En els últims anys la cardiologia aposta cada vegada més per les intervencions mínimament invasives, que permeten resoldre problemes cardíacs facilitant una recuperació més ràpida i escurçant les estades hospitalàries. Algunes d'aquestes tècniques en un principi estaven reservades per a pacients amb un risc quirúrgic més alt, als quals es desaconsellava una operació de cirurgia oberta. Actualment vivim els inicis d'un canvi en la pràctica assistencial, de manera que aquest tipus de procediments comencen a considerar-se com una primera opció terapèutica i no un últim recurs.

Una d'aquestes tècniques és la implantació transcatèter de vàlvula aòrtica, més coneguda com a TAVI per les sigles en anglès, realitzada per l'equip de cardiòlegs intervencionistes de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon, integrat pels Drs. Juli Carballo, Gustavo Jiménez, Lluís Asmarats i Dabit Arzamendi.

«Estem assistint al que podríem anomenar un canvi de paradigma. De manera progressiva i quan els casos són adequats, la TAVI es comença a oferir als pacients de baix risc quirúrgic; fins no fa tant es reservava com una última opció per als pacients en els quals la cirurgia oberta suposava un risc excessiu. És probable que a curt termini la TAVI es converteixi en la primera opció i només es reservarà la cirurgia per als pacients en què es prevegi que la TAVI no pot oferir un bon resultat», explica el Dr. Juli Carballo, cardiòleg intervencionista i cap de Cardiologia de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon.

Durant el 2021, i malgrat les circumstàncies derivades de la pandèmia de la Covid-19, que han obligat a modificar nombrosos protocols als centres hospitalaris, l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon ha realitzat una mitjana de cinc procediments de TAVI mensuals, i amb això ha aconseguit convertir-se en un centre de referència en la sanitat privada de Catalunya, amb un volum d'intervencions comparable al de molts centres públics.

Resultats iguals, recuperació més ràpida

Atès que els procediments realitzats a través de puncions, duts a terme pels cardiòlegs intervencionistes, van exempts de ferida quirúrgica, la rapidesa amb la qual els pacients recuperen un estat general com el previ al de la intervenció és molt immediat: «Un pacient que s'ha sotmès a una TAVI, si no hi ha cap contratemps, pot rebre l'alta hospitalària entre 48 i 72 hores després de la intervenció, cosa que suposa una gran diferència pel que fa al recanvi valvular aòrtic quirúrgic», continua explicant el Dr. Juli Carballo. «Quan les característiques dels pacients permeten realitzar el procediment sota sedació, evitant l'anestèsia general, es contribueix més encara a la simplificació de procediment i a la recuperació ràpida».

«Les tècniques pròpies de la cardiologia intervencionista permeten, donada la rutina amb la qual s'empren els accessos vasculars i l'ús de catèters, prevenir complicacions embòliques mitjançant la utilització de filtres que se situen a les artèries caròtides», explica el Dr. Dabit Arzamendi, cardiòleg intervencionista de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon, també expert en valvulopatia mitral: «És molt important i diferencial, en aquest sentit, que els operadors estiguin familiaritzats amb els procediments d'hemodinàmica».

Sobre l'estenosi aòrtica

L'estenosi aòrtica és la valvulopatia cardíaca més freqüent als països desenvolupats, amb una prevalença que augmenta progressivament amb l'edat, i arriba a afectar un 5% de les persones de més de 75 anys. Aquesta patologia es produeix quan la vàlvula aòrtica del cor s'estreny i no pot obrir-se del tot. Per tant, això redueix i obstrueix el flux sanguini del cor a l'aorta i cap a la resta de l'organisme, i obliga el cor a treballar més. Amb el temps aquest esforç addicional pot acabar debilitant el múscul cardíac.

Quan l'estenosi aòrtica assoleix un grau sever, es produeixen principalment tres símptomes: dolor al pit o angina, ofecs o dispnea i finalment pèrdua de coneixement provocada perquè la sang no arriba al sistema nerviós central en un moment donat. «Quan apareixen aquests símptomes, fins a un 50% dels pacients moren al cap de menys de dos anys si no es du a terme cap intervenció», explica el Dr. Carballo. El Dr. Arzamendi afegeix: «En alguns casos quan l'estenosi és crítica o ràpidament progressiva, també es pot plantejar la intervenció abans que apareguin símptomes amenaçadors». Cal remarcar que el diagnòstic d'aquesta malaltia valvular pot fer-se identificant un buf cardíac i realitzant una ecografia cardíaca, que servirà per quantificar exactament el grau d'estenosi que hi ha.