Prostatectomia radical laparocòpica

Què és la prostatectomia radical laparoscòpica?

La prostatectomia radical laparoscòpica és la tècnica quirúrgica que permet l'extirpació amb criteris oncològics de la glàndula prostàtica en el cas d'un càncer.

Es realitza mitjançant la utilització de 4 o 5 tubs (trocars). El procediment consisteix en la separació de la pròstata dels seus òrgans veïns (la bufeta urinària i la uretra), per poder-la extirpar. A continuació es precisa de la reconstrucció del tram urinari, connectant la bufeta urinària a la uretra. S'empra habitualment energia elèctrica bipolar per al control vascular. En els casos en què és factible, es poden preservar els feixos neurovasculars responsables de l'erecció, obtenint millors resultats en la recuperació d'aquesta funció.

El temps quirúrgic habitual d'aquesta intervenció és d'unes dues hores i mitja.

El postoperatori precisa de mantenir una sonda vesical, que es pot retirar a la setmana de la intervenció.

Quins avantatges té la prostatectomia radical per via laparoscòpica?

  • L'abordatge laparoscòpic evita la incisió, raó per la qual la recuperació per fer vida normal és molt ràpida.
  • El temps quirúrgic més llarg a quiròfan reverteix en una recuperació més fàcil.
  • El sagnat operatori acostuma a ser mínim, per això habitualment no és necessària la transfusió de sang.

Quan es poden conservar els nervis erectors?

L'afectació de l'erecció és un dels problemes del tractament del càncer de pròstata. Quan el cas ho permet, es poden preservar un o els dos feixos neurovasculars, amb una probabilitat més alta de recuperació de l'erecció. La cirurgia laparoscòpica, amb la magnificació de la imatge, permet un abordatge precís d'aquests feixos, per conservar-los quan sigui possible. La intenció primera del tractament quirúrgic és la curació de la malaltia, quedant en segon terme els dèficits funcionals que això pugui ocasionar.

En quins casos pot afectar la continència de l'orina?

En una baixa proporció de pacients (inferior al 5%) hi pot haver dificultat en assolir un perfecte control de l'orina. Alguns d'aquests casos poden presentar incontinència urinària que els afecti en la seva vida diària.

El fet que quedi afectada la continència urinària no depèn del tipus de tècnica quirúrgica que s'utilitzi sinó de l'anatomia de l'esfínter urinari. Per això, qualsevol tècnica d'extirpació de la pròstata té el risc de lesionar l'esfínter. La intervenció per via laparoscòpica intenta minimitzar aquest risc preservant la màxima longitud d'uretra.