El tractament del vertigen varia depenent dels símptomes, tipus de vertigen existent. En el cas de la Malaltia de Menière se solen seguir els següents passos:

S’inicia el tractament únicament amb fàrmacs. El 70% dels pacients milloren només amb els medicaments, podent així dur una vida normal.

En el cas que el pacient no millori els marejos amb els fàrmacs, es realitza un tractament amb gentamicina intratimpànica. En algunes ocasions, inicialment es realitza una injecció de cortisona intratimpànica (a l’oïda mitjana).

La gentamicina intratimpànica

La gentamicina és un antibiòtic que s’utilitza per al vertigen o mareig, s’injecta a través del timpà, passa a l’oïda interna i actua en l’aparell de l’equilibri. L’aplicació de gentamicina s’efectua de manera ambulatòria, a la mateixa consulta.

El pacient haurà d’acudir a revisió cada setmana i, si troba una millora, es finalitza el tractament. La millora consisteix en una progressiva reducció en la intensitat, gravetat i freqüència de les crisis del vertigen fins a la seva completa resolució. En cas contrari, es realitza una nova aplicació (fig. 8).

Tratamiento con gentamicina intratimpánica

Fig. 8. En el tractament de la malaltia o vertigen de Menière si els fàrmacs no funcionen, el tractament consistirà en la gentamicina intratimpànica.

Si la gentamicina no funciona

En el cas que la gentamicina no funcioni (10% dels casos de vertígens) s’ha de realitzar una intervenció quirúrgica que, depenent de l’audició del pacient, serà una neurectomia vestibular o una labirintectomia.

La neurectomia vestibular consisteix en el tall del nervi de l’equilibri (vestibular) de manera que el pacient manté l’audició.

La labirintectomia consisteix en l’eliminació quirúrgica de l’oïda interna i, conseqüentment, el pacient perd l’audició residual. Aquesta intervenció es realitza només en els casos extrems en què la mateixa malaltia va anul·lar l’audició del malalt.

Quin és el tractament de la resta de vertígens?

El tractament de les altres variants de vertigen existents dependrà, de la causa que el produeixi:

• Vertigen paroxístic posicional benigne (VPPB). Es tracta d’un vertigen que es desencadena al realitzar un moviment brusc, especialment a l’anar a dormir o incorporar-se del llit, al girar el cap a un costat o l’altre quan està tombat, a l’hiperextendre el coll per agafar una mica d’una prestatgeria, al ajupir-se, etc. Amb aquests moviments, el pacient irrita l’oïda interna i es produeix el vertigen, a causa de la mala posició d’unes cèl·lules de l’oïda interna (otòlits), que s’estimulen amb aquests moviments. Per al seu tractament, es realitzarà, a la mateixa consulta una maniobra de reposició, que recol·loca correctament els otòlits. (Figs. 9 i 10)
• Neuronitis vestibular. Es tracta d’una lesió inflamatòria del nervi vestibular, de manera que el pacient presenta vertigen o mareig sense pèrdua d’audició ni brunzit. És una crisi única, intensa, de llarga durada (3-6 dies) amb molt mareig i nàusees, que dóna pas a una sensació d’inestabilitat de 2-3 setmanes de durada. El tractament consisteix en una taula d’exercicis anomenats exercicis de rehabilitació vestibular.