L'epicondilitis medial o "colze de golfista

L'epicondilitis medial, comunament coneguda com a "colze de golfista", és una afecció dolorosa que afecta la regió del colze. Tot i el seu nom, aquesta condició no es limita als golfistes, ja que pot afectar qualsevol persona que realitzi moviments repetitius del braç i el canell.

El diagnòstic de l'epicondilitis medial es basa principalment en la història clínica i l'examen físic del pacient. A continuació, es detallen els aspectes clau del diagnòstic:

El metge començarà per obtenir una història clínica detallada del pacient. Això inclourà preguntes sobre la naturalesa i la durada del dolor, les activitats que desencadenen o agreugen els símptomes i qualsevol història de lesions prèvies al colze.

Durant l'examen físic, el metge avaluarà el colze a la recerca de signes de epicondilitis medial. Una de les troballes característiques és la sensibilitat i el dolor a la palpació a l'epicòndil medial del colze, que és la prominència òssia al costat intern del colze.

Es poden fer proves de resistència específiques per avaluar la força i la funció dels músculs i tendons afectats. A l'epicondilitis medial, les proves poden incloure resistència a la flexió del canell i resistència a la pronació de l'avantbraç.

Es poden fer proves de mobilitat per avaluar l'amplitud de moviment del colze i el canell. Això ajuda a determinar si la funció articular està compromesa.

El metge també pot realitzar proves addicionals, com ara radiografies o ressonàncies magnètiques, per descartar altres afeccions que puguin causar símptomes similars, com fractures, artritis o problemes dels nervis.


L'epicondilitis medial pot presentar diferents fenotips o patrons de presentació, i es poden classificar en funció de la seva gravetat i cronicitat:

  • Epicondilitis Medial Aguda: En els casos aguts, els símptomes solen aparèixer sobtadament i s'associen a una lesió traumàtica oa un augment sobtat en l'activitat que involucra el canell i l'avantbraç. El dolor és intens i pot limitar significativament la funció.
  • Epicondilitis Medial Crònica: En els casos crònics, els símptomes poden haver estat presents durant setmanes o mesos. El dolor tendeix a ser més constant, però pot ser menys intens que a la fase aguda. La limitació de la funció i la feblesa muscular poden ser més pronunciades en casos crònics.
  • Epicondilitis Medial Recurrent: Algunes persones experimenten episodis recurrents d'epicondilitis medial, en què els símptomes milloren però després tornen a empitjorar a causa de l'activitat repetitiva o la manca d'atenció mèdica adequada.

Tractament:

El tractament de l'epicondilitis medial es basa en la gravetat de l'afecció i el seu impacte a la qualitat de vida del pacient. A continuació, es descriuen les opcions de tractament més comunes:


Maneig Conservador:

  • Repòs: Descansar el braç i evitar activitats que desencadenen els símptomes és fonamental a les etapes inicials.
  • Fisioteràpia: Els exercicis d'enfortiment i estirament supervisats per un fisioterapeuta poden ajudar a millorar la força i la flexibilitat a la zona afectada.
  • Teràpia de massatge i tècniques d'alliberament miofascial: Aquestes teràpies poden ajudar a reduir la tensió muscular i millorar el flux sanguini a l'àrea afectada.
  • Immobilització: En alguns casos, es pot recomanar l'ús d'una fèrula o embenat per limitar la mobilitat del colze i reduir la tensió als tendons.

Medicaments:

Els antiinflamatoris no esteroides (AINEs) poden alleujar el dolor i reduir la inflamació en casos lleus a moderats.

En alguns casos, es poden administrar injeccions de corticosteroides directament a l'epicòndil per reduir la inflamació i el dolor.


Teràpies Avançades:

  • Teràpia d'ones de xoc: Aquesta teràpia utilitza ones de so d'alta energia per estimular la curació dels teixits afectats.
  • La teràpia amb Plasma Rico a Plaquetes (PRP) s'ha utilitzat en alguns casos. Aquesta teràpia implica la injecció d'una concentració de plaquetes del mateix pacient a l'àrea afectada per promoure la regeneració dels teixits.

Cirurgia:

En casos greus o que no responen al tractament conservador, es pot considerar la cirurgia per eliminar el teixit danyat i reparar els tendons. Aquesta opció es reserva generalment per a casos crònics o que no milloren amb altres enfocaments.