Blog Teknon (30)

Maternar i paternar en la distància i en la soledat és un desafiament que moltes persones afronten quan les circumstàncies físiques separen els pares dels seus fills.
Tot i que l’absència física pot semblar un obstacle insuperable, l’amor, la cura i la dedicació mai no desapareixen; més aviat, es transformen en gestos silenciosos, records i esperances que sostenen aquest vincle tan profund.

És un acte de força i resistència en què el cor es converteix en pont i refugi.
La maternitat i la paternitat es viuen més enllà de la proximitat física, en la intimitat de sentir i en el desig constant d’estar presents, encara que sigui des de la distància.

Tanmateix, la realitat de la pèrdua traça una línia encara més profunda en l’experiència de ser pares.

Quan mor la parella, la paraula que ens defineix és "vidu" o "vídua"; quan moren els pares, som "orfes".
Però quan se’n va un fill, no existeix cap paraula que pugui descriure el buit ni el silenci que queda a l’ànima.

És un dolor tan profund i esquinçador que deixa sense paraules, atrapant qui el viu en un silenci que crida l’absència i la impotència de no poder canviar l'inevitable.

Les xifres són colpidores: 1 de cada 4 embarassos no acaba amb un nadó viu als braços.
Moltes famílies afronten aquest dolor en silenci, sense l’acompanyament que mereixen.

Allò que fem —o deixem de fer— en aquelles hores marcarà per sempre el record i la manera com s’afronta aquest dol.

Per això, l’empatia, l’acompanyament i el respecte en aquests moments tan vulnerables són fonamentals per ajudar aquelles persones que travessen una pèrdua tan profunda i silenciosa.

En aquest context, la coordinació entre serveis és clau per oferir un acompanyament integral als pares en dol.
Ajudar-los a recuperar el control, donant-los la possibilitat de decidir sobre cada pas, els permet sentir que la seva veu i els seus desitjos són respectats i valorats.

Disposar d’espais adequats per al comiat, així com de personal format i sensibilitzat, garanteix un tracte humà i respectuós.
A més, oferir eines com una caixa de records o suport psicològic i emocional continu és essencial perquè les famílies puguin processar el seu dol, mantenir viu el vincle amb el seu nadó i avançar cap a la sanació.