Preguntas frecuentes sobre cirugía del contorno corporal

Les liposuccions poden ser grans, mitjanes o petites. Normalment, la cirurgia plàstica i estètica practiquen les mitjanes i les petites. En aquest tipus de liposuccions és fonamental que el pacient, durant la tècnica operatòria, estigui perfectament hidratat per poder abandonar la clínica 24 hores després i començar una vida pràcticament normal, amb l’ajuda d’una faixa. Els primers dies pot sentir una mica de dolor similar al del cruiximent. També s’adaptarà ràpidament a la faixa, ja que es pot dutxar cada dia i no necessita ajuda. El postoperatori no és complicat.

Els pacients parlen d’una sensació similar a la del cruiximent. Una liposucció ben efectuada, amb els dispositius moderns existents, és poc traumàtica. Tant les cànules com els aparells que hi van connectats exerceixen un tipus de succió molt discret que no arrenca els teixits, com passava abans, sinó que delimita com és la zona de greix a ser absorbida respectant els elements nobles com les artèries, les venes i especialment les terminacions nervioses. Aquesta intervenció no està indicada en tots els pacients, sinó que és apropiada per acumulacions molt concretes de greix al contorn corporal. Està indicada, especialment, en persones relativament joves, amb una qualitat adequada de la pell. Encara que una liposucció estigui ben feta, s’ha de tenir en compte que, una vegada retirat el greix sobrant, la pell que hi ha per damunt s’ha de recol·locar, igual que es recol·loca en l’abdomen d’una dona jove després d’un embaràs.

Quan existeix un excés de pes (obesitat mòrbida) s’utilitza la cirurgia bariàtrica, un tractament que no es fa en cirurgia plàstica en reduccions molt importants de pes (50, 60 i fins a 70 kg). Després d’aquesta cirurgia, la flacciditat que es pot originar sí que pot ser corregida per un cirurgià plàstic; es pot tractar a qualsevol zona del cos, des de la cara, mitjançant lífting, els pits, mitjançant mastopèxies (elevació i tensió de la mama caiguda), l’abdomen, mitjançant abdominoplàstia (tensió a la zona de l’abdomen que ha quedat flàccida) o la part interna de les cuixes, mitjançant meloplàstia cural (estirament de la cuixa cap amunt, amagant la cicatriu en l’engonal fins al solc gluti). A les parts posteriors del cos també es pot corregir la flacciditat: a l’esquena o en la natja (natja trista), que pot requerir la tensió de la pell o la col·locació de pròtesi de natja en pacients amb natges desdibuixades. La cirurgia plàstica sí que duu a terme intervencions d’obesitats localitzades. Les més freqüents són les d’abdomen, per reduir la panxa; o a les cuixes, per corregir les cartutxeres. Les intervencions d’obesitats localitzades consisteixen en liposuccions de molts tipus: molt àmplies, molt concretes (com a l’interior del genoll) o massives (a l’abdomen, els costats i els glutis). Es pot utilitzar des d’una petita cirurgia ambulatòria fins a una de més àmplia que requereixi un ingrés hospitalari.

La liposucció no està concebuda com un tractament per aprimar-se. Cal veure-la com una tècnica que modela el cos i, sobretot, que modela algunes zones on hi ha dipòsits de greix, passius o lipodistròfies, que no es modifiquen ni amb dietes ni amb exercici. Abans d’una liposucció s’ha de valorar exhaustivament l’estat de la pell i de les zones a tractar, per tenir unes expectatives realistes i uns resultats que s’ajustin. El pacient pot engreixar després d’una liposucció, però ho farà de manera uniforme, ja que els dipòsits que li produïen una malformació, com les cartutxeres, no tornaran a sortir igual que abans.

La liposucción es una técnica orientada a la remodelación del contorno corporal, de sencilla realización, pero que exige una gran concentración por parte del especialista. Las cicatrices son mínimas y la recuperación requiere una serie de puntos, así como una faja diaria durante un mes para que la piel se readapte al nuevo volumen, masajes de drenaje linfático que ayudan a que la readaptación se realice de forma más rápida y, también, paciencia. El paciente debe recordar que podrá reincorporarse a la vida cotidiana rápidamente, pero que el resultado se observará a largo plazo, tras dos o tres meses.

Aunque pueden ser los mismos que en la vida cotidiana, se deben valorar los más habituales. Los riesgos principales de una cirugía corporal se deben a las zonas de más tensión. Lo primero que debe saber el paciente es que si hay zonas con más tensión puede haber un ensanchamiento que se deberá corregir al cabo de seis meses con anestesia local.