La liposucció no està concebuda com a tractament d'aprimament. Cal veure-la com una tècnica que modela el cos i, sobretot, que modela algunes zones on hi ha dipòsits de greix, passius o lipodistròfies, que no es modifiquen ni amb dietes ni amb exercici. Abans d’una liposucció s’ha de valorar exhaustivament de l’estat de la pell i de les zones a tractar, per tenir unes expectatives realistes i uns resultats que s’ajustin. El pacient pot engreixar-se després d'una liposucció, però ho farà de manera uniforme, ja que els dipòsits que li produïen una malformació, com les cartutxeres, no tornaran a sortir igual que abans.

La cirurgia plàstica es divideix en estètica i reparadora. La reparadora o reconstructiva és la que es realitza després de patir cremades, accidents (reconstruint el nas, cavitats orbitàries o orelles) i després de tumors, ja siguin cutanis o mamaris. Actualment, la reconstrucció mamària després d'una mastectomia es pot fer de manera molt estètica. Hi ha múltiples tècniques disponibles i caldrà començar per la més senzilla fins a la més complexa. Cal no oblidar que la cirurgia reconstructiva és una part de la cirurgia estètica i l'objectiu final són reconstruccions tan estètiques com sigui possible.

Tant en cirurgies de reducció, elevació com augment mamari, el procés habitual requereix ingressos de 24h. El postoperatori d’una reducció o d’un augment mamari dura al voltant d’una setmana. L'ingrés de 24 hores es limita, sobretot, a cirurgies d'augment mamari, a 8 hores, temps suficient, en què la pacient ha d'estar en repòs absolut. A partir d'aquelles 8 o 24 hores, la pacient es pot anar a casa i ha d'estar 48 hores més en repòs. A partir del tercer dia podeu iniciar una activa limitada sense esport i sense prendre el sol. Al cap de quinze dies començarà el resultat definitiu, que culminarà als dos mesos després de la intervenció.

Segons el tipus de rinoplàstia, l'ingrés pot ser ambulatori o hospitalari de 24 hores. A la rinoplàstia completa el més habitual és que el pacient romangui 24 hores a la clínica, i amb la rinoplàstia parcial es pot fer de forma ambulatòria, permetent que el pacient pugui abandonar la clínica el mateix dia. La rinoplàstia es realitza sota anestèsia general, excepte en el cas de la parcial i senzilla, que es realitza amb anestèsia local i sedació. El pacient romandrà 24 hores ingressat i el postoperatori és relativament còmode. Si cal, s'utilitzarà un tamponament nasal de 24 a 48 hores i una fèrula de protecció que es retirarà al cap d'una setmana. Després de retirar la fèrula, el pacient tindrà el nas una mica inflat, però es podrà reintegrar a la seva vida normal. El resultat definitiu s'obtindrà al cap de 6 mesos.

Actualment, un dels millors materials per a implants mamaris és la silicona, malgrat la controvèrsia que va tenir fa anys quan es parlava dels seus efectes secundaris fins que es va comprovar que és un material magnífic per la seva durada, la seva tolerància a l'organisme i per les poques complicacions. Avui dia també s'estan introduint altres variants com les injeccions mitjançant empelts de Macrolane™, també conegut com a àcid hialurònic. L'avantatge d'aquesta tècnica és que no requereix intervenció, ja que mitjançant injeccions s'omple la zona que es vol ampliar o fer més gran. Això no obstant, la seva durada és moderada (entre un any i mig i dos anys) respecte a les pròtesis mamàries que duren molts anys. Una altra opció que es planteja és l'autoinjecció de greix del mateix pacient que, en contenir cèl·lules mare, pot regenerar teixits.

Una cirurgia de nas no deixa cicatrius. Mitjançant la rinoplàstia per via internasal, amb mètodes endoscòpics i microcirurgia, s'obté un resultat natural. El més important d'una rinoplàstia, ja sigui una reducció o una millora de la piràmide nasal, és la programació del procediment mitjançant exploracions i planificacions quirúrgiques per quantificar, valorar i, finalment, fer la intervenció quirúrgica de manera més segura. L'endoscopia, unida a la planificació, garanteix uns resultats més naturals i sense seqüeles. No cal notar un nas operat, s'ha de trobar un resultat natural i aconseguir una expressió en harmonia amb els ulls, la boca i tot l'oval de la cara.

No hi ha una edat determinada, hi ha pacients joves que ja són prou madurs per poder afrontar amb criteri la decisió d'intervenir-se o no. Cal no oblidar que, actualment, són cirurgies mínimament invasives. En algunes, únicament es corregeixen aspectes molt determinats com el dors nasal, la punta nasal o l'envà, cercant resultats normals, naturals i amb un procés postquirúrgic el més curt possible; són processos que requereixen un ingrés de 24 hores.

Els resultats d'una rinoplàstia són immediats, però tenen un procés de 6 o 12 mesos. Es consideren immediats perquè en un nas aguilenc o deformat es veurà el canvi al cap d'una setmana, quan es tregui la pròtesi de plàstic. Tot i que el resultat és immediat, hi ha un procés de postinflamació que va millorant al llarg dels mesos. A la rinoplàstia, quan es corregeix, a més del problema estètic, un problema de respiració, el postoperatori és més llarg. Així mateix, les rinoplàsties posttraumàtiques després d'un accident poden requerir molts empelts i una intervenció més complexa.

Actualment, es poden fer cirurgies que abans semblaven impossibles. Per exemple, la microcirurgia permet fer reconstruccions amb teixits del propi pacient amb una fiabilitat i uns resultats estètics molt superiors als que existien anteriorment. Amb aquestes tècniques, i gràcies als avenços en el diagnòstic per la imatge, es pot fer un mapa anatòmic de cada pacient per poder moure, traslladar o trasplantar teixits. En el camp de la cirurgia estètica, aquestes tècniques es fan servir, sobretot, en la reconstrucció mamària, podent utilitzar teixits de la pròpia pacient per aconseguir una naturalitat que abans era gairebé impossible. També es poden realitzar reanimacions en pacients amb paràlisi a la cara o als membres superiors i inferiors, així com corregir deformitats congènites o adquirides a la cara per col·locar tots els ossos on corresponen. Les reconstruccions a nivell de tumors o deformitats traumàtiques, adquirides o congènites, mitjançant microcirurgia vascular, venosa, dels vasos limfàtics o nerviosa, permeten aconseguir al màxim un estat semblant al que tenia el pacient abans de la malaltia, traumatisme o accident.

El candidat ideal per sotmetre's a una microcirurgia reparadora és una persona que té un problema de salut important, una deformitat, sovint referida per algun especialista o pel seu propi metge, que necessita una reconstrucció complexa però definitiva i en una sola vegada. La microcirurgia reconstructiva és una tècnica que es pot aplicar a tot l'organisme, a pacients que tenen problemes a la cara, com paràlisi, deformitats, sent possible, fins i tot, el trasplantament de cara o la reconstrucció del pit després del càncer mamari en el mateix moment que el cirurgià extirpa el tumor. D'altra banda, la microcirurgia reparadora també permet salvar extremitats evitant l'amputació i solucionar problemes als pulmons, el cor, l'abdomen, etc.

Com en tota cirurgia plàstica, el postoperatori és molest, poden aparèixer inflor i s'ha de fer un repòs de 3 o 4 dies. La cirurgia de nas ha d'estar molt proporcionada amb els pòmuls, el mentó i formar el denominat triangle de "la bellesa". El més important no és escollir quin nas volem, sinó saber com podem millorar el nas segons la pell, l'edat, els cartílags i què proporcionarà un atractiu més gran a la cara. El resultat no s'ha d'apreciar únicament de cara, sinó de tres quarts, en oblic i de perfil. Cal no oblidar que el nas té una funcionalitat i ha de funcionar fisiològicament bé.

La cel·lulitis és la inflamació de les cèl·lules greixoses: uns acúmuls que donen la forma de pell de taronja. En aquests casos, la liposucció no està indicada. No obstant, la liposucció sí que és efectiva en altres casos. És una tècnica relativament senzilla i això ha fet que se n'hagi popularitzat la utilització. La liposucció només s'ha de fer en casos d'acúmuls molt concrets de greix. Les pistoleres, a les dones, són un cas clàssic. També és comú a l'abdomen en els homes, a la papada o a la cara interna dels genolls. La liposucció no és la solució indicada per a un problema d'obesitat, sinó per modelar la silueta. A més, és important que el pacient tingui una bona qualitat de pell. En pacients a partir de 50 anys, la pell pot quedar flàccida. A les persones joves, un cop extirpat el greix, la pell sobrant pot tornar al seu lloc i recol·locar-se.