Halitosi

Tecnologia puntera per al diagnòstic i tractament de l'halitosi

  • Biosniffing o "nas electrònic" i cromatografia de gasos

Dins d’aquesta perspectiva multidisciplinària, la Unitat Mèdica d’Halitosi posa a servei dels seus pacients la tecnologia més puntera per al diagnòstic de la causa del problema, com el biosniffing o "nas electrònic" i la cromatografia de gasos, un mètode d’anàlisi que permet la separació de gasos d’una mostra d’aire per adsorció selectiva.

Aquests aparells d’origen molecular permeten identificar qualsevol gas present en l’alè humà -actualment s’han descobert més de 3000-, de cara a poder triar el tractament adequat dirigit a l’origen de la pudor.

  • Làser per a l'eliminació del caseum a les amígdales

En molts pacients, l’halitosi es deu a l’acumulació del "caseum" a les amígdales, unes "boletes blanques" que s’originen per la descomposició dels aliments i que, de vegades, passen a omplir uns "petits forats" (criptes) que moltes persones tenen en les amígdales.

Mitjançant l’aplicació del làser s’eliminen totes les capes superficials i mitjanes de les amígdales, desapareixent així totes les criptes i tot el caseum. Una intervenció ràpida, indolora i sense sang.

Tecnología puntera para el diagnóstico y tratamiento de la halitosisTecnología puntera para el diagnóstico y tratamiento de la halitosis

A qui va dirigida la unitat mèdica d'halitosi de Teknon?

La nostra Unitat Mèdica de l’alè es dirigeix principalment a persones amb halitosi que:

  • Ja posseeixen bona higiene oral / han utilitzat rentades diverses, usen fil dental i es netegen la llengua amb regularitat
  • Visiten anualment al seu dentista, que ha verificat que la seva boca, dents i genives estan sans
  • No mengen all, ceba o altres menjars olorosos amb relativa freqüència
  • Per canvis bruscos de pressió (busseig, etc.)
  • Aparentment, no tenen alguna malaltia que justifiqui l’alteració del seu alè

A més, també tractament molèsties associades generalment amb l’aparició del mal alè, com boca seca, mal gust de boca, saburra lingual o mucositat nasal, entre d’altres.

Unidad médica halitosis teknonUnidad médica halitosis teknon

Quines són les fases del nostre tractament?

Abans de dur a terme un tractament és essencial obtenir un diagnòstic etiològic, és a dir, que determini l’origen o la causa. Una consulta de mal alè contempla tres passos fonamentals: diagnòstic, tractament i control.

  • Diagnòstico (o estudio de l'Alè)

Consisteix a trobar la causa de l’halitosi. En aquesta primera visita s’obtenen totes les dades mèdiques rellevants pel diagnòstic (anamnesi) i es realitzen una sèrie de procediments amb l’objectiu d’establir el diagnòstic etiològic: recollida de mostres de bacteris, saliva i d’alè (aire espirat). És fonamental acudir a aquesta visita sense haver menjat, begut o realitzat cap higiene oral les dues hores anteriors a la visita.

  • Tractament

No existeix un únic tractament per combatre l’halitosi. El tractament més adequat serà el més actual i eficaç d’acord amb la causa descoberta a través del diagnòstic.

  • Control

Aquesta fase s’inicia després de la remissió de l’halitosi i és necessària per instruir el pacient sobre les mesures preventives i els procediments que ha de seguir per assegurar el manteniment dels resultats obtinguts.

Taxa d'èxit del 97%

Un dels èxits més destacats de la perspectiva multidisciplinària a l’hora d’abordar l’estudi i tractament de l’halitosi és l’aplicació del protocol HCP Arthyaga®.

Un protocol amb el qual el doctor Jonas Nunes ha obtingut una taxa d’èxit del 97%. D’acord amb les principals bases de dades mèdiques internacionals, aquest protocol ha obtingut la taxa d’èxit més alta en aquest camp fins a la data.

Preguntas Frecuentes

1. Què es l'halitosi?

Si bé és cert que l’expressió mal alè és la més comunament usada, el terme mèdic que defineix un alè desagradable és halitosi. El vocable resulta de la combinació de la forma llatina "halitus" (aire espirat) amb la terminació grega "osis" (sufix que descriu una alteració patològica.

L’halitosi pot ser provocada per més de 80 causes i afecta diverses especialitats de la medicina, de manera que seria més adequat parlar de "les halitosi" (plural) que de "l’halitosi" (singular).

2. Què causa l'halitosi o mal alè?

Si bé és cert que la majoria dels pacients (el 60%) que demanen el tractament pateixen halitosi d’origen oral, la proporció d’halitosi amb origen a la boca ha disminuït en els últims anys. Això significa, per tant, que cada vegada és major la proporció de pacients que acudeixen a la consulta per una causa diagnosticada no oral.

Les causes extraorals (aparell respiratori, tub digestiu o sistèmic) són responsables del voltant d’un 17% dels casos diagnosticats i requereixen una tecnologia més avançada, ja que només poden ser detectades en una consulta especialitzada d’halitosi.

Infografía causas de la halitosisInfografía causas de la halitosis

Infografia causes de l'Halitosi

3. Hi ha una cura per l'halitosi o mal alè?

El protocol HCP Arthyaga®, emprat per l’Institut de l’Alè per al diagnòstic i tractament de l’halitosi, posseeix fins a l’actualitat una taxa d’èxit del 97%, sent aquesta taxa la més elevada fins a la data.

Això suposa que de cada 100 pacients que sol·liciten tractament, almenys 97 d’ells deixen de manifestar mal alè (de manera completa) en acabar el tractament. Els criteris utilitzats en l’estudi que avalua la taxa d’èxit d’aquest tractament requereixen una triple confirmació per establir que, efectivament, l’halitosi ha estat erradicada: la confirmació dels familiars, els examinadors o "jutges de l’olor" i els aparells dissenyats específicament per al mesurament de la mala olor (cromatografia gasosa).

4. És l'estómac el principal responsable de l'halitosi?

Tot i que hi ha la creença generalitzada que l’halitosi d’origen estomacal és una de les més habituals, els últims informes mostren que el percentatge de pacients amb aquest tipus d’halitosi no sol superar el 3% del total de persones que demanen el tractament.

No obstant això, l’halitosi amb origen a l’estómac existeix i sol ser detectada en consulta. I s’ha demostrat, a més, que hi ha diverses patologies de l’àmbit gàstric i digestiu que predisposen la manifestació d’halitosi.

5. Com evitar i / o prevenir l'halitosi?

Cal distingir l’halitosi fisiològica (per exemple, la que tots patim al despertar o durant els dejunis prolongats) i l’halitosi patològica o crònica (aquella que es dóna amb freqüència, fins i tot poc després de menjar o rentar-se les dents).

L’halitosi patològica és molt difícil de prevenir. Més que a través de la prevenció, la manera més eficaç d’evitar-la és mitjançant el tractament -un cop determinada la causa-. L’halitosi fisiològica -relacionada en moltes ocasions amb mals hàbits d’higiene-, es pot evitar utilitzant diferents estratègies: menjar cada quatre hores; evitar menjars condimentats amb aliments amb olor i gust més intensos; no prendre alcohol o cafè i evitar el tabac; ingesta abundant d’aigua (1,5 litres d’aigua al dia); evitar la respiració per la boca i seguir procediments fonamentals d’higiene oral -ús de fil dental i netejador lingual-.

6. Existeixen aparells per mesurar el mal alè o l'halitosi?

En primer lloc, cal tenir en compte que actualment s’han descobert més de 3000 compostos diferents presents en l’alè humà. El biosniffing o "nas electrònic" i la cromatografia gasosa són aparells d’origen molecular que permeten identificar qualsevol gas present en l’hàlit humà.

En tot cas, una de les indicacions més importants per als nostres pacients a l’hora d’esbrinar l’existència o no de mal alè és preguntar a un familiar o amic proper (el "confident"). Si efectivament hi ha mal alè, caldrà acudir a una consulta especialitzada que utilitzi aquest aparell de cromatografia gasosa.