La pandèmia del coronavirus ha causat la mort de més de tres milions de persones al voltant del món. I no és l'única conseqüència. El col·lapse en els serveis d'urgències, la necessària readaptació del personal mèdic i la por al contagi ha retardat tant el diagnòstic com el tractament de diverses malalties. Una demora que s'eleva fins a un 15% en el cas dels tumors digestius. Això té un preu. Concretament, la mort de pacients per patologies que haurien tingut una fàcil resposta si haguessin estat detectades en fase més primerenca. Amb la finalitat d'atallar aquest problema, en el Centro Médico Teknon de Barcelona s'ha posat en marxa la Unitat de Diagnòstic Precoç de Tumors Digestius. La Unitat és fruit de la col·laboració entre especialistes pertanyents a l'Institut Oncològic Teknon (IOT), la Unitat per a la Prevenció del Càncer Digestiu i el Centre Laparoscòpic Dr. Ballesta (CLB). Els qui tenen com a objectiu millorar el pronòstic i augmentar la probabilitat de curació d'aquests tumors mitjançant un garbellat d'alta capacitat diagnòstica i un tractament individualitzat.

La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) preveu que per a aquest any 2021 es diagnosticaran 8.697 casos menys de càncer digestiu. Segons assevera el coordinador de la Unitat per a la prevenció del càncer digestiu, Modest Vares, "des del començament de la pandèmia, el pacient no acudeix a l'hospital perquè té por o perquè s'han desprogramado totes les seves consultes i proves". El gastroenterólogo avisa de la necessitat de dirigir-se a l'especialista quan s'experimentin símptomes com a sang en la femta o una pèrdua de pes inexplicable. "L'extirpació d'un pòlip adenomatoso de còlon avui és evitar un càncer demà". Així mateix, s'han de continuar els controls periòdics després de rebre el diagnòstic d'una malaltia premaligna, com l'esòfag de Barrett, l'anèmia perniciosa, la cirrosi hepàtica o els pòlips adenomatosos del còlon, perquè la detecció precoç del càncer digestiu millora la supervivència. La Unitat de Diagnòstic Precoç de Tumors Digestius ofereix un protocol exhaustiu de diagnòstic i de garbellat en aquesta mena de carcinomes, basats en l'endoscòpia i l'ecografia. Com indica el doctor Modest Vares, totes dues tècniques actuen com "la mà dreta i la mà esquerra del gastroenterólogo i amb això tenim una aproximació molt important per a diagnosticar els tumors".

Una detecció precoç del problema permet tractaments quirúrgics amb una millor supervivència i qualitat de vida. Ja que, com assenyala la responsable de l'àrea de tumors del Centre Laparoscòpic Dr. Ballesta, Carmen Balagué, "si la lesió és més petita, no afecta a altres òrgans. Això et permet fer una cirurgia més reglada, menys agressiva i, per tant, el pacient es recupera abans i torna a la seva vida normal molt més aviat". La Unitat de Diagnòstic Precoç de Tumors Digestius integra un equip de quatre cirurgians, liderats per Carmen Balagué (de CLB) i coordinats pel doctor Carlos Ballesta. A nivell de tècniques quirúrgiques, el doctor Carlos Ballesta destaca la possibilitat de realitzar tractaments mínimament invasius gràcies a la gran precisió diagnòstica de la unitat. "Quan el tumor no està molt avançat, és possible extirpar el tumor mitjançant una endoscòpia i així evitar la cirurgia", indica.

L'Institut Oncològic Teknon (IOT), un dels centres més avançats d'Europa, coordinarà i donarà suport complementari en aquesta mena de tumors. El diagnòstic precoç del càncer digestiu resulta clau en el camp de l'oncologia. Tal com explica l'oncòleg mèdic responsable de l'àrea de coneixement dels tumors digestius de l'Institut Oncològic Teknon, el doctor Jaume Capdevila, si un tumor el detectem en la seva fase inicial, no sols la probabilitat de curació augmenta de manera exponencial, si no que la intensitat del tractament serà menor. "En tumors més inicials, sense afectació en profunditat o sense metàstasis ganglionars, la complexitat del tractament postoperatori se simplifica en gran manera, reduint els mesos de durada de la quimioteràpia o fins i tot es pot arribar a evitar", destaca.

L'oncòleg exemplifica això a través dels tumors de còlon i pàncrees. Així, els casos més avançats de càncer de còlon requereixen sis mesos de quimioteràpia postoperatòria, comportant en la majoria dels casos certs efectes secundaris que poden perdurar en el temps. En canvi, segons assevera el doctor Jaume Capdevila, "en tumors menys desenvolupats pots reduir aquest tractament a tres mesos mantenint eficàcia i reduint toxicitat, o fins i tot pots estalviar-te la quimioteràpia en estadis molt inicials". En el cas del carcinoma de pàncrees, la tercera causa de mort per càncer, una detecció precoç determina l'efectivitat del tractament, tant quirúrgic com metge. "El càncer de pàncrees requereix tractament peroperatori en la gran majoria de situacions, però la relació entre risc i benefici és molt més favorable en aquells tumors més petits", detalla Capdevila.