• D'aquesta manera seria possible una estratificació millor del risc dels pacients que serviria per identificar els candidats a la implantació d'un desfibril·lador automàtic implantable o DAI.
  • L'estudi, liderat pel Dr. Antonio Berruezo, ha demostrat com la massa de canals de cèl·lules supervivents a la cicatriu és el paràmetre que s'associa millor amb l'aparició d'arrítmies malignes.
  • Els resultats de l’esmentat estudi s’han publicat a la revista Europace, la revista oficial de l'Associació Europea de Ritme Cardíac, que pertany a la Societat Europea de Cardiologia.

Dr. Berruezo TeknonDr. Berruezo Teknon

Després d'un infart de miocardi és possible que els pacients desenvolupin arrítmies ventriculars, que poden acabar sent la causa d'una mort sobtada cardíaca. La fracció d'ejecció del ventricle esquerre –que estima la capacitat de bombament– és el paràmetre principal que s'utilitza actualment a l'hora d'avaluar si aquests pacients necessiten un desfibril·lador automàtic implantable o DAI, a causa de la manca d'evidències i assajos que permetin fer servir paràmetres més precisos. Ara, un article recent, publicat a Europace, apunta que la caracterització de les cicatrius produïdes per l'infart pot ser un indicador millor i més precís.

El Dr. Antonio Berruezo, director del Departament d'Arrítmies, Recerca i Innovació de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon, ha dirigit un estudi per caracteritzar de manera no invasiva, mitjançant una ressonància magnètica, les diferències en les cicatrius i les possibles variables associades a l'aparició de la taquicàrdia ventricular. «D'aquesta manera hem pogut comprovar que la massa de canals de cèl·lules supervivents a la cicatriu és la variable més fortament associada amb l'aparició d'aquestes taquicàrdies en els pacients que han patit un infart, i mesurar-les ens permetria una estratificació del risc més precisa que la fracció de l'ejecció del ventricle esquerre», explica el mateix Dr. Berruezo.

Es tracta del primer estudi que descriu la massa de canals de cèl·lules supervivents en la cicatriu com un potent paràmetre no invasiu derivat de la ressonància magnètica cardíaca, que pot millorar l'estratificació del risc d'arrítmies malignes en pacients que han patit un infart de miocardi. «La massa de cèl·lules supervivents està intrínsecament lligada a l'estructura qualitativa, l’heterogeneïtat i la distribució espacial de la cicatriu, i està relacionada amb la presència i la quantitat de canals de conducció lenta de l'activitat elèctrica dins de la cicatriu», afegeix el Dr. Berruezo.

En els pacients crònics post infart de miocardi, les arrítmies ventriculars que causen la mort sobtada cardíaca són majoritàriament una taquicàrdia ventricular sostinguda amb l’origen en aquests canals, que tenen només algunes cicatrius. Per tant, la identificació dels pacients amb cicatrius amb una massa elevada de canals podria ajudar a identificar millor els pacients amb més risc de patir una mort sobtada. «La fracció d'ejecció del ventricle esquerre, el paràmetre utilitzat fins ara, ha mostrat una especificitat baixa per identificar aquest risc. Només cal recordar que la majoria d'aquests casos en pacients post infart de miocardi ocorren amb una fracció d'ejecció normalment o moderadament reduïda, i hi havia, per tant, una necessitat urgent d'identificar aquests pacients de manera més precisa», apunta el Dr. Berruezo, que considera que la massa del canal de la zona fronterera podria ajudar a millorar la selecció de pacients candidats a la implantació d'un DAI, malgrat que faria falta fer estudis de cohorts encara més grans.