.

Quan les amígdales, el paladar o l’úvula són especialment grans també poden causar roncs, igual que deformitats en l’estructura del nas.

Les infeccions i al·lèrgies poden causar roncs temporalment.

Les persones amb sobrepès tenen més risc de patir roncs i apnees.

Els roncs i les apnees tenen conseqüències importants per a la salut, com problemes derivats de la falta de descans (esgotament, somnolència diürna, falta de concentració, irritabilitat, depressió, dolor, fatiga crònica, fibromiàlgia i disfuncions sexuals). La falta de descans afecta també a les persones que conviuen amb l’afectat, de manera que roncar genera problemes de convivència que poden arribar a ser molt seriosos.

D’altra banda, s’ha vist que els roncs simples no són benignes com es creia, doncs augmenten el risc de síndrome metabòlic, accident vascular cerebral i malaltia coronària. En els roncs intensos, hi ha un augment de mortalitat de qualsevol causa.

Donada la possible progressió dels roncs cap al SAHS, cal actuar precoçment per evitar aquestes complicacions greus.

El diagnòstic dels roncs i l’apnea requereix una mirada global de la persona, perquè els símptomes són comuns a altres patologies. A part d’una exploració otorrinolaringològica, de vegades cal fer altres proves complementàries. El diagnòstic permet valorar també el risc per a la salut que comporten els roncs i l’apnea.

Els tractaments variaran en funció de cada cas. En alguns casos, cal recórrer a la cirurgia, mentre que en d’altres la solució pot requerir una fèrula d’avançament mandibular, un CPAP, canviar hàbits alimentaris, deixar de fumar i/o beure alcohol o fer una reeducació respiratòria. De vegades, és molt recomanable seguir un tractament amb teràpies complementàries.