Saltar al contingut

Càncer de coll uterí. Es pot prevenir?

El càncer cervical o de coll uterí és el segon càncer més comú entre les dones de més de 45 anys. Segons l’OMS, aquest tipus de càncer es podria reduir notablement gràcies a la vacunació, la detecció precoç i l’aplicació de tractaments en fases primerenques de la malaltia. Detectar-lo a temps és clau per a un bon pronòstic.

cancer-de-cuello-uterino-prevencion-teknon-barcelonacancer-de-cuello-uterino-prevencion-teknon-barcelona

Què és el càncer de coll uterí o cervical?

El càncer de coll de l’úter es produeix per l’aparició i creixement de cèl·lules tumorals al coll uterí o cèrvix, la part inferior de l’úter que es connecta a la vagina.

cancer-de-coll-utericancer-de-coll-uteri

A qui afecta el càncer cervical?

El càncer de coll uterí és el segon càncer més comú entre les dones de més de 45 anys. A Espanya, cada any es produeixen prop de 2.000 casos nous i es calcula que causa la mort de prop de 700 dones cada any.

L’edat mitjana de diagnòstic de càncer de cèrvix són els 48 anys. La meitat dels casos es diagnostiquen abans dels 35 i només el 10% en persones més grans de 65. En menors de 20 anys és molt poc freqüent.

Les causes del càncer de coll de l’úter

La presència del virus del papil·loma humà (VPH) és un dels factors de risc més importants per desenvolupar càncer de coll uterí i vulva. Es calcula que el VPH és la causa fonamental en més del 99% dels casos.

El VPH és la infecció de transmissió sexual més habitual. Atès que no presenta símptomes, moltes de les persones infectades la desconeixen i, per tant, és més fàcil transmetre-la i detectar-la.

Fins al 90% de les infeccions pel virus del papil·loma humà s’eliminen sense tractament durant els dos primers anys; però hi ha algunes que es cronifiquen i són les que poden produir lesions precanceroses que poden esdevenir càncer invasiu.

Factors de risc per desenvolupar càncer de coll uterí

  • Inici de les relacions sexuals abans dels 15 anys

  • Tenir múltiples parelles sexuals

  • Que el company/a sexual hagi tingut moltes parelles sexuals

  • Dones immunodeprimides

  • Antecedents de malalties de transmissió sexual

  • No usar anticonceptius del tipus "barrera" en les relacions sexuals

  • Tabaquisme

  • No seguir revisions periòdiques

  • Nivell socioeconòmic baix

  • Antecedents de displàsia vulvar o vaginal

Símptomes del càncer de coll uterí

En les primeres etapes, és possible que no hi hagi símptomes. Per aquest motiu les revisions periòdiques, indicades cada 3 anys, són necessàries.

En fases primerenques:

  • Sagnat fora del període de la menstruació, també després de mantenir relacions sexuals o d’exploracions ginecològiques

  • Flux anormal i amb mala olor. Tot i que, de vegades, pot indicar altres malalties

En fases avançades:

  • Dolor en les relacions sexuals

  • Dolor pelvià i mal d’esquena

  • Sagnat, passada la menopausa

  • Sang a l’orina o a la femta

  • Pèrdua de pes i de la gana

  • Molèsties en orinar

  • Sensació d’estrenyiment

  • Inflor d’una cama o de totes dues, per la retenció de líquids. El que es coneix com a "edema"

Com es diagnostica el càncer de coll uterí?

El càncer de cèrvix és una malaltia pròpia de dones en edat fèrtil, fet que fa que alguns dels seus símptomes siguin difícils d’identificar, ja que es poden confondre amb la menstruació.

Detectar-lo quan abans és clau i per aquest motiu, les revisions periòdiques son essencials.

En les fases inicials, hi ha dues proves per detectar el càncer de coll uterí:

  • Prova de Papanicolau o citologia cervicovaginal. Consisteix a extreure una mostra de cèl·lules del coll de l’úter per analitzar-les

  • Prova per detectar el VPH

Si es detecta alguna anomalia, cal fer altres proves per confirmar el diagnòstic:

  • Colposcòpia, examen del coll uterí amb un microscopi que permet detectar canvis cel·lulars

  • Biòpsia. Extracció de teixit del coll uterí que cal analitzar al laboratori amb un microscopi

Un cop determinada l’existència de càncer de cèrvix, quan es una lesió invasiva cal procedir a l’estadificació amb proves d’imatge ( usualment amb RNM pelviana, TAC abdominal, o millor PET, que ajudaran a determinar l’abast de la malaltia.

Aquestes eines ajudaran a definir en quina fase de la malaltia es troba la pacient, que es classifica en 4 estadis:

  1. Localitzat al coll de l’úter

  2. Estès a la part superior de la vagina

  3. Estès a la par inferior de la vagina i la paret interna de la pelvis

  4. Estès a altres òrgans del cos: bufeta, recte, o bé en forma de metàstasi als pulmons, fetge o ossos, entre d’altres

Tractament del càncer de coll de l’úter

El tractament del càncer del coll uterí depèn de l’estadi en què es troba.

Quan el càncer està limitat en el coll de l’úter i no es un tumor invasiu i per tant, s’anomena "carcinoma intraepitelial" o carcinoma "in situ", . es duu a terme un tractament local: la conització. En tumors de petita mida tot i ser invasius es pot realitzar una extirpació exclusivament del coll de matriu (procediment anomenat "traquelectomia") o en casos una mica mes avançats cal realitzar una extirpació completa de la matriu (histerectomia) associant l’estudi de les cadenes ganglionars de drenatge procendint-se a una limfadenectomia

En el cas de carcinomes avançats, el tractament recomanat és la combinació de quimioteràpia amb radioteràpia.

En els casos que presenten metàstasi la malaltia és irreversible i són necessaris tractaments de quimioteràpia i alguns estudis han demostrat l’activitat de la immunoteràpia, a vegades combinat amb quimioteràpia a fi d’evitar la progressió de la malaltia.

Prevenció del càncer de coll uterí

  • Revisions periòdiques cada tres anys amb citologia o prova del VPH

  • Vacunació del Papil·loma Humà en adolescents abans de tenir relacions sexuals

  • Ús de preservatiu

  • Evitar les relacions sexuals abans dels 15 anys

  • Evitar múltiples parelles sexuals

  • Evitar parelles que hagin tingut múltiples parelles sexuals

La recerca en càncer de coll de l’úter

En l’actualitat, la recerca en càncer de cèrvix segueix quatre línies:

  • Estudi del perfil molecular de la malaltia tumoral invasiva o preinvasiva per detectar alteracions moleculars i genètiques. Això permet el coneixement biologia de la malaltia i poder aplicar tractaments personalitzats.

  • Cerca de biomarcadors associats a un millor o pitjor pronòstic de la malaltia.

  • Millora de les tècniques quirúrgiques, amb el intent de ser menys lesius, aspecte al que ja es desenvolupa en l’àmbit de la cirurgia laparoscòpica.

  • Desenvolupament de nous fàrmacs, entre els quals la immunoteràpia i combinacions d’aquesta amb quimioteràpia i radioteràpia

  • Fomentar l’educació sanitària per fer un seguiment i diagnòstic precoç.

Insertar comentario

Demana cita sense compromís

Recibe puntualmente en tu correo, noticias y recomendaciones de salud, para ti y los tuyos.