Exploracions i Tractaments complementaris
El nostre instrument principal d'avaluació és l'entrevista clínica, que ha de ser àmplia i acurada, així com els nostres tractaments bàsics són les pautes psicoterapèutiques i el tractament farmacològic. Però actualment disposem de moltes altres opcions que ens ajuden, tant en el diagnòstic com en la terapèutica. Destaquem les següents:
  • Anàlisis clíniques: Imprescindibles per descartar trastorns biològics subjacents.
  • Tècniques de neuroimatge: Les tècniques estructurals poden detectar anomalies cerebrals. Les principals són la Tomografia Axial Computeritzada (TAC) i la Ressonància Magnètica (RM) cerebral. Les tècniques funcionals s'ocupen de mesurar l'activitat cerebral. Les més importants són l'Electroencefalografia (EEG), la Magnetoencefalografía (MEG), la Tomografia per Emissió de Positrons (TEP) i la Ressonància Magnètica Funcional (fRM).
  • Altres proves mèdiques: Quan existeixen dubtes diagnòstics podem recórrer a proves cardiològiques (ECG, ecocardiografia, Holter), digestives (ecografia, endoscòpia, proves d'intolerància alimentària…), neurològiques (electromiografia) o vasculars (eco-doppler de caròtides, si sospitem dèficit de reg cerebral o d'artèries cavernoses en disfunció erèctil).
  • Psicometria: Dirigida especialment a l'avaluació de trets de personalitat.
  • Exploració neuropsicològica: Necessària en trastorns de l'atenció i la memòria, com passa en TDAH i davant la sospita d'un trastorn neurodegeneratiu (demències).
  • Test farmacogenètic: Amb només una mostra de sang o de saliva, ens orienta sobre quins fàrmacs són més ben tolerats i més beneficiosos per al pacient.
  • Biofeedback de sòl pelvià: En l'avaluació i el tractament de disfuncions sexuals femenines que cursin amb una alteració del to muscular pelvià, com la anorgasmia, el vaginisme, la disparèunia o la vulvodinia.