Per què la fisioteràpia és clau en el tractament i la rehabilitació dels pacients amb Covid-19?
Els i les fisioterapeutes formem part dels equips de treball multidisciplinaris que tracten una malaltia que afecta la funció respiratòria i la mobilitat de les persones afectades pel coronavirus SARS-CoV-2.
La Covid-19 és una malaltia causada pel coronavirus SARS-CoV-2. Afecta la funció respiratòria i la mobilitat. Pel que fa a la part funcional, si el pacient no ha patit un enllitament de llarga durada, sí que ha hagut d’estar en una estança o habitació de dimensions reduïdes, que han afavorit la falta de moviment en la fase d'aïllament. Motiu pel qual, cal treballar la mobilitat.
Què és la fisioteràpia?
L’OMS defineix la fisioteràpia com la ciència del tractament a través de mitjans físics. És un camp professional basat en la teràpia física, una disciplina de l’àmbit de les ciències de la salut.
L’objectiu de la fisioteràpia és prevenir i tractar diferents símptomes de múltiples malalties, tant agudes com cròniques, i es caracteritza per buscar el desenvolupament adequat de les funcions dels sistemes del cos.
Per què és important incloure la fisioteràpia en el tractament dels malalts amb covid-19?
En funció del grau d’afectació de la malaltia dels pacients amb covid-19 el nostre rol com a fisioterapeutes tindrà més o menys presència, però en qualsevol dels casos som els responsables de tornar la funcionalitat als pacients.
Des del punt de vista respiratori, els pacients aprenen a fer una respiració més conscient, que els ajudarà a controlar l'angoixa en moments de dificultat respiratòria (dispnea) i millorarà la capacitat respiratòria. I això provocarà un intercanvi de l’oxigen millor als teixits de tot el cos.
Pel que fa a l’aparell locomotor, la fisioteràpia de l’aparell locomotor té per objectiu combatre la falta de moviment, i així evitar l’atròfia muscular, la limitació en la mobilitat articular, i fer prevenció d’alteracions com úlceres per decúbit, i afectacions vasculars, entre altres.
Fisioteràpia en malalts de covid-19 a l’UCI
Depenent l’estat de gravetat del pacient, cal que tractem d’una forma més activa o menys. Sempre que el pacient estigui estabilitzat.
En pacients en sedació o baix nivell de consciència, el tractament és bàsicament passiu, ja que en funció dels dies d’estada a l’UCI el pacient està molt miopàtic, és a dir, amb més debilitat i pèrdua de massa muscular. També hem de tenir en compte si el pacient respira de forma espontània o bé si està amb respiració mecànica o assistida.
Anirem fent-lo col·laborar a mesura que vagi connectant amb el mitjà i sempre que la seva capacitat funcional ho permeti. En aquesta fase és important un suport emocional extra, ja que el no pot estar acompanyat per la família.
Fisioteràpia durant l’hospitalització
En aquesta fase el grau de col·laboració del pacient és molt més important. Cal que seguim una pauta activa o assistida, tant de les extremitats com respiratòria. En aquet moment, és important la mobilització de les secrecions i l'expectoració, així com la recuperació del volum respiratori.
Hem de facilitar que els pacients s’estiguin el major temps possible en sedestació i així recuperarem la capacitat de marxa.
Fisioteràpia en la Unitat PostCovid
En aquesta fase el pacient està lliure de malaltia però no de les seves seqüeles, per caus de la manca de mobilització.
Cal que en reforcem l’autonomia, per poder donar l’alta hospitalària.
En molts casos encara depenen de l’oxigenoteràpia, per mantenir nivells de saturació òptims.
Treballarem activament en sessions de matí i tarda els set dies de la setmana, ens trobem amb uns pacients que es cansen de seguida amb els qui hem d’anar treballant respectant el seu cansament.
Fisioteràpia domiciliària
En la majoria de casos, els pacients han de seguir en tractament de fisioteràpia un cop tornin a casa, on caldrà que es readaptin al nou entorn. En aquesta fase, es recomana sortida a passejar al carrer.
No sabem quines conseqüències a llarg termini pot tenir la COVID-19, però sembla que seran freqüents i diverses, els espera un procés llarg de recuperació.
També hem de tenir en compte més problemes derivats de l’edat i donar consells i recomanacions de salut adaptats a les circumstàncies de cada pacient.
Hem d’ensenyar als pacients a assumir part del seu procés de recuperació incentivant el treball de forma autònoma per realitzar un programa d’exercicis adequat a cadascú.
Conclusions
La pandèmia per COVID-19 ens ha agafat per sorpresa, ningú hauria calibrat mai la magnitud que ha agafat.
Com a fisioterapeutes hem patit por, angoixa i molta incertesa. Hem hagut de fer un gran esforç d’adaptació pel fet d’haver de treballar amb equips d’aïllament, intentant minimitzar el contacte físic, i amb la soledat del pacient.
La majoria de pacients que hem atès presenten únicament patologia respiratòria, i un cop estabilitzat el procés més agut, han pogut treballar sense problemes de forma activa sota les nostres indicacions tant a nivell funcional com respiratori.
Els pacients que han estat a l’UCI han presentat seqüeles neuromusculars i neurològiques, amb miopaties severes i dèficit respiratori, per tant tot el procés ha sigut molt més lent i dificultós.
El fet de formar part d’un equip multidisciplinari fa que s’hagi fet un tractament integral del pacient.
© 2024 Quirónsalud - Tots els drets reservats
