Trastorns Adaptatius

Es denominen trastorns adaptatius els símptomes emocionals o somàtics que es produeixen en resposta a un o diversos estressors identificables. Aquests elements estressors poden provenir d'una situació personal (malaltia, divorci, jubilació…) o de qualsevol àmbit de l'entorn de l'individu: familiar (conflicte de parella, fills problemàtics, pares malalts, disputes entre germans…), laboral (sobrecàrrega de treball, problemes amb caps o companys, assetjament…), econòmic (dificultats financeres…), social (ruptura o pèrdua d'amistats…), legal (problemes amb la justícia…), domèstic (conflictes veïnals, canvis de domicili…) i un llarg etcètera, que va des de la situació més aparentment banal fins a la més complexa.
Els elements comuns que trobem en els trastorns adaptatius són els següents:
  • L'estrès: Significa que les exigències o demandes percebudes superen als recursos propis percebuts. Dit d'una altra forma, la persona sent que no te eines suficients per afrontar el que li succeeix o creu que li va a succeir.
  • La presència de símptomes emocionals: Des d'un lleu malestar o un desassossec, fins a símptomes clarament depressius o ansiosos, que poden anar acompanyats de diversos símptomes físics (cansament, cefalea, dificultat respiratòria, molèsties digestives…) i cognitius (dificultats de concentració i pèrdua de memòria). Bona part d'aquests símptomes són deguts a l'augment de la secreció de cortisol, en resposta a l'estrès crònic.
Aquesta resposta desadaptativa, ja que no és útil per resoldre o manejar la situació, suposa habitualment un deteriorament o una disminució de l'activitat social o laboral i pot arribar a provocar quadres depressius greus i alteracions del comportament. Per això, encara que les causes que originen els trastorns adaptatius puguin semblar banals o intranscendents, les conseqüències no ho són i amb freqüència requereixen ajuda professional.