Patologies Nasals

Roncs i apnea

Els roncs són els moviments de vibració a diferents nivells de la via aèria superior i s’associa a diferents graus d’obstrucció nasal. Una alteració nasal, com una desviació d’envà, hipertròfia de cornets o pòlips, pot precipitar o agreujar una síndrome d’apnea-hipoapnea del son (SAHS), que és quan periòdicament el pas de l’aire queda del tot bloquejat durant uns segons.

Entre un 20 i un 40% de les persones adultes són roncadores habituals i entre un 2 i un 4% pateixen SAHS.

Una de les causes dels roncs i les apnees és la relaxació de la musculatura de la boca i la gola, ja sigui per falta de to muscular general com per efecte de l’alcohol o pastilles per dormir.

Quan les amígdales, el paladar o l’úvula són especialment grans també poden causar roncs, igual que deformitats en l’estructura del nas.

Les infeccions i al·lèrgies poden causar roncs temporalment.

Les persones amb sobrepès tenen més risc de patir roncs i apnees.

Els roncs i les apnees tenen conseqüències importants per a la salut, com problemes derivats de la falta de descans (esgotament, somnolència diürna, falta de concentració, irritabilitat, depressió, dolor, fatiga crònica, fibromiàlgia i disfuncions sexuals). La falta de descans afecta també a les persones que conviuen amb l’afectat, de manera que roncar genera problemes de convivència que poden arribar a ser molt seriosos.

D’altra banda, s’ha vist que els roncs simples no són benignes com es creia, doncs augmenten el risc de síndrome metabòlic, accident vascular cerebral i malaltia coronària. En els roncs intensos, hi ha un augment de mortalitat de qualsevol causa.

Donada la possible progressió dels roncs cap al SAHS, cal actuar precoçment per evitar aquestes complicacions greus.

El diagnòstic dels roncs i l’apnea requereix una mirada global de la persona, perquè els símptomes són comuns a altres patologies. A part d’una exploració otorrinolaringològica, de vegades cal fer altres proves complementàries. El diagnòstic permet valorar també el risc per a la salut que comporten els roncs i l’apnea.

Els tractaments variaran en funció de cada cas. En alguns casos, cal recórrer a la cirurgia, mentre que en d’altres la solució pot requerir una fèrula d’avançament mandibular, un CPAP, canviar hàbits alimentaris, deixar de fumar i/o beure alcohol o fer una reeducació respiratòria. De vegades, és molt recomanable seguir un tractament amb teràpies complementàries.

Rinitis, sinusitis i pòlips

La mucosa nasal i els cornets tenen un rol crucial a l’hora d’escalfar, netejar i humidificar l’aire i que arribi en bones condicions als pulmons. Quan la mucosa nasal i els cornets s’inflamen, parlem de rinitis. La sinusitis és la inflamació de la mucosa dels sinus, que són unes cavitats de ressonància situades al voltant del nas. Si la inflamació és exagerada i hi ha una predisposició genètica, es fan els lips nasals.

Aquestes dolències poden tenir causes molt diverses i si no es tracten adequadament poden tenir conseqüències importants per a la salut general de les persones, des de malestar general fins a complicacions cranials.

Els símptomes de la rinitis, la sinusitis i els pòlips s’assemblen als d’un refredat, i molta gent no se’ls pren seriosament. Si pateix aquests símptomes freqüentment, és molt important que vagi al metge:

  • Nas tapat
  • Esternuts freqüents sense causa aparent
  • Picor a la mucosa nasal
  • Episodis freqüents de congestió o rinorrea/hidrorinorrea (goteig de nas)
  • Constipats freqüents i mal de cap
  • Sequedat faríngia, tos o símptomes oculars
  • Alteracions de l’olfacte
  • Canvi de caràcter en relació a aquests símptomes

El tractament de la patologia dependrà molt de les causes que l’originin. La Dra Colomé estudia cada cas amb una mirada global de la persona per tal d’assegurar que el diagnòstic és complet i poder arribar a l’arrel del problema. Les solucions poden ser molt diverses:

- tractament farmacològic

- teràpies complementàries: canvi d’hàbits (evitar alcohol o tabac, reduir estrès, etc.)

- rehabilitació i reeducació (respiratòria, olfactiva, fonatòria)

En alguns casos, les rinitis, la sinusitis i els pòlips requereixen cirurgia.

Obstrucció nasal

Una obstrucció nasal és un bloqueig del pas de l’aire pel nas. Sigui quin sigui el tipus d’obstrucció, l’aire no arriba en condicions òptimes als pulmons, perquè en passar pel nas no s’ha pogut humidificar, escalfar ni netejar adequadament.

La Dra. Colomé dirigeix la Unitat d’Obstrucció Nasal del Centro Médico Teknon.

Les causes d’una obstrucció nasal poden ser diverses. Una causa molt freqüent és la desviació de l’envà nasal, ja sigui congènita o a causa d’un accident.

Tumors, rinitis i pòlips nasals també poden generar obstrucció nasal. Altres causes són l’abús de certs medicaments, al·lèrgies, intoleràncies alimentàries, alteracions hormonals o endocrines, i fins i tot canvis emocionals com l’estrès o la depressió.

Patir obstrucció nasal pot tenir moltes conseqüències per a la salut general, ja que el cos no s’oxigena adequadament.

Una obstrucció nasal pot provocar problemes cardiovasculars i respiratoris greus, insuficiència ventilatòria, disminució de l’olfacte i disfuncions sexuals.

La falta d’oxigenació pot causar també fatiga, falta de concentració i irritabilitat.

Com que l’aire no es filtra correctament, pot provocar diversos problemes otorrinolaringològics, com faringitis, laringitis, disfonies i tos.

Si pateix algun d’aquests mptomes, és probable que tingui una obstrucció nasal, i és important que acudeixi al rinòleg.

  • dificultat de respirar pel nas
  • nas i orelles tapats freqüentment
  • mal de cap i/o dolor facial
  • sequedat de boca i de faringe
  • sagnats nasals freqüents
  • fatiga general i alteracions de son
  • trastorns d’olfacte o el gust
  • cansament excessiu en fer esport i baix rendiment
  • canvi de caràcter relacionat amb aquests símptomes
  • falta de concentració intel·lectual
  • alteració de la líbido

El diagnòstic d’una obstrucció nasal es determina amb la història clínica i una fibroendoscòpia nasal. Segons el cas, és probable que calgui fer proves complementàries (rinomanometria, rinometria acústica, olfactometria, gustometria, TAC, analítiques, etc).

Un cop clar el diagnòstic, la Dra. Colomé li recomanarà el tractament més adequat per al seu cas, que generalment consistirà en medicació, i/o un canvi d’hàbits. En alguns casos, l’obstrucció nasal requereix cirurgia i reeducació respiratòria. Les teràpies complementàries sovint són molt efectives a l’hora de tractar l’obstrucció nasal.

Estàs relacionat amb les arts escèniques o la comunicació?Este enlace se abrirá en una ventana nueva

Alteracions de l'olfacte i el gust

Sovint, les persones que pateixen trastorns en l'olfacte i el gust donen poca importància als seus símptomes. Això és un error, ja que l’olfacte i el gust tenen un rol important en les nostres vides, i el seu mal funcionament pot ser tant símptoma com causant d’altres trastorns de salut.

La causa més comuna de les alteracions de l'olfacte i el gust són els processos al·lèrgics o catarrals, siguin d'origen víric o bacterià.

Les causes de tipus laborals, com l'exposició a determinats productes químics, com dissolvents o insecticides, vapors, pols, fum, virus, bacteris, fongs, i alguns medicaments poden estar en l'origen dels desordres en l'olfacció.

Els malalts de càncer de cap o coll que estan exposats a sessions de radioteràpia poden experimentar trastorns en l'olfacte o en el gust.

L'edat, tal com passa en els òrgans de la visió o l'oïda, també és un factor de disminució dels sentits de l’olfacte i del gust.

El tabac, la contaminació ambiental, i altres hàbits tòxics com la cola i la cocaïna, amb tota probabilitat, causaran danys a mig termini i produiran una disminució de les capacitats olfactives i gustatives.

Altres causes d'aquest desordres són els pòlips o tumors de les cavitats nasals, alteracions estructurals com les dismòrfies septals, infeccions dels sins, problemes dentals o canvis hormonals (embaràs, menopausa).

Les alteracions en l'olfacte i el gust poden indicar l'existència de malalties hereditàries o adquirides com l'anòsmia selectiva, algunes alteracions hepàtiques, alteracions immunològiques, tumors, traumes nasals, l'obesitat, la diabetis, la sarcoïdosi, la mala nutrició, afectació del lòbul temporal, autisme, o algunes malalties degeneratives del sistema nerviós, com les malalties de Parkinson o Alzheimer.

És important recordar que les alteracions olfactives poden ser un primer avís d'un possible tumor cerebral.

Si té algun d’aquests mptomes, hauria d’acudir a un especialista en rinologia:

  • Percepció debilitada d’algunes olors concretes
  • Falta de percepció d’olors que altres persones perceben
  • Percepció d’olors desagradables que altra gent no nota
  • Predomini de l'olor d'una substància concreta per sobre d’altres
  • Percepció errònia d’una olor (p.ex davant d’un ram de flors, percebre olor d’altres coses)
  • Percepció de gustos inexistents.
  • Disminució de la percepció d’alguns gustos.

El diagnòstic es determina a partir de l’exploració endoscòpica de les fosses nasals i altres mètodes com l’olfactometria, la gustometria, proves de diagnòstic per la imatge o exploracions neurològiques completes.

Els tractaments variaran en funció del diagnòstic i poden consistir en tractaments farmacològics, canvis d’hàbits, acompanyament psicològic i/o teràpies complementàries. Alguns casos poden requerir també cirurgia.

T’interessa la gastronomia, enologia o la perfumeriaEste enlace se abrirá en una ventana nueva?