f20

És una especialitat transversal de l’Odontologia en què participen de forma preferent la cirurgia bucal i la prostodòncia, i la seva finalitat és restaurar la pèrdua d’una dent, de diverses dents o de totes les dents mitjançant una pròtesi que es recolzi en implants osteointegrats col·locats als maxil·lars.

La incorporació de la implantologia a la pràctica odontològica ha representat un gran avanç per a la rehabilitació-restauració de la pèrdua de les dents. Abans s’instal·laven pròtesis recolzades en altres dents o sobre la mucosa bucal, produint-se tota mena de complicacions. Els implants dentaris són fixacions (tornillos) de titani amb superfícies bioactives que es col·loquen als maxil·lars (intraòssies), imitant una arrel dentària encara que el seu comportament és diferent.

El diagnòstic en implantologia és complex, ja que exigeix una bona coordinació entre el cirurgià i el protesista. Normalment es precisen estudis radiogràfics especials (tomografia computeritzada o escàner), encerats diagnòstics, preparació de fèrules quirúrgiques, etc., per minimitzar els riscos associats a un acte quirúrgic irreversible.

El pla de tractament implantològic s’ha d’adaptar a cada cas concret ja que depèn de molts factors: del tipus d’edentulisme (quantes dents falten), de la qualitat i quantitat d’os maxil·lar disponible, del tipus d’oclusió, de l’estat periodontal de les dents que queden a la boca, de les parafuncions com l’apretament dentari (bruxisme), de l’estat de salut general del pacient, etc.

Les fixacions o implants es poden instal·lar a l’os alveolar de forma immediata (després de l’extracció de la dent) o de forma diferida (al cap d’uns mesos quan la mucosa i l’os estiguin cicatritzats). Igualment la pròtesi es pot col·locar de forma immediata (és una pròtesi provisional i normalment fora d’oclusió) o de forma diferida (quan l’implant està osteointegrat: 2-4 mesos a la mandíbula i de 4 a 6 mesos al maxil·lar superior).

Una de les tècniques més modernes és la col·locació d’implants amb cirurgia guiada i amb mínimes incisió. Es precisa planificar la intervenció quirúrgica amb una fèrula quirúrgica preparada després d’un estudi radiogràfic complet (tomografia computeritzada o escàner).

Quan no es disposa de l’os alveolar necessari per col·locar els implants, podem tenir diverses opcions: col·locar implants curts, instal·lar implants inclinats, col·locar empelts d’os del propi pacient, aplicar tècniques de regeneració òssia guiada, practicar una elevació del si maxil·lar, usar la distracció osteogènica, etc.

Normalment es prefereix col·locar pròtesis fixes sobre els implants (atornillades o cementades), encara que també poden indicar-se pròtesis removibles (de posar i treure) però que estan recolzades sobre els implants i no sobre altres dents o sobre la mucosa bucal i l’os alveolar.

Sempre és imprescindible un estudi acurat de cada cas abans de col·locar els implants de qualsevol manera, ja que la nostra meta ha de ser buscar el millor pel pacient i que el tractament perduri a la boca durant molts anys. Perquè els implants durin molts anys és imprescindible que el pacient segueixi estrictament les pautes que li marqui el dentista (higiene bucal correcta, dieta adequada, ús d’una fèrula oclusal si és un pacient bruxista, etc.) i que compleixi amb els controls periòdics, que s’hauran d’adaptar a cada cas concret, però que com a mínim seran cada 6 mesos. Si el pacient no compleix aquestes instruccions, amb tota seguretat apareixeran problemes com la periimplantitis que poden acabar amb la pèrdua dels implants.

Els implants que utilitzem són els millors del mercat pel que fa al seu suport científic i a l’experiència d’ús durant més de 30 anys.