Com afrontar la disfàgia en el Parkinson i millorar la qualitat de vida
La malaltia de Parkinson no només provoca tremolor o lentitud de moviments. També pot afectar funcions tan bàsiques com menjar i empassar. La Dra. Àngels Bayés, neuròloga especialista en Parkinson de l'Institut de Neurociències de Centro Médico Teknon, aborda aquest problema en el seu llibre "Que menjar sigui un plaer. 136 receptes exquisides per a afectats de disfàgia"
, una obra pràctica que combina medicina i gastronomia per millorar la qualitat de vida dels pacients.
Què és la disfàgia i per què és freqüent en el Parkinson?
La disfàgia és la dificultat per empassar aliments o líquids de forma segura. Pot implicar problemes per mastegar, per traslladar l'aliment des de la boca fins a l'esòfag o per evitar que passi a la via respiratòria.
En el Parkinson, aquesta alteració es deu a una disfunció neuromuscular que afecta la coordinació de la musculatura bucofaríngia. El principal risc és que l'aliment o el líquid penetrin a la tràquea o als pulmons, fet que pot provocar infeccions respiratòries o ennuegaments greus.
Segons explica la Dra. Bayés, "hi ha un percentatge elevat de persones amb Parkinson que poden presentar disfàgia, fins i tot en fases inicials de la malaltia, encara que de vegades no siguin plenament conscients del problema".
Senyals d'alerta: com detectar la disfàgia
La disfàgia no sempre es manifesta amb un ennuegaments evident. Alguns signes que han d'alertar són:
-
Tos en beure líquids
-
Sensació que el menjar "no baixa bé"
-
Canvis en la veu després de menjar
-
Infeccions respiratòries repetides
En molts casos, és necessari realitzar estudis específics, com la videofluoroscòpia, per analitzar quina textura d'aliments resulta més segura per a cada pacient.
Més enllà de les papil·les: alimentació adaptada i segura
Tradicionalment, les persones amb disfàgia quedaven limitades a dietes monòtones i poc atractives. El llibre de la Dra. Bayés neix precisament per canviar aquesta realitat.
"Ens feia moltíssima pena veure els pacients condemnats a menjar papil·les", explica l'especialista. L'objectiu de l'obra és oferir receptes saboroses, visualment atractives i adaptades a diferents textures (nèctar, mel o puding), segons les necessitats de cada persona.
La clau està en:
-
Aconseguir una textura homogènia.
-
Evitar barrejar diferents consistències en un mateix plat.
-
Adaptar els líquids amb espessidors quan sigui necessari.
-
Cuidar la presentació per estimular la gana.
La pèrdua d'olfacte i gust, freqüent en el Parkinson, pot reduir el plaer de menjar. En aquest context, la imatge, el color i la textura adquireixen un paper fonamental.
Qualitat de vida i autonomia en el Parkinson
Una alimentació segura i adaptada no només prevé complicacions mèdiques. També millora l'autonomia i la integració social del pacient.
Poder compartir el mateix menjar amb la família, gaudir d'una recepta atractiva o fins i tot brindar en una celebració amb una versió adaptada d'una beguda són petits gestos que tenen un gran impacte emocional.
Com destaca la Dra. Bayés, una dieta adequada pot ajudar a fer que els pacients "se sentin més integrats i menys aïllats", reforçant el seu benestar físic i psicològic.
Disfàgia: un problema que va més enllà del Parkinson
Encara que la disfàgia és freqüent en la malaltia de Parkinson, també pot aparèixer en altres patologies neurològiques com l'ictus, l'ELA o determinades lesions cerebrals. Per això, les recomanacions i receptes del llibre poden resultar útils per a moltes persones amb dificultats de deglució.
En un context en què l'esperança de vida augmenta i les malalties neurodegeneratives són cada vegada més prevalents, abordar els problemes d'alimentació de forma precoç i professional és essencial.
La publicació de la Dra. Àngels Bayés suposa una aportació innovadora que uneix coneixement mèdic i solucions pràctiques per afrontar un dels símptomes menys visibles del Parkinson. Perquè, fins i tot davant d'una malaltia crònica, menjar pot continuar sent un plaer.






