Donació i extracció d’òrgans amb finalitats terapèutiques

Qui necessita un trasplantament?

Persones malaltes que pateixen un dany irreversible en un dels seus òrgans i que no poden curar-se amb cap altre tipus de tractament mèdic. El trasplantament és la seva única solució per evitar la mort o per tenir una millor qualitat de vida.

Com és el procés donació-trasplantament?

La donació d’òrgans només es pot dur a terme en un hospital autoritzat. Després de la defunció, l’Equip de Coordinació de Trasplantaments:

• Fa les comprovacions de la mort segons el que estableix la legislació.
• Valora els òrgans i teixits per al trasplantament.
• Consulta a la família la voluntat del difunt en relació amb la donació d’òrgans.
• Un cop feta la donació, el cos es posa a disposició de la família per ser vetllat, sense que la seva imatge quedi alterada.

Com s’organitza el procés de donació-trasplantament?

El procés de donació-trasplantament comença amb un acte de solidaritat i generositat, però requereix la intervenció eficaç i sincronitzada de múltiples professionals. A cada hospital autoritzat per a la donació i/o trasplantament hi ha un Equip de Coordinació de Trasplantaments.

Què cal fer per ser donant?

Tenir la voluntat de ser donant i comunicar-ho a les persones properes. En cas de defunció en circumstàncies que permetin la donació, es consultarà a la família la voluntat del difunt. Respectar la voluntat del difunt facilita a la família la presa de decisions sobre la donació i pot ajudar a superar la pèrdua.

El procés de donació-trasplantament comença amb un acte de solidaritat i generositat, però requereix la intervenció eficaç i sincronitzada de múltiples professionals.

Com puc deixar constància de la meva voluntat en relació amb la donació?

Segons la nostra legislació, per poder procedir a la donació quan una persona mor en circumstàncies que permeten que algun dels seus òrgans sigui vàlid per a un trasplantament, cal verificar l’absència d’oposició a la donació per part del difunt. Per això es fa una entrevista amb la família, perquè pugui transmetre els desitjos del difunt, ja que són els seus testimonis en vida i poden conèixer la seva última voluntat.

Per deixar constància expressa de la nostra voluntat sobre la donació, podem utilitzar tres vies:

• Comunicar als nostres éssers estimats la nostra decisió de donar.
• Disposar de la Targeta de Donant d’òrgans i teixits.
• Inscriure’s al Registre de Voluntats Anticipades.

Com es regulen els trasplantaments?

Mitjançant la Llei sobre Extracció i Trasplantament d’Òrgans (Llei 30/1979) i els decrets que la desenvolupen (RD 2070/1999, RD 1301/2006), que garanteixen l’altruisme, l’equitat, la gratuïtat i l’anonimat.

L’OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments) és l’organisme responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits amb finalitats terapèutiques a Catalunya.

Què és la mort encefàlica?

La mort encefàlica, també anomenada mort cerebral, és la cessació de totes les funcions de l’encèfal. Tant des del punt de vista mèdic i científic, com legal, ètic i social, la mort encefàlica és la mort de la persona com a tal.

En quines circumstàncies s’ha de produir la mort per poder donar òrgans i teixits?

Per poder donar òrgans i teixits, el donant ha d’haver mort de forma sobtada i no haver patit malalties que puguin transmetre’s als receptors a través dels òrgans o teixits trasplantats. A més, la defunció ha de produir-se en un hospital on es puguin establir les mesures de preservació dels òrgans o teixits que garanteixin el seu funcionament després del trasplantament.

Com es respectarà la voluntat del donant d’òrgans i teixits després de la seva mort?

Si la donació és possible, el coordinador hospitalari de trasplantaments comprovarà la voluntat expressada en vida pel donant amb tots els mitjans al seu abast, principalment a través d’una entrevista amb la seva família, que són els seus testimonis en vida i poden transmetre la seva voluntat si l’havia expressat o, en cas contrari, interpretar-la.

Es pot ser donant d’òrgans en vida?

En determinades circumstàncies es pot obtenir un òrgan (un ronyó, per exemple) o una part d’un òrgan (una part del fetge) d’un donant viu.