La malaltia de Paget òssia és un trastorn esquelètic crònic que es caracteritza per un procés de remodelació òssia anormal.

Epidemiologia:

La malaltia de Paget òssia afecta principalment persones majors de 50 anys, amb una prevalença que varia segons la regió geogràfica. És més comú a Europa, Austràlia, Nova Zelanda i Amèrica del Nord, i menys freqüent a Àsia i Àfrica. Se'n desconeix la causa exacta de la malaltia, però es creu que pot estar relacionada amb factors genètics i ambientals.

Etiopatogènia:

La malaltia de Paget òssia es caracteritza per un augment excessiu de l'activitat dels osteoclasts (cèl·lules encarregades de la reabsorció òssia) i dels osteoblasts (cèl·lules encarregades de la formació òssia). Això provoca un augment en la quantitat d'os, però d'una qualitat deficient, cosa que pot portar a complicacions com ara deformitats òssies, fractures patològiques i dolor.

Diagnòstic:

El diagnòstic de la malaltia de Paget òssia es realitza mitjançant una combinació de tècniques d'imatge (radiografies, gammagrafia òssia, tomografia computaritzada o ressonància magnètica), anàlisi de sang per mesurar els nivells de fosfatasa alcalina i altres marcadors ossis, i avaluació clínica del pacient . Els símptomes de la malaltia poden incloure dolor ossi, deformitats, fractures patològiques, alteracions a la marxa, pèrdua d'audició, mal de cap i problemes de visió.

Tractament:

El tractament de la malaltia de Paget òssia depèn de la gravetat de la malaltia i dels símptomes que presenti el pacient. En general, s'utilitzen medicaments per inhibir l'activitat dels osteoclasts (com l'àcid zoledrònic o el pamidronat), per reduir el dolor (com els antiinflamatoris no esteroïdals o els analgèsics opioides) i per millorar la funció òssia (com la vitamina D i el calci). En casos greus, es pot considerar la cirurgia per corregir deformitats òssies o per reforçar ossos que estiguin en risc de fractura.